OBSERVATORI
Portada 28/06/2015

Política de gestos

Cada govern vol fer els seus en arribar: el d'Hila penja la bandera de l'Orgull Gai, mentre que el d'Isern les baixà al pas del Corpus Christi

Lluís Planas
2 min
La bandera de l'Orgull Gai a la façana de Cort.

PALMAEls nous governs solen fer una política de gestos quan comencen a caminar. Per una banda, es tracta d'una necessitat, perquè en aquell moment no tenen res més tangible a oferir, i per l'altra, hi ha una intenció, la de marcar diferències clarament amb els anteriors. El vertader problema és que després aquestes primeres mesures simbòliques quedin únicament en això, en gestos, però cada govern vol fer els seus en arribar i mostren molt més del que poden semblar d'entrada.

El nou govern de José Hila a Palma, per exemple, ha dedicat els seus primers gestos a reunir-se amb la Plataforma d'Afectats per la Hipoteca, a oposar-se a l'ampliació del port del Molinar i a donar el seu suport al col·lectiu LGTBI penjant a Cort la bandera de l'Orgull Gai. En els dos primers casos es comprovarà aviat quin és el grau de compromís amb el gest. En el tercer, veient la reacció d'altres institucions de tot el món durant aquest cap de setmana, es tracta d'un simple gest de normalitat.

En el cas del govern de Mateu Isern fa quatre anys, per posar-ne també tres exemples, els seus primers gestos en aquell estiu de 2011 consistiren a restringir l'ús del català a Cort, a canviar el topònim de Palma pel de Palma de Mallorca i a baixar les banderes oficials de Cort al pas de la processó del Corpus Christi. Queda clar que cadascú té els seus, de gestos, perquè d'entrada no es té res més a oferir i perquè es volen marcar distàncies amb els anteriors a cop ideològic.

En tot cas, arriben les crítiques d'un costat o l'altre. Ara el nou govern d'esquerres a Cort ja les ha rebudes. La dreta els acusa de fer gestos amb els quals no es creen llocs de feina i que, com en el cas de la bandera de l'Orgull Gai, no representen tota la ciutadania. I quan passa això, un no pot deixar-se de demanar quants de llocs de feina es crearen canviant el topònim de Palma, o quin valors i a qui representava la baixada de bandera davant del Corpus Christi. L'Institut de Política Familiar, llavors, no va piular.

stats