El jutge vol Matas a la presó perquè no assumeix el dany fet a la institució pública

PALMAL'expresident de Balears i exministre Jaume Matas està comprovant com la justícia ha fet d'ell un exemple de com els jutges responen a l'actual situació de crispació social i de repugnància contra els corruptes amb contundència, duresa i sense cap concessió.

Jaume Matas, a qui el jutge de vigilància penitenciària de Valladolid ha revocat aquest dilluns el tercer grau que li permet just anar a dormir al recinte de la presó, podrà continuar en aquest règim de semillibertat per ara, almenys fins que l'Audiència de Palma resolgui el recurs a què té dret l'expresident i sempre que la posició de l'Audiència de Palma no confirmi la del jutjat de vigilància. Si la confirma, Matas haurà de tornar-hi a entrar, però no serà per gaire temps, perquè les revisions del grau són periòdiques i perquè la seva pena és curta (9 mesos) i la començà a complir a finals de juliol.

El recurs del ministeri fiscal contra el tercer grau i la resolució del jutge estimant-lo arraconen tots i cada un dels arguments jurídics al·legats per la defensa de Jaume Matas i que, segurament, tindrien possibilitats de prosperar en un cas que no fos de corrupció política i en el qual el protagonista no fos Jaume Matas.

Els fiscals i els jutges s'han posat la màscara de superherois contra la corrupció, estan del costat d'una societat enrabiada contra els corruptes i així exerceixen. El jutge de vigilància penitenciària ho diu molt clar. Explica que els jutges han d'interpretar les lleis d'acord amb la realitat social en la qual s'han d'aplicar. I entén que la societat actual exigeix tenir la seguretat i la confiança que la llei serà aplicada efectivament.

En aquest sentit, el jutge afirma que no es pot obviar que el delicte pel qual ha estat condemnat Matas a 9 mesos de presó –el de tràfic d'influències– és un delicte dels que s'entenen com "de corrupció política" i que es pot traslladar a la societat una sensació de certa impunitat amb una classificació prematura en tercer grau del penat. "El dany que es causa al cos social pot generar una ruptura en la confiança dels ciutadans en el sistema democràtic, en la validesa mateixa de l'Estat de Dret".

Pel magistrat, la funció de prevenció general de la pena i aquest esforç a evitar la sensació d'impunitat el duen a fer prevaler els interessos generals de la societat per damunt dels particulars de l'intern, encara que es tracti d'una pena de curta durada. El fiscal havia estat fins i tot més dur que el jutge parlant de la "repugnància social" que causen avui fets com els comesos per Matas.

No val, pel jutge, l'argument que Matas és una persona socialment inserida, amb una família, una feina i contactes socials, que es va esgrimir per concedir-li el tercer grau per part d'Institucions Penitenciàries. La pena, adverteix el magistrat, no té just una funció ressocialitzadora, sinó que també la té reeducadora. I aquí és on Matas flaqueja. El jutge el defineix com a delinqüent de guant blanc i diu que en aquest tipus de delinqüència la reinserció no sol ser un problema, sinó que ho són "els principis i valors assumits pel delinqüent, que són els que s'han de canviar, si és possible".

En el cas de Matas, el jutge entén que l'expresident no ha experimentat aquest canvi de valors i que el fet de presentar-se voluntàriament a la presó just és una mostra "de l'acceptació del seu inexorable destí". Pel jutge, "no hi ha la més mínima prova" a l'expedient de Matas "d'assumpció dels fets, de la consciència del dany causat ni del descrèdit a la institució pública que ha causat". Per això, no el considera reeducat. El fet que Jaume Matas no pugui repetir en aquests moments actes delictius com el que l'ha duit a la presó perquè ja no ocupa càrrecs polítics no suposa més que l'absència de risc, però de cap manera demostra un canvi de principis.

I si una cosa ha jugat en contra de Matas ha estat el complicat panorama judicial que té a sobre, amb pluralitat de causes obertes. Segons la defensa de Matas, tenir en compte aquestes causes –per les quals encara no ha estat ni jutjat ni condemnat– vulnera el seu dret a la presumpció d'innocència. Segons el jutge, "la pluralitat de causes obertes allò que reflecteix és una manera d'actuar en la vida pública que, sense perjudici de la seva rellevància penal, no s'ajusten als paràmetres del bon govern... fet que incideix en l'agudització dels seus problemes de reeducació".

Finalment, el jutge no considera rellevants els arguments sobre l'estat de salut de Matas que, segons la documentació que aporta la seva defensa, aconsellen dues intervencions quirúrgiques en poc temps. El jutge conclou que just es poden prendre en consideració per a la classificació –la qüestió de salut– els malalts terminals.