COMISSIÓ D'INVESTIGACIÓ DE SON ESPASES

Villar Mir admet donacions a la fundació del PP i també a la del PSOE

L'empresari perdedor a Son Espases denuncia "greus irregularitats" i nega que Castillo l'afavorís per aconseguir l'hospital: “Va fer tot el contrari”

Juan Miguel Villar Mir, president d'OHL, l'empresa que s'havia d'adjudicar l'hospital de Son Espases i que va acabar perdent el concurs, ha assegurat al Parlament que no ha fet mai donacions a cap partit, ni tampoc al PP com apareix en els 'papers de Bárcenas', però sí que ha reconegut que fa aportacions a la fundació del PP, la FAES, i també a una altra de vinculada al PSOE, Mujeres por África, que ha rebut la donació més alta de la seva empresa.

En la compareixença davant la comissió d'investigació de Son Espases, l'empresari ha assegurat que les suposades donacions anotades per l'extresorer del PP Luis Bárcenas en els seus papers (100.000 euros l'any 2004, 180.000 l'any 2006 i 250.000 l'any 2008) són “absolutament falses” i ha negat amb rotunditat que existís cap relació també entre aquestes suposades donacions i l'adjudicació d'obres com Son Espases, malgrat que els dos primeres pagaments estan datats en el moment en què se li havia d'adjudicar l'hospital. Villar Mir ha acabat dient que potser Bárcenas ho hauria confós amb els donatius que va fer a la FAES, perquè “directament al partit no n'he fet mai ni en faré mai”.

El constructor ha justificat que si la seva oferta havia de guanyar el concurs, és perquè tècnicament era millor, no perquè tingués el suport de Matas inicialment. En aquest punt, no ha volgut entrar a valorar l'oferta de Dragados, 105 milions més baixa (635 milions per 705 milions d'euros), que finalment va guanyar. Precisament el responsable de la constructora guanyadora, Florentino Pérez, compareixerà dijous horabaixa per videoconferència.

Villar Mir també ha negat la versió que hauria donat a la Fiscalia l'exconsellera de Sanitat Aina Castillo, segons la qual l'expresident Jaume Matas li hauria ordenat que afavorís en l'adjudicació l'empresa OHL, que presideix l'empresari. Ha considerat fals que Matas donàs instruccions a Castillo, perquè “allò cert és que va fer tot el contrari: aturar l'adjudicació” i “perjudicar OHL”. Ha reconegut que coneixia Matas, però també ha dit que no definiria la seva relació amb ell com d'amistat, sinó de “discrepància”. Ha denunciat que mentre ell va ser president per segon pic, la seva empresa gairebé no va obtenir cap adjudicació pública en un moment en què els seus competidors no aturaven de fer obres per al Govern.

Villar Mir ha estat molt contundent a l’hora de denunciar “greus irregularitats” en el procés d’adjudicació, sobretot a partir del moment en què la mesa de contractació atura el procés el 26 de juliol de 2006, just quan anava a proposar l’adjudicació a OHL. Segons Villar Mir, l'actuació de la mesa fou contrària a dret i convertiria la seva decisió en “nul·la de ple dret”.

Concretament ha denunciat que no fou la mesa de contractació sinó l’IB-Salut qui demanà els informes als col·legis d’Enginyers i d’Economistes que acabaren canviant l’adjudicatari. A més, ha recordat que, segons la Llei de contractes, només podia demanar informes tècnics la mesa. També ha advertit que la mateixa llei indica que els col·legis professionals havien de tenir experiència en la redacció d’informes d’aquest tipus en els tres anys anteriors i cap dels dos no en tenia. Ha afegit que una llei balear impedeix que els col·legis puguin fer informes que no estiguin relacionats amb l’exercici de la professió i, en canvi, aquests eren sobre un hospital. Per tant, “eren doblement incompetents”, ha apuntat. Finalment, ha denunciat que els informes costaren més de 30.000 euros, que és el límit permès per fer contractacions directes.

L’empresari ha considerat “especialment greu” que el resultat del procés fos que dels informes emesos pels col·legis es canviassin els barems de valoració de les ofertes i sortís millor qualificada l’oferta de Dragados. Les manifestacions de Villar Mir han duit el portaveu del PP a la comissió, Carlos Veramendi, a recordar-li que hi ha una sentència judicial arran del recurs interposat per OHL que no li dóna la raó en res i que valida el procés seguit. L’empresari ha advertit que la sentència està recorreguda i ha explicat que en els seus 27 anys d’experiència en licitacions mai no havia interposat un recurs i mai no n’ha tornat a interposar d’altre. “Aquí veiérem que el nivell d’irregularitats era tan greu que hi varen posar recurs”, ha dit. També ha considerat un “cas únic a Espanya” que es demanassin informes a dos col·legis professionals enmig d’un procés d’adjudicació.

La compareixença de Villar Mir no ha estat l'única del dia. També han acudit al Parlament dos responsables de les empreses locals que tenien una petita presència en la UTE guanyadora: Melchor Mascaró i Llabrés Feliu. El responsable de Melchor Mascaró, Jaime Mascaró, ha admès que els va “sorprendre” que una adjudicació que semblava destinada a OHL acabàs a mans del grup liderat per Dragados, del qual formaven part. També ha reconegut que, “possiblement” si no s’hagués produït una filtració a la premsa, avançant el nom de qui n'havia de ser l’adjudicatari, la mesa de contractació “no hauria tornat enrere” i la UTE de la qual forma part no se n'hauria endut l’adjudicació. Miguel Llabrés Feliu ha assegurat que només va signar l'acta de constitució de la UTE, però no va participar en el procés.

Antich sí, Cañellas no

Les compareixences en la comissió de Son Espases continuen aquest dimecres amb les primeres presències de responsables del Govern del Pacte. El primer d'ells a comparèixer serà l'expresident Francesc Antich. També ho faran els exconsellers de Mobilitat, Biel Vicens (MÉS), i de Salut, Vicenç Thomàs (PSIB).

Qui no compareixerà serà l'expresident del Govern Gabriel Cañellas, després que el PP hagi rebutjat la petició que feia MÉS perquè fos cridat a la comissió. MÉS ho havia demanat després que l'extinent de batle de Palma i exresponsable d'Urbanisme, Javier Rodrigo de Santos, hagués deixat entreveure en la comissió que Cañellas el va pressionar perquè permetés el projecte de geriàtric privat que impulsava devora Son Espases l'empresari de l'oci Bartolomé Cursach, un projecte que denegà.

El + vist

El + comentat