Per què al meu fill li van molt bé unes assignatures i altres no?

Quan una persona es posa a estudiar, el seu aprenentatge es veu afectat per múltiples factors, com la llum, el renou que hi ha, la motivació i el seu propi estil d’aprenentatge... L’aprenentatge es produeix de la següent manera: primer l’individu veu, escolta, sent o toca la nova informació, després l’organitza al seu cervell i amb aquesta informació reflexionam i actuam.

L’estil d’aprenentatge és la manera preferida que cada persona té de captar, recordar o imaginar un contingut determinat. La majoria de nosaltres feim servir més uns canals sensitius que altres i això dóna origen a tres estils bàsics d’aprenentatge: visual, auditiu i sinestèsic. Per exemple, si intentam recordar un viatge que hem fet, algunes persones el primer que recordaran són els paisatges (visuals); unes altres, el nom del lloc que hem visitat o la música d’algun músic del carrer o concert al qual hem assistit (auditiu), i d’altres el primer que els vindrà al cap són les sensacions que van experimentar allà, la calor o fred que feia, el cansament, com de bo o de dolent era el menjar... (sinestèsic).

L’aprenentatge visual és el que s’aprèn preferentment a través del contacte visual amb el material educatiu o amb la nova informació. Les persones amb aprenentatge visual (es calcula un 40% de la població en general) atenen a l’aspecte de les coses. Els individus (un 30%) que tendeixen a captar la informació a través de l’oïda són les que tenen un aprenentatge auditiu; se senten còmodes si escolten, els conten o expliquen la informació. Normalment són bons per als idiomes i la música. Quan processam la informació a través de les nostres sensacions i moviments corporals, s’utilitza l’aprenentatge sinestèsic, que és molt comú a l’hora d’aprendre un esport i durant els primers anys d’infantil. Aquestes persones (un 30%) aprenen fent les coses, per això són més lentes, però el que han après és més difícil que se’ls oblidi.

Ens acostumam a atendre la informació que arriba per un canal i a no fer-ho si arriba per un altre. Aquí és on trobam el problema. Durant els primers anys d’escolaritat, a Educació Infantil, s’utilitza majoritàriament un ensenyament multisensorial, que arriba als alumnes pels diferents canals i que afavoreix tots els nins i les nines, independentment del seu tipus d’aprenentatge. Encara que en fer el pas a Primària les coses comencen a canviar, la nova informació o els nous conceptes es presenta als alumnes majoritàriament de manera auditiva i visual, i són els alumnes amb predomini visual o auditiu els que tenen més èxit acadèmic. I què passa amb els altres? Que es veuen amb moltes dificultats per continuar els seus estudis en contextos tradicionals. En aquest sentit, l’ideal de l’aprenentatge seria que els mestres utilitzassin per igual els tres canals, cosa molt difícil dins el sistema educatiu tradicional, o la capacitat d’adaptar l’estil propi a la manera en la qual el mestre ens planteja la informació o els nous continguts.

He d’afegir que els tipus d’aprenentatge coincideixen amb les intel·ligències més desenvolupades en cada persona; per exemple, l’auditiu fa servir la intel·ligència musical, que percep, transforma i defineix la música i les seves formes; les persones sinestèsiques utilitzaran la intel·ligència corporal, que tenen les capacitats d’equilibri, flexibilitat, velocitat, coordinació, habilitat per transformar coses amb les seves mans i captar la informació pel tacte, els moviments del cos i els sentits; i les persones amb predomini d’aprenentatge visual faran servir la intel·ligència espacial, ja que tenen la capacitat de percebre imatges externes o internes, transformar-les o modificar-les, i produir o descodificar informació gràfica a través de dibuixos, imatges, 3D...

Howard Gardner, creador de la teoria de les intel·ligències múltiples, considera que aquestes intel·ligències són vuit i que tots els humans les posseïm, en major o menor mesura; a més a més, defensa que a partir de les fortaleses o la intel·ligència que més domina un alumne es poden arribar a millorar les àrees menys desenvolupades. Aquestes intel·ligències són la musical; la corporal; l’espacial; la lògica, emprada a l’hora de resoldre problemes de lògica i matemàtiques; la lingüística, per manejar les paraules oralment o per escrit de manera efectiva; les intel·ligències interpersonal i intrapersonal: una és la capacitat d’empatitzar amb els altres i l’altra per dirigir la seva pròpia vida i tenir una valoració exacta de si mateix; i la vuitena intel·ligència és la naturalista, la qual capacita per diferenciar, classificar i emprar el medi ambient.

Llibres imprescindibles

‘Inteligencias múltiples. La teoría en la práctica’, de Howard Gardner

‘Thinking‐Based Learning’, de R. Swartz

Suggeriments

http://www.creix.com

Tallers de tècniques d’estudi, on primer s’avalua el tipus d’aprenentatge de cada infant per després donar-li les eines d’estudi més adients.

http://tuinnovas.com

Tuinnovas, projecte realitzat per Javier Bahon, un expert de l’educació, que fa cursos i xerrades, enfocats a altres professionals i a adults.