OBSERVATORI

La retirada del crucifix

La decisió de Cort no és cap mesura revolucionària ni cap atac a res ni a ningú, només suposa el restabliment de la normalitat

La decisió de l'equip de govern de l'Ajuntament de Palma de retirar el crucifix de la sala de plens s'ha d'interpretar com un restabliment de la normalitat. No és cap mesura revolucionària ni cap atac a res ni a ningú. Només respon a la voluntat de convertir l'Ajuntament en allò que ha de ser: una institució que representa tots els ciutadans i ciutadanes de Palma.

La retirada del crucifix, per tant, no hauria de ser objecte de discussió. I, de fet, cap dels arguments que empra el PP per qüestionar-la és consistent. No hi ha crucifix a la sala de plens del Parlament o a la seu del Govern i ningú demana que hi sigui. El PP, si un dia torna a governar, no recuperarà el crucifix. A tot estirar, remourà el bust del rei.

Els gests són importants en política. El problema és quan només hi ha gests. I, segurament perquè són atractius mediàticament, en la projecció d'aquest Ajuntament de Palma pesen més que altra cosa. La retirada del crucifix ve precedida per la intenció d'esbucar les pedres franquistes de la Feixina i es produeix mentre es planteja una consulta ciutadana per decidir què fer amb les terrasses del Born d'una Palma que ja ha estat declarada antitaurina. Els gests són fàcils de mostrar i són barats. Queda temps perquè Cort no s'aturi només aquí.

El fet, però, obliga a demanar-se com és que encara hi havia un símbol religiós en un espai clau d'una institució pública que ha de ser laica o, com a mínim, aconfessional. Segurament s'hi poden trobar raons, però cap justifica prou que s'hagi mantingut la situació durant 40 anys de democràcia i quan la Constitució mateixa deixa clar el caràcter aconfessional de l'Estat. No cal cercar els culpables de no haver restablert abans aquesta normalitat. Tothom pot recordar qui ha governat fins ara. Més val centrar-se en el perquè ara. I segurament no és tant per la presència de Podem –que també– com per l'assumpció per part de les formacions progressistes que la ciutadania els exigeix anar més enfora del que ho han fet fins ara.

Aquesta exigència suposa tancar d'una vegada la transició, que era l'excusa que obligava a suportar vestigis de l'antic règim, i obrir una etapa nova: clarament democràtica i en la qual el ciutadà sigui l'eix de la presa de decisions. I això passa pels símbols, passa per la recuperació de la memòria històrica –que no són símbols, sinó morts–, però passa també per convertir drets constitucionals que fins ara eren 'maries' en reals: com el dret a l'habitatge, per exemple. I passa per incrementar els processos de participació ciutadana, la transparència en la gestió política, la rendició de comptes. En definitiva, fer que la democràcia sigui més real i no només nominal.

El + vist

El + comentat