De Santos va confessar que la seu del PP va ser un pagament pel projecte de Son Busquets

PalmaL'exregidor d'Urbanisme de Palma Rodrigo de Santos va confessar al fiscal anticorrupció Pedro Horrach que el constructor Antonio Pinal li va explicar que havia pagat la seu del PP balear a canvi d'obtenir la concessió per desenvolupar un projecte urbanístic a les antigues casernes de Son Busquets.

De Santos, condemnat per corrupció, va fer aquesta confessió el passat juliol en el marc de les diligències desenvolupades per la Fiscalia Anticorrupció de les Balears al voltant de l'adjudicació de l'hospital de Son Espases, de les que s'ha derivat una nova peça del cas Palma Arena relativa al finançament irregular del PP.

Aquesta peça està sent investigada pel jutge José Castro, que aquest divendres ha traslladat a les parts dels documents aportats per Horrach, entre les quals hi ha la confessió en la qual l'exregidor relata com, en el transcurs d'un sopar, Pinal li agraeix que hagi estat sincer respecte a la impossibilitat d'executar un projecte que "li havia costat a ell el pagament de la seu del PP".

Explica que va conèixer el constructor per mediació del llavors diputat del PP Joan Huguet i que l'empresari se sentia "ofès" perquè no se li havia concedit la rehabilitació de Sa Gerreria.

Més tard, a finals de 2003 o principis de 2004, es va reunir al despatx de la llavors batlessa, Catalina Cirer, amb el promotor, qui li va explicar el seu projecte per a Son Busquets, propietat del Ministeri de Defensa.

"Volia arribar a un acord amb el Ministeri de Defensa", per fer una societat mixta entre l'Ajuntament i la seva empresa, Brues, per tal d'urbanitzar la zona, per a això es va constituir un consorci entre el Govern i el consistori, ja que el pla incloïa habitatges protegits.

De Santos, que va sostenir que Cirer defensava que es desenvolupés la idea "legalment", es va reunir després amb Pinal i amb el llavors president i líder del PP, Jaume Matas, que li va prometre al constructor adjudicar les obres amb la fórmula del conveni urbanístic si ell obtenia el beneplàcit de Defensa.

L'exregidor va defensar, per contra, que el consorci havia de convocar un concurs públic. Matas el va cridar al seu despatx i quan va arribar el president no hi era però sí Pinal, que li va lliurar una carta signada pel llavors director general d'Infraestructures del Ministeri de Defensa, Joan Mesquida, que avalava la idea de Pinal de construir habitatges a través de una empresa de capital mixt, va relatar De Santos al fiscal.

El "penedit", que assegura que va plantejar la seva dimissió donades les seves diferències de criteri amb el president del Govern i líder del seu partit, va aconseguir que prevalgués la seva postura, el concurs es va convocar i van presentar ofertes Brues i una altra empresa.

Segons va declarar a Horrach, la mesa de contractació va declarar desert el concurs, decisió davant la qual Matas li va plantejar a ell i a Mabel Cabrer, llavors consellera d'Obres Públiques, que tractaria de posar d'acord als dos licitadors perquè pactessin per impulsar el projecte.

Finalment no hi va haver aquest acord i el projecte va quedar bloquejat, de manera que Pinal li va confessar la seva frustració perquè havia pagat la seu del PP sense obtenir res a canvi.

La declaració de De Santos coincideix amb la que va realitzar davant la comissió d'investigació de Son Espases l'extresorer del PP Luis Bárcenas, en el fet que aquest també va assegurar que Pinal havia aportat fons a la compra de l'immoble.

L'exregidor d'Urbanisme també va detallar al fiscal Anticorrupció que diverses persones li van dir que el llavors gerent del PP (i cunyat de Matas), Fernando Areal, havia demanat "algun tipus de comissió" tant a OHL com a Dragados i a la resta de licitadors que optaven a la construcció de l'hospital de Son Espases.

Segons De Santos, les persones que li van dir que Areal havia demanat aquestes comissions van ser el llavors gerent de l'Ib-Salut, Sergio Bertrán; la qual era cap de gabinet de Matas, Maria Umbert; el delegat de l'àrea de Construcció de Dragados a Balears, Juan Antonio Esteban, i el director en aquell moment del diari "El Mundo" a Balears, Eduardo Inda.

Aquesta informació confirmava el que diversos constructors li havien indicat a ell personalment, en el sentit que Areal demanava comissions per concursos.

De Santos va dir al fiscal que ell no va tenir res a veure en l'adjudicació del concurs, únicament va intervenir en l'elecció dels terrenys i no va rebre cap instrucció política sobre aquest tema.

L'exregidor va detallar en la seva declaració davant el fiscal que Esteban li ha concretat que Matas va demanar al president d'ACS (grup al qual pertany Dragados), Florentino Pérez, una quantitat tan important de doblers per l'adjudicació de Son Espases que estava "espantat".

Segons De Santos, el concurs per a triar una empresa que valorés les ofertes per construir Son Espases es va arreglar per ordre de la llavors consellera de Salut, Aina Castillo, per elegir Global PM, "una consultora de confiança", cosa que li va explicar Bertran.

Quan De Santos va saber per Bertrán que l'endemà proposaria com a adjudicatària a la UTE encapçalada per OHL, va trucar al director de "El Mundo" per advertir que aquesta seria l'adjudicatària, i no Dragados com havia publicat el diari.

L'exregidor d'Urbanisme també va detallar a Horrach que va rebre l'ordre de Matas de canviar el projecte de la façana marítima aprovat al final de la legislatura del Pacte de Progrés, el 2003, i que es posés d'acord amb el llavors responsable de Gesa, Bartomeu Reus, perquè es pogués construir-hi el Palau de Congressos, per interessos particulars d'aquest directiu.