TENEN molta raó els docents que, en aquests dies que sembla haver-se reprès el diàleg amb la Conselleria d'Educació, recorden que encara que la imposició del TIL ha estat un dels motius principals del conflicte educatiu, no és l'única reivindicació que es fa al Govern. Hi ha motius laborals, ràtios d'alumnes per aula, condicions millors per als centres, etcètera.
Entre totes les exigències, n'hi ha d'haver una que entenc que ha de ser prioritària i que no hauria d'oblidar cap dels col·lectius que es reuneixen amb la nova consellera, Núria Riera. Aquesta comunitat, en aquesta legislatura, ha rebaixat considerablement la qualitat i les possibilitats de fer una educació inclusiva, que era una de les grans fites aconseguides per la nostra educació pública.
Les retallades en professors de reforç i experts en diverses matèries per a aquells alumnes que tenen alguna discapacitat han fet un mal immens a totes les famílies que ho pateixen, moltes de les quals estaven segures perquè veien força cobertes les necessitats especials dels seus fills amb el suport que se'ls donava des de l'escola. Ha fet un gran mal a les famílies, el fa –òbviament– als alumnes que tenen aquestes necessitats especials i el fa també al sistema educatiu i a tota la resta d'alumnes. Créixer en un sistema d'educació inclusiva és fer-ho en el respecte a la diferència.
Hem d'aconseguir tornar, almenys, als nivells de reforç que tenien a l'escola, fa tot just tres anys, els alumnes amb discapacitat. Tots ho hem de posar a una de les primeres línies de les nostres exigències.
