La construcció es dispara: el doble de visats i un 12,8% més de treballadors que fa un any

PalmaAlguns experts afirmaven fins fa ben poc que la construcció no tornaria a créixer en volum d'activitat perquè era difícil que l'economia illenca apostàs de nou pel totxo, però res més lluny de la realitat. El sector viu un 2015 en el qual clarament es confirma el dinamisme d'aquesta activitat a les Illes. Segons les dades recollides en l'informe 'El moment econòmic', que elabora la Direcció General d'Economia, aquest estiu ja hi ha prop de 40.000 afiliats a la Seguretat Social del juliol, xifra que representa un increment del 12,8% respecte del mateix període de fa un any. Augments de dos dígits, que permet apuntalar la teoria d'un “revifament de la força laboral dedicada al sector del totxo tant en el règim de treballadors autònoms (4,7%) com entre els assalariats (17,6%)”, explica el Govern.

Des del mes de gener la signatura de nous contractes arriba a 28.471, un 30 per cent més que el mateix període de 2014. L’atur registrat en la construcció baixa a totes les Illes (–17,1%) i ho fa amb especial força a Menorca (–24,7%), on el sector havia tardat més a recuperar-se.

L'informe de la Direcció General d'Economia afirma que “la remuntada en el ritme d’activitat de la construcció encara no es tradueix en un nombre més alt de certificats de final d’obra, atès que els expedits entre el gener i el maig es redueixen un 23,9%”.

Però el que està clar és que les dades aportades pel Col·legi d'Arquitectes de les Balears sobre el nombre d'habitatges visats són tot un indicador de la tendència, ja que el nombre de visats (no vol dir que l'edifici ja s'hagi acabat de construir) s'ha duplicat els primers sis mesos de l'any i ja assoleix els 3.326 expedients. També pugen les transmissions d'habitatges entre gener i juny, un 5,5%, gràcies al bon comportament de l'usat, que creix un 47%, enfront del nou, que baixa un 46,3% i confirma l'excedent de producte que encara hi ha al mercat.

L'únic producte nou que sí que presenta un increment, segons les dades de 2014 i 2015 del Col·legi d'Arquitectes, són els habitatges unifamiliars de gran dimensió. Xalets principalment litorals, que continuen desfigurant la costa de municipis com Calvià, Andratx, Llucmajor i Capdepera, i que confirmen que el model de consum de territori no s'ha abandonat més que temporalment a causa de la crisi.

a quantitat d'hipoteques constituïdes a l¡Arxipèlag entre el gener i el maig també puja i molt, un 22,3%, un percentatge molt significatiu i que s'assembla molt al que retrata l'increment en l'import concedit per les entitats financeres, un 21,3%.

Pel que fa l'obra pública, com sol passar en anys electorals, es va disparar amb una pujada del 62,5% i va superar els 100 milions d'euros de licitació, quan a l'estat espanyol la tendència va ser lleugerament negativa, amb una caiguda del 3,2%.