Jaume Matas trobà feina des de la presó

PALMAL'expresident balear Jaume Matas fica la pota –fins i tot quan podria tenir arguments legals favorables– i demostra que ni la presó ni les dues condemnes que ja acumula ni els propers judicis que s'acosten l'han canviat. Aquest dijous el secretari general d'Institucions Penitenciàries, Àngel Yuste, ha de comparèixer al Congrés per explicar per què li han atorgat el tercer grau –que permet a Matas just anar a dormir a un centre annex a la presó de Segòvia– malgrat que l'opinió majoritària de la junta de tractament del centre era mantenir-lo com a pres de segon grau per entendre que afavorir que Matas sortís tan prest donava al conjunt de la societat sensació d'impunitat de la corrupció. La condemna que compleix Jaume Matas és de nou mesos de presó com a autor d'un delicte de tràfic d'influències i n'ha superat ja un terç. Per tant, el tercer grau podria ser defensable i justificable. Segurament, en un cas anònim ningú no ho discutiria. El que no ho és, un altre cop, és com Matas pren el pèl al personal.

Aquest dimecres l'agència Europa Press ha dit des de Madrid que l'expresident balear es va donar d'alta com a autònom des de la presó, quan ja feia 35 dies que hi era. Va ser donat d'alta dia 1 de setembre i just 4 dies després escrivia una carta al director de la presó en la qual demanava poder reiniciar amb caràcter immediat l'activitat laboral.

Precisament, un dels motius en què Institucions Penitenciàries ha fonamentat la concessió del tercer grau a Matas és la possibilitat de fer feina. Pareix que el pla estava clar i preparat des del primer moment.

La Fiscalia de Valladolid, però, no ho ha vist clar i ha presentat un recurs contra la concessió del tercer grau a Matas, mentre que l'expresident reclama poder continuar amb la seva vida personal i laboral i just acostar-se a la presó a dormir entre setmana. Ho decidirà un jutge en els propers dies.

El temps lliure que li quedi, el pot dedicar a anar pensant com se'n sortirà de les causes que se li acosten. La primera, el cas Nóos. L'Audiència de Palma, que ha donat via lliure per asseure la infanta Cristina al banquet, fa una repassada a Matas que el deixa noquejat. No estima cap dels seus arguments per no anar a judici i li retreu com va malgastar els doblers de tots per fer capades a la família reial. Tan bé volia quedar amb ells que ha aconseguit arrossegar al banquet una infanta. A Matas, al seu servilisme i al seu menyspreu al que és de tothom, li haurem d'agrair que es destapàs tot aquest embull de Nóos. En realitat, als que hem d'estar agraïts és als que, sospitant de les actuacions de Matas en el Palma Arena, ho capgiraren tot i de les pistes corruptes de Matas arribaren fins a Nóos: el jutge José Castro i el fiscal Pedro Horrach, un tàndem perfecte avui erosionat per les discrepàncies sobre la implicació de la infanta en el cas.