El Consell intenta cobrar als condemnats pel frau de Can Domenge, però els embargaments ho dificulten

PalmaMentre una nova acusació s’ha formalitzat contra l’expresidenta del Consell de Mallorca Maria Antònia Munar i la resta de la cúpula d’UM pel suposat suborn de 4 milions d’euros per l’adjudicació dels terrenys públics de Can Domenge, el Consell Insular intenta, no amb poques dificultats, recuperar allò que la justícia ja ha determinat que li ha de ser retornat pel frau a l’administració comès per Munar i els seus en el concurs de Can Domenge: 15.750.000 euros. Per ara, el Consell just ha aconseguit recuperar 2 milions d’euros i en queden pendents 13,7, i les dificultats, perquè els béns dels condemnats estan embargats, fan molt difícil que el Consell en pugui recuperar el total.

Munar, a la presó des de juliol de 2013, s’haurà d’enfrontar ara a un jurat popular acusada de suborn. I ho farà, si no canvia d’estratègia, tota sola davant la resta d’acusats perquè tots els altres (l’exvicepresident del Consell Miquel Nadal, l’exconseller Bartomeu Vicens, l’empresari Roman Sanahuhja i l’intermediari Miquel Llinàs) han confessat que, efectivament, l’empresa catalana Sacresa pagà 4 milions d’euros de suborn per assegurar-se l’adjudicació dels solars públics per un preu inferior al seu valor real i que aquests doblers rebuts com a suborn –excepte 160.000 euros lliurats a l’intermediari i que aquest ja ha retornat a la justícia– se’ls repartiren Munar, Vicens i Nadal, i que ells es beneficiaren a títol individual i també en destinaren una part a la desapareguda Unió Mallorquina. Els responsables del Consell adjudicaren els solars per 30 milions a Sacresa quan hi havia ofertes que arribaven als 60 milions.

La segona part del cas Can Domenge, el judici per suborn, complica més la situació processal de l’expresidenta del Consell i evidenciarà més encara la seva solitud si no fructifiquen els acostaments que la seva defensa ha fet a la Fiscalia Anticorrupció.

A la condemna a 6 anys de presó per haver manipulat el concurs (que s’afegiren als 4,5 que Munar ja tenia imposats), s'hi poden sumar ara 4 anys de presó més pel suborn si el jurat popular la declara culpable. Però això no és tot. Les acusacions, el ministeri fiscal i el Consell –la institució que ella va presidir gràcies als pactes polítics assolits– demanen que pagui una multa de 7 milions d’euros. I que es lliurin per part d’ella, Nadal i Vicens els 3,8 milions a l’administració de justícia que tots excepte ella han admès que cobraren com a suborn.

Munar, tota sola davant el jurat

A l’escrit d’acusació pel suborn de Can Domenge ja queda patent aquesta solitud de Munar. Mentre que tant a l’empresari pagador com a Nadal, Vicens i l’intermediari ('en Cameta') se’ls apliquen atenuants com ara els de confessió, col·laboració amb la justícia o reparació del dany, en el cas de Munar es diu clarament que no hi ha cap circumstància que redueixi la seva responsabilitat. Per això, la petició de pena per a ella és molt superior –de 4 anys de presó–, mentre que per als altres es demanen (per a l’empresari i en Cameta) penes de presó commutables per multa; per a Nadal (1 any i 10 mesos de presó i multa de 3 milions) i per a Vicens (1 any i 6 mesos i 2 milions de multa), penes que el Consell eleva però per davall, per a tots ells, dels dos anys de presó, mentre que la institució manté la petició de 4 anys de presó per a Munar.

Molt costa per amunt es pot posar el judici per a Munar davant un jurat popular que escoltarà els altres acusats confessar i, en el cas del responsable de Sacresa, fins i tot aportar la documentació bancària que acredita d’on va treure els doblers que li exigien els llavors dirigents del Consell per l’adjudicació de Can Domenge. Sobretot, quan els fiscals anticorrupció recordin als membres del jurat que ja hi ha una sentència condemnatòria que declarà provat que, aprofitant-se dels seus llocs públics, manipularen el concurs. El jurat tindrà davant la peça que faltava al trencaclosques: el preu que cobraren per aquesta manipulació i que, a dia d’avui –cosa que no vol dir que no canviï amb vista al judici–, just Munar nega: 4 milions d’euros.

El deute dels condemnats amb el Consell

Per la manipulació del concurs –que va fer perdre doblers al Consell perquè s'adjudicà per aproximadament la meitat del seu preu– Munar fou condemnada a 6 anys de presó, Nadal a 4 anys i Vicens a 8 mesos. També fou condemnat el llavors conseller d’Economia i Hisenda del Consell, Miquel Àngel Flaquer.

Als quatre polítics se’ls imposà el pagament d’una responsabilitat civil de 12 milions d’euros, el 85% dels quals ha de ser abonat per Munar, Nadal i Vicens (10,2 milions) i un total d'1,8 milions (el 15%) per part de Flaquer.

Uns altres 3 milions els ha d’abonar Sacresa, en virtut de l’acord entre l’empresa i el Consell, i per ara n’ha pagat ja 2 al Consell.

Així mateix ha d’abonar 750.000 euros l’empresa que compartí UTE amb Sacresa (Ferra Tur). Aquesta ha arribat també a un acord, que ha autoritzat recentment la justícia, en funció del qual pagarà anualment 125.000 euros. Per ara, s’ha abonat la primera quota, el desembre de 2014.

Respecte dels expolítics, el Consell està tenint serioses dificultats perquè els seus béns ja estan embargats, en el cas de Munar, Nadal i Flaquer, en altres causes, i la institució insular queda a la coa perquè té prioritat qui primer inscriu l’embargament. Just en el cas de Flaquer el Consell és el primer per cobrar però, ara per ara –tot i que hi ha contactes–, no s’ha materialitzat cap acord.

El judici pel suborn no reportarà cap benefici econòmic al Consell perquè, en el cas que es recuperin els 3,8 milions del suborn pendents, se'n decretaria el comís i quedarien en mans de l’administració de justícia. Les multes que es demanen de 2, 3 i 7 milions tampoc reportarien ingressos perquè poden ser substituïdes per arrest i, tenint en compte la situació en què es troben Nadal, Munar i Vicens, res fa pensar que les paguin.