Reclamen 25 anys de presó per a tres excàrrecs d'Ibatur de l'era Matas pel desviament de 300.000 euros

PALMAAmb el cas Nóos, que ha suposat la imputació de delictes fiscals a la infanta Cristina, sempre en el punt de mira, la resta dels nombrosos casos de corrupció que la Fiscalia Anticorrupció i els jutges de Balears han destapat queden eclipsats, però cada un d'ells és una mostra clara de com la corrupció es va fer crònica a les institucions de Balears durant el mandat de l'expresident Jaume Matas, avui a la presó complint una condemna de 9 mesos per tràfic d'influències i enfrontat a una petició de fins a 11 anys de tancament pel cas Nóos.

Una de les parts més importants del cas Ibatur, un dels més sonats abans de l'explosió de Nóos, arribarà aviat a judici, després que el jutge instructor d'una de les peces principals, el magistrat Pere Barceló, hagi donat ja per acabada la investigació i hagi vist motius per seguir endavant amb el procés pel desviament de més de 300.000 euros públics, iniciant la fase cap al judici oral. Els principals responsables són els directors gerents de l'Institut Balear de Turisme (Ibatur) durant la legislatura de Matas: Juan Carlos Alía i Raimundo Alabern, per a cada un dels quals el Ministeri Fiscal ha avançant ja que reclamarà 10 anys de presó. A més, el tercer acusat destacat és el que fou responsable jurídic de l'ens públic, Miquel Àngel Bonet, que s'enfronta a 5 anys i 10 mesos de presó.

Els mateixos implicats, casos diferents

Un recorregut pels casos de corrupció revela protagonistes repetits en les distintes trames corruptes. És el cas, per exemple, de l'exgerent d'Ibatur Juan Carlos Alía, que, a més d'enfrontar-se ara al cas Ibatur, també figura en el llistat d'acusats del cas 'estrella', el Nóos, vinculat a Illesport, l'ens del qual sortiren els fons públics que Matas entregà a l'institut d'Urdangarin. També es repeteix el nom de Miquel Àngel Bonet, que ja acumula una condemna de 2 anys en un primer judici, en el qual es va mostrar penedit de tot allò que havia fet i va demanar perdó. Bonet fou també assessor jurídic a Illesport, clau del cas Nóos, i és un dels acusats en la trama balear. Pel cas Nóos, Alía s'enfronta a 1 any i 9 mesos de presó i Bonet, fins a 4 anys.

I, si encara anam una mica més enrere, recordarem que Juan Carlos Alía es va veure obligat a dimitir com a gerent d'Ibatur l'estiu del 2004 arran del cas Rasputín, aquell que ens va revelar que en un viatge oficial a Rússia es carregà a les arques públiques la factura d'una nit de la comitiva en un prostíbul.

La peça del cas Ibatur que aviat serà vista en judici revela que Juan Carlos Alía i el seu successor en la gerència d'Ibatur afavoriren determinades empreses amb fons públics, engreixant les factures que pagava Ibatur per tenir-hi ells guanys, i exigien a altres el pagament de comissions si volien continuar contractant amb l'institut. Per exemple, adjudicaren el servei de càtering per a les fires de tot l'any –independentment del nombre de fires que es fessin– a un empresari al qual volien afavorir i a la seva dona. Curiosament, en un sol dia es va tramitar tot el procediment.

Ara bé, sens dubte el més cridaner és que quan Alía va dimitir pel cas Rasputín com a gerent d'Ibatur decidiren que continuaria rebent gratificacions econòmiques d'aquest ens. Per això, creà una empresa (Amengual&Pino Consultores SL) a través de la qual els cobrava per serveis ficticis. Però és que, més a més, Alía i Alabern –quan Alia ja no era el gerent– exigiren a un empresari que contractava amb Ibatur que, si volia continuar facturant, hauria de pagar comissions en contraprestació de les contractacions públiques. Aquesta persona pagava comissions cada mes i es camuflava amb serveis falsos que suposadament contractava amb l'empresa d'Alía. La suma total d'aquestes factures simulades és de 126.440 euros.

A més d'Alía, Alabern i Bonet –que donà cobertura legal a les irregularitats–, són acusats els empresaris Kamal Dorai, per al qual el fiscal demana 3 anys de presó; la seva dona, Francisca Jaume, a qui demanen 2 anys i 6 mesos; i l'empresari Bartolomé Morey, que col·laborà i explicà com pagava el que li exigien Alía i Alabern.

La Fiscalia reclama que els acusats paguin una responsabilitat civil de 321.000 euros, els fons públics suposadament desviats.