La secretària de la mesa de contractació de Son Espases: "No volia fer res malament i vaig dimitir"

PalmaLa secretària de la mesa de contractació de Son Espases, l'òrgan que havia de proposar l'adjudicació de l'hospital, ha explicat al Parlament que va dimitir perquè "no volia fer res malament" i hi ha afegit que tenia la sensació que s'estava dirigint el concurs. Pilar Ramos Blanco, funcionària de forma jurídica, era la cap del Servei de contractació administrativa de l'IB-Salut i va fer les funcions de secretària de la mesa d'adjudicació fins un mes abans que aquesta adjudicàs l'hospital a la UTE liderada per Dragados.

En la seva compareixença davant la Comissió d'Investigació de Son Espases també ha apuntat que el seu cap, Juan Sanz, que, a més de presidir la mesa de contractació, ocupava un càrrec polític com a director econòmic i financer de l'IB-Salut durant el Govern Matas, li va dir que es canviaria l'adjudicatari abans que es reunís la mesa que ho va proposar. Juan Sanz va morir l'any 2012.

La funcionària ha explicat que el dia 26 de juliol del 2006, quan es disposaven a proposar que l'adjudicatari de Son Espases fos el grup liderat per OHL perquè ho avalaven tots els informes que s'havien demanat (un a la consultora externa Global PM i un altre a l'IB-Salut), la mesa va aturar el procés d'adjudicació arran d'una carta enviada per la consellera de Sanitat del moment, Aina Castillo (PP), en la qual suggeria que es demanàs un informe al Consell Consultiu per analitzar si el procediment seguit fins a aquell moment era el correcte. Ramos ha admès que la paralització del procés responia a una decisió política. Ha reconegut que no havia vist mai una situació semblant perquè, a més, fins a aquell moment ningú no havia qüestionat el procediment seguit ni s'havia generat cap dubte. I ha revelat que la decisió va provocar "sorpresa" en els tècnics que integraven la mesa, dos dels vuit membres, perquè la resta eren polítics.

"A partir d'aquell moment tot semblava un poc estrany", ha dit. Arran de l'informe del Consultiu, la mesa demana dos nous informes, al Col·legi d'Economistes i al Col·legi d'Enginyers, que suposaren una reinterpretació dels criteris tècnics de valoració de les ofertes establerts i que acabaren provocant un canvi en l'adjudicatari. Si inicialment s'havia d'adjudicar a OHL, arran d'això s'acabà adjudicant a Dragados, una empresa del grup ACS, que presideix Florentino Pérez. La mesa mai no va cridar als responsables de Global PM i de l'IB-Salut que avalaven l'adjudicació a OHL i, en canvi, sí que va escoltar els responsables dels dos col·legis que avalaren l'adjudicació a Dragados. De fet, els informes de l'IB-Salut i de Global PM no s'arribaren a qualificar, malgrat que ningú no els va posar en dubte, perquè en la reunió en què s'havia de fer es va aturar el procés per demanar l'informe al Consultiu.

"Jo em vaig posar molt nerviosa perquè el diari deia coses abans que passassin a la mesa", ha afirmat Ramos i hi ha afegit que la premsa avançava que s'adjudicaria l'hospital a OHL quan encara no s'havia decidit i quan la informació es tractava de manera molt sigil·losa, que es demanaria un informe al Consultiu quan encara no ho sabien ni els membres de la mesa o que s'acabaria adjudicant a Dragados, com va acabar passant, quan encara no s'havia pres cap decisió. "Com que no volia angoixar-me, vaig decidir decantar-me'n quan em van comunicar que canviaria l'adjudicatari", ha revelat. Així mateix, ha detallat que el seu cap i també president de la mesa de contractació, Juan Sanz, li va comunicar que canviaria l'adjudicatari, d'OHL a Dragados, quan varen rebre els esborranys dels informes fets pels col·legis professionals i, per tant, abans que es reunís la mesa per decidir-ho. La funcionària va dimitir com a secretària de la mesa el 15 de novembre del 2006 i l'adjudicació es va fer efectiva al final del desembre del 2006.

En la seva declaració, la que aleshores era cap del Servei de contractació administrativa de l'IB-Salut també ha apuntat que no tenia constància que s'hagués fet res il·legal, que la petició d'informes al Consell Consultiu, malgrat sorprengués i no s'hagués fet mai, era ajustada a dret i que hi ha una sentència de l'any passat que, arran del recurs interposat per OHL, confirma que es va seguir el procés legalment establert en l'adjudicació de l'hospital.

Malgrat això, el testimoni d'aquesta funcionària aporta nous elements de sospita sobre el procés d'adjudicació de l'hospital de Son Espases, l'obra pública més important feta mai a Balears i valorada inicialment en 635 milions d'euros. Abans d'aquesta compareixença, s'havia produït la d'un altre membre de la mesa d'adjudicació, un càrrec polític del PP, qui aleshores era director general de Planificació i Finançament, que s'ha limitat a avalar el procés seguit.

Els tres tècnics

Al matí havien comparegut els tres tècnics de l'IB-Salut que signaren l'informe en el qual recomanaven Son Espases com la millor ubicació per a l'hospital de les quatre propostes de solars que havia fet l'Ajuntament de Palma. Un d'ells ha reconegut que la tria de Son Espases va ser "fàcil" i no va generar cap debat tècnic perquè dues de les opcions (Son Puigdorfila i Base General Asensio) presentaven deficiències perquè es tractava de zones muntanyoses i amb edificacions i la que de Son Sardina, tot i tenir possibilitats, es veia afectada per l'expropiació d'una important franja de terreny per ampliar la carretera de Valldemossa, depenia d'un projecte "embrionari" com el Segon Cinturó pel que fa als accessos i tenia un camí catalogat a l'interior.

Els tècnics, un dels quals ha reconegut que va acabar fent una feina puntual per a la concessionària de l'hospital, han admès que en el seu informe reclamen estudis més exhaustius a posterioritat, han assegurat que l'ordre de fer aquest informe fou verbal i els la va donar el responsable polític de l'IB-Salut Juan Sanz i han deixat entreveure que quan feren aquest document no tenien la sensació d'estar fent un informe que seria clau, sinó d'iniciar un procés. En aquest sentit, han insistit que ells recomanaren una ubicació de les quatre proposades, però no foren ells els que decidiren que es fes l'hospital a Son Espases, com sembla ara.

Mentre que les declaracions d'aquests han servit al PP per defensar que l'elecció del solar es va fer seguint criteris tècnics, que no hi havia cap solar que fos descartable d'entrada i que no hi va haver presses; per a PSIB i MÉS, de les paraules dels tècnics es desprèn que el procés de selecció del terreny estava precuinat, que ja hi havia una decisió presa per Son Espases i que després es va disfressar amb tres solars més que no tenien opcions tècniques.