PIMEM critica que la llei de comerç no acabi amb els privilegis per a les grans superfícies

PALMA"Necessitam una llei per aturar la destrucció del petit comerç", ha demanat en diferents ocasions el president de Pimeco, Bernat Coll, al Govern respecte de la llei de comerç que demà serà aprovada per la majoria del Partit Popular. Un dels temes que no aborda la llei i que més preocupen el petit i mitjà comerciant és la proliferació de grans superfícies comercials, que en la present legislatura ha batut tots els rècords. Entre les autoritzades en temps del Pacte, que s'han materialitzat, i les 40 mitjanes o grans d'aprovades pel PP, "el panorama és desolador", assegura el sector.

La Federació de la Petita i Mitjana Empresa de Mallorca (PIMEM) ha estat encara més contundent i ha dit avui que "ens oposam rotundament a la llei de comerç que serà debatuda demà al Parlament, atès que no s'hi inclou la prohibició de l'urbanisme comercial concertat, 'a la carta', fonamental per acabar amb la constant destrucció del teixit comercial de Mallorca i del seu territori".

PIMEM ha anunciat que posarà en marxa una campanya de recollida de signatures perquè es faci constar en el text de la nova llei "que no podran autoritzar-se o aprovar modificacions dels usos urbanístics establerts en els planejaments vigents que possibilitin l'ús comercial en establiments de superfície superior a 700 m2 a Mallorca". Així, el petit i mitjà comerç demana que s'acabi amb els vestits a mida que fa l'administració per als grans operadors comercials, als quals adapta plans sense cap problema perquè puguin obrir macrocentres. PIMEM reclama també que no es puguin autoritzar grans superfícies en sòl rústic.

3.000 comerços menys

Segons les dades de l'INE aportades per PIME, els cinc darrers anys s'han destruït a Balears 2.959 comerços, un 8,9% del total. Les PIME de comerç de menys de 50 treballadors han estat les més afectades, ja que han passat de 33.163 empreses a 30.208 en el període gener 2010-gener 2014.

Per PIMEM, "aquesta destrucció d'empreses de comerç és el dramàtic resultat de la crisi econòmica i la caiguda del consum, però també, i fonamentalment, d'una regulació en matèria d'urbanisme comercial que ha propiciat la instal·lació de noves grans superfícies".

L'anuari de la Caixa, com informava l'ARA Balears fa unes setmanes, encara va més enllà i fixa el tancament de botigues en un 27,3%. L'any 2008 a Balears hi havia més de 25.000 botigues i establiments comercials de tota mena. A finals de 2012 en queden poc més de 18.000, una caiguda del 27,3%, fet que situa el comerç en xifres semblants a les de 1996. No cal anar gaire enfora per determinar que la crisi econòmica s'ha acarnissat amb el sector del petit comerç, receptors en primeríssim terme de la retracció del consum privat. Això a banda, l'extensió de les grans cadenes de supermercats –n'hi ha gairebé 700– i l'obertura de grans centres comercials (9) i d'hipermercats (24) també ha provocat canvis en la fesomia del comerç tradicional a les Illes.

Tecnologia i coneixement

Precisament el conseller que ha impulsat la llei de comerç, el d'Economia i Competitivitat, Joaquín García, ha dit avui davant un grup d'empresaris congregats pel GE Business Club que si Balears vol aconseguir "una economia sostenible i de futur" ha d'apostar per la "tecnologia i el coneixement", una vegada que s'ha millorat la productivitat.

"La següent transformació ha d'anar més enllà del capital i la mà d'obra", ha precisat el conseller, per qui "cal incidir a millorar en tecnologies i coneixement".