CORRUPCIÓ

De Santos acusa Matas d'haver ordenat adjudicar Son Espases a OHL per una comissió de 9 milions

L'exregidor assegura que l'exgerent de l'IB-Salut li confirmà que la guanyadora seria OHL perquè així ho havia manat Matas i també diu que es demanaven sempre comissions del 3% per les obres superiors a 500.000 euros

L'exregidor Rodrigo de Santos ha apuntat directament a l'expresident Jaume Matas en la corrupció de Son Espases i a l'anuència de la direcció estatal del PP. Ha assegurat, en la declaració davant el jutge José Castro, que Matas fou qui va voler imposar que s'atorgàs el concurs a OHL perquè, tot i que s'havien demanat comissions de 9 milions d'euros als dos concursants més importants, just OHL -sempre segons De Santos- es va mostrar disposada a pagar, mentre que l'altra empresa, Dragados, afirmà que no tenia aquests doblers en negre. L'adjudicació, després de transcendir que el concurs podia estar manipulat per pagament de comissions, fou per a Dragados, per 635 milions enfront dels 740 que costava el projecte d'OHL. De Santos no s'ha aturat just en Matas i ha afirmat que tot això es demanà amb coneixement del PP estatal.

Com una de les proves que inicialment tot estava fermat perquè guanyàs OHL, De Santos ha esmentat una conversa telefònica amb el llavors director gerent de l'IB-salut, Sergio Bertran, al qual -sempre segons De Santos- ell va telefonar per interessar-se a saber quin seria l'adjudicatari. De Santos manté que Bertran li contestà que era OHL i que de la conversa ell es va endur la impressió que Bertran no hi podia fer res perquè era una decisió de Matas, "que així ho havia volgut".

En l'embolic de Son Espases no hi ha just això per aclarir. De Santos també ha explicat que fou igualment arreglada l'adjudicació a Global PM de la valoració de les ofertes presentades. Resulta, segons De Santos, que Global PM és una empresa lligada al PP i especialment, en aquell moment, a qui era llavors secretari general del PP i actual president del PP de Palma, José Maria Rodríguez. Global PM és l'empresa que va puntuar millor OHL, l'escollida per Matas. I aquesta puntuació, segons De Santos, també va venir imposada. Tot pareixia controlat.

Això pel que respecta a Son Espases, perquè De Santos també ha dit que, amb caràcter general i sistemàticament, el PP de Matas exigia comissions, amb una tarifa del 3% del valor de l'obra, per aquelles adjudicacions d'obra pública (superiors a 500.000 euros) que atorgàs el seu Govern. Fins i tot ha apuntat que, de vegades, també exigien aquesta tarifa de comissió per projectes de l'Ajuntament de Palma. Pocs dies després de l'adjudicació, els empresaris "rebien una cridada de la seu del PP", ha declarat De Santos.

Qui demanava les comissions era habitualment Fernando Areal, el cunyat del llavors president del PP i del Govern, Jaume Matas, i que, a més a més, estava al capdavant de la tresoreria del PP balear. I els constructors sabien que era necessari aquest “passar per caixa” del PP si volien fer feina a la Comunitat Autònoma. Es pagava després de l'adjudicació –tanmateix tenien clar que havien de pagar– i el concurs, formalment, passava els filtres. En el sector de la construcció, segons De Santos, que Matas i Areal reclamaven doblers a canvi d'adjudicar les obres era "de coneixement general".

La galtada de Rodrigo de Santos ha estat tan forta que, en un intent a la desesperada per no ser esquitxat per la brutor que està emergint, la diputada Marga Prohens ha dit que “estan escandalitzats per com pareix que es feien les coses abans”. El PP, escandalitzat d'ell mateix.

"Matas volia controlar la corrupció urbanística"

Les contundents i dures afirmacions de Rodrigo de Santos estrenen la nova peça que el jutge José Castro ha obert amb el nom 'Del suposat finançament il·legal del PP balear'. I en el cas de Castro, se sap com comencen les investigacions però no com acaben ni fins on arribaran. De Santos, que ha complit pena per corrupció de menors i malversació, declara en aquest cas com a testimoni. En teoria, com a testimoni, està obligat a dir la veritat i és delictiu imputar actuacions delictives a altres si no és cert.

L'extinent de batle ha relatat fins i tot que Matas li va dir personalment que volia que fos el regidor d'Urbanisme de Palma "per acabar amb la corrupció urbanística", però que amb el temps va constatar que "el que pretenia era controlar ell la corrupció urbanística", ha etzibat durant la compareixença d'aquest dimarts davant el jutge José Castro.

Ha citat expressament el cas del palau de congressos i ha afirmat que Matas s'hi va implicar directament, triant-ne els terrenys, imposant l'actual ubicació davant els terrenys de l'antiga Gesa, suposadament per afavorir el seu amic Bartomeu Reus i pels seus interessos.

Confirma pagament de Pinal per la seu del PP

Rodrigo de Santos també ha confirmat a José Castro que l'empresari Antonio Pinal –el mateix que fou esmentat per l'extresorer del PP estatal Luis Bárcenas durant la comissió parlamentària de Son Espases– va contribuir, segons li va dir a ell Pinal, al finançament de la seu del PP balear perquè esperava dur a terme un projecte urbanístic a Son Busquets, projecte que després es frustrà. De fet, per això Pinal –segons De Santos– es lamentà en un sopar que aquest projecte de Son Busquets “li havia costat la seu del PP balear per no res”.

Ara bé, pareix que Pinal no just hauria contribuït a pagar la seu del PP, sinó que també hauria passat per caixa per l'adjudicació de distintes obres pel Govern de Matas.

Revisió dels contractes de Bruesa

Aquí hi ha la clau; com en el cas Over Marketing, l'objectiu és determinar si hi ha una connexió entre les donacions al PP balear i els concursos. Per això, una de les primeres mesures que prendrà Castro serà reclamar totes les contractacions públiques del Govern balear amb Bruesa. Com a mínim se'n coneixen dues: la seu de la nova Conselleria de Salut i un tram de la carretera Palma-Manacor (Son Ferriol).

Les declaracions d'Antonio Pinal davant el jutge Castro i la de Luis Bárcenas, entre d'altres, seran acordades pel jutge ben aviat per tal que corroborin o no les afirmacions fetes per De Santos. Evidentment, també es poden començar fer a la idea que desfilaran davant Castro l'expresident Jaume Matas, José María Rodríguez, Fernando Areal...

Un dels punts més importants d'aquesta nova investigació té els empresaris constructors de les Illes Balears en el centre. Tots els que ha anomenat Rodrigo de Santos –aquells que suposadament li explicaren que es veien obligats a pagar al PP de Matas la tarifa del 3% del valor de l'obra com a comissió– possiblement seran citats pel jutge. Serà allà on tindran l'oportunitat d'aclarir si això és cert o no i, si ho és, justificar per què pagaven el PP per poder executar obra pública, si s'hi veien obligats, coaccionats o si hi convenien perfectament. Tal vegada és el moment de desmuntar el sistema.

"Com vol el sobre, senyor regidor?"

En la declaració de De Santos ha rebut fins i tot l'expresident Gabriel Cañellas. El testimoni ha afirmat que Cañellas el va intentar pressionar, amb crits i males maneres -tirant papers en terra-, perquè autoritzàs un projecte de l'empresari Bartomeu Cursach per un geriàtric i una benzinera a Son Cabrer. Ara bé, ell ha dit que no es va sentir pressionat i que no va cedir.

De Santos també ha relatat un episodi en què una persona, que no identifica, es va personar en el seu despatx de l'Ajuntament de Palma i es va dirigir a ell dient-li: "Senyor regidor, com vol que facem això del sobre", alhora que se'l treia de la butxaca.