La Comissió d'Investigació revela interessos d'un tècnic a Son Espases i de Cañellas per Cursach

PalmaLa Comissió d'Investigació de Son Espases no ha servit, de moment, per revelar cap gran escàndol, però mostra detalls de com es produí el procés per situar el nou hospital en aquest emplaçament de Palma ara fa una dècada. La segona jornada de compareixences ha permès recordar que un tècnic municipal que signà informes per justificar la ubicació del complex sanitari a Son Espases tenia interessos a la zona i que les autoritats municipals ho saberen, que l'expresident Gabriel Cañellas (PP) es va interessar que l'Ajuntament donàs permís al projecte de l'empresari Bartolomé Cursach per fer just devora l'hospital un geriàtric privat i que els dirigents de PP i UM acabaren vinculant el projecte amb el d'urbanització dels terrenys de Can Domenge.

Aquestes han estat les principals aportacions a la comissió que han fet els tres compareixents d'aquest dimecres: l'exbatlessa de Palma Catalina Cirer (PP), l'extinent de batle d'Urbanisme Javier Rodrigo de Santos (PP) i l'exconseller insular de Territori Tomeu Vicens (UM). El quart compareixent previst, l'exvicepresident del Consell Miquel Nadal (UM), no ha pogut acudir a la cita perquè un problema burocràtic ha impedit en el darrer moment que pogués abandonar la presó de Palma, on compleix condemna, per donar explicacions al Parlament. Vicens, que també compleix condemna al mateix centre, ha pogut declarar perquè ha gaudit d'un permís penitenciari, un fet que li ha permès acudir al Parlament sense custòdia policial.

L'exbatlessa Cirer ha obert les compareixences d'aquest dimecres i ha reconegut que un dels tècnics municipals que va avalar la ubicació del nou hospital a Son Espases fou considerat incompatible perquè tenia interessos a la zona. El tècnic era Juan Seguí, en aquell moment cap de l'Àrea de Realitzacions Urbanístiques de l'Ajuntament. Seguí defensà en un informe que Son Espases era el millor emplaçament quan just devora aquesta finca el seu fill Juan Tolo Seguí i l'empresari de l'oci Bartolomé Cursach impulsaven un projecte de geriàtric privat. Cirer ha reconegut al Parlament que, davant les sospites que hi havia, va demanar un informe reservat al secretari de l'Ajuntament i aquest va concloure que el tècnic era incompatible i va proposar que se li obrís un expedient disciplinari, però just en aquell moment el funcionari va demanar una excedència.

Els portaveus de l'oposició, Antoni Diéguez (PSIB) i Fina Santiago (MÉS), han denunciat a partir d'aquest fet que el procés per situar l'hospital a Son Espases estava "viciat" perquè, segons ells, Seguí va firmar l'únic informe tècnic que avalava aquesta ubicació i han retret a Cirer que no fes enrere el procés. L'exbatlessa, però, ha al·legat que hi havia altres informes tècnics que defensaven també Son Espases.

De Santos situa Cañellas en escena

El geriàtric ha tornat a sortir a escena en la compareixença de l'extinent de batle de Palma Rodrigo de Santos, que ha confessat en públic que l'expresident Gabriel Cañellas es va "interessar" que s'autoritzàs aquest projecte, que finalment ell mateix va denegar. "Mai no em vaig sentir pressionat, però a la vegada sí", ha dit l'exresponsable polític, que no ha dubtat a esmentar l'expresident quan li han demanat noms. De Santos ha assegurat que, si no va autoritzar aquest projecte, va ser perquè no podia ser que es donàs un interès general a un geriàtric privat. Ara bé, no ha estat l'única referència que ha fet a aquest projecte. L'expolític, condemnat a set anys de presó per malversació i abusos sexuals a menors i que es troba actualment en tercer grau, ha dit que bona part dels problemes polítics i personals que ha tingut s'expliquen per haver denegat el permís a aquest geriàtric, per haver tancat la cantera d'Establiments i per haver tancat discoteques, en una referència a l'empresari de l'oci Bartolomé Cursach.

De Santos ha iniciat i acabat l'exposició demanant perdó pels fets que va cometre, dels quals ha assegurat estar "molt penedit". L'expolític, que ha assegurat que estava "emocionat", gaudeix d'un tercer grau després de ser condemnat dos pics a empresonament, una per abús de menors i per un delicte contra la salut pública i una altra pel desviament de 53.000 euros públics en pagar amb una targeta de crèdit de l'Ajuntament a diversos clubs. També ha reconegut que està col·laborant amb la Fiscalia Anticorrupció en dos casos: el de Son Espases i el d'un suposat finançament irregular del PP balear en la reforma de la seva seu. Precisament, quan li han demanat que confirmàs si havia declarat que la reforma de la seu va ser pagada per una de les empreses de Son Espases, ha dit que no ho podia confirmar perquè Fiscalia li havia demanat discreció, però també ha dit que tampoc no podia desmentir-ho.

Sí que ha desmentit que hagués confessat a la Fiscalia que l'expresident Matas li imposà la ubicació de Son Espases. Si Cirer havia dit abans que no va rebre "cap" recomanació o suggeriment per plantejar l'emplaçament de Son Espases, De Santos ha estat taxatiu quan ha dit que "mai" no va rebre un suggeriment de l'expresident en aquest sentit. "No era ni la manera de fer feina amb mi que tenia el senyor Matas ni la manera de fer feina jo amb ell. Al contrari, mai no vaig rebre cap suggeriment respecte d'això i, si l'hagués rebut, probablement hauria descartat Son Espases com a ubicació". Tant el regidor com l'exbatlessa no han aclarit de qui va ser la idea de fer un nou hospital en un altre punt que no fos Son Dureta i ambdós han apuntat que la decisió sobre la ubicació va ser presa per l'IB-Salut.

Vicens ho vincula amb Can Domenge

La tercera declaració del dia, l'ha protagonitzada l'exconseller insular del Territori Tomeu Vicens, que ha sorprès tothom arribant caminant i sense custòdia policial al Parlament. Vicens, que compleix condemna a la presó de Palma, ha gaudit d'un permís penitenciari per poder acudir a la cambra. Allà ha reconegut que és "molt provable" que en un moment donat hi hagués un acord entre les cúpules de PP i UM, que en aquell moment tenien un pacte de govern, per vincular el projecte de Son Espases amb el de la urbanització de Can Domenge. El Consell va acabar donant llum verda als dos projectes en el mateix ple. "Supòs que devia ser fruit dels acords que hi devia haver entre PP i UM quant a govern", ha afirmat, i hi ha afegit que, aquests tipus d'acord, els prenien els presidents dels dos partits, Jaume Matas (PP) i Maria Antònia Munar (UM).

Vicens ha agradat al portaveu del PP, Carlos Veramendi, quan ha contat que en un dels seus primers permisos penitenciaris va descobrir el pont d'accés a Son Espases que va fer el Pacte i el van sorprendre les seves dimensions. I ha agradat a l'oposició quan ha reconegut que en les negociacions per modificar el Pla Territorial es plantejaren propostes que afectaven solars de devora la Via de Cintura de Palma. "Ens reuníem els dos partits i hi havia sol·licituds de modificacions. Sempre que hi ha una modificació d'un plantejament, ja sigui municipal o territorial, hi ha peticions i entrades i sortides de plànols i moltes al·legacions i moviment", ha explicat. La referència a les negociacions ha servit a MÉS per denunciar una connivència entre polítics i promotors.

Matas no compareixerà

Les compareixences, que han estat seguides una altra vegada per dos agents del grup de delinqüència econòmica de la Policia, continuen aquest dijous amb la presència de l'exgerent d'Urbanisme de Palma Bartolomé Abad. Tres dels citats més esperats per a aquest dijous no hi assitiran per diversos motius. No ho faran ni Juan Miguel Villa Mir, el responsable d'OHL –l'empresa que va perdre el concurs d'adjudicació de l'hospital–, ni el president del Reial Madrid i d'ACS, Florentino Pérez, que lidera el grup que es va adjudicar la concessió; ni tampoc l'expresident Jaume Matas, que ha registrat un escrit al Parlament en què al·lega que es troba empresonat i que el seu estat de salut li impedeix comparèixer. El seu advocat, Miguel Arbona, explica que Matas ha patit dues intervencions quirúrgiques, la darrera al desembre, pels problemes d'oïda i que això li planteja dificultats de mobilitat i desplaçament i li provoca unes "condicions de comunicació oral molt limitades". En l'escrit, es transmet que Matas vol col·laborar, però es recorda la seva situació i "el respecte a les actuacions iniciades per la Fiscalia, a més de l'exercici del seu dret de defensa" per no acudir a la cita. El PSIB ha lamentat aquest anunci i ha considerat que "aquest és el darrer despropòsit d'una comissió amb les conclusions prefixades pel PP".