Els passatgers arribats en creuer a Palma s'han quasi triplicat en 10 anys
El Parlament demana al Govern que promogui un estudi sobre els impactes que genera aquest subsector turístic
PalmaEl nombre de creuers que ha arribat a Palma entre el 2004 i 2014 pràcticament s'ha triplicat. El port de Palma va rebre 577.732 passatgers l'any 2004, una xifra que l'any 2010 ja s'havia quasi duplicat i arribà a 1.063.693 i que l'any 2014 assolí 1.314.463 passatgers. Pel que fa al nombre d'escales, Palma ha passat de rebre'n 483 el 2013, a 475 el 2014. Per a enguany se'n preveuen 575. Es tracta d'un increment exponencial i, de fet, el de creuers és el subsector turístic que ha tingut un creixement més important els darrers 20 anys “i el que té més bones perspectives de creixement en els propers anys”, tal com figura en la Proposició no de llei que ha aprovat avui el Parlament en la comissió de Turisme a proposta del grup parlamentari socialista.
De fet, el port de Palma lidera l'increment del nombre de passatgers de creuers turístics a Balears i el primer semestre del 2015 va augmentar un 20,1% amb relació al mateix període del 2014, cosa que en nombres absoluts fou de 667.748 viatgers. Pel conjunt de les Illes Balears hi han passat entre gener i juny un total de 745.911 passatgers de creuers, xifra que suposa un increment del 17,1%, va informar l'Autoritat Portuària de Balears (APB) a principis d'agost.
De fet, segons les previsions de l'Autoritat Portuària, Palma ha de batre aquest 2015 el rècord de 546 escales de creuers i el milió i mig de passatgers, que el situen actualment com el segon port més transitat d'Espanya, el quart d'Europa i el dotzè del món. L'aleshores president de l'APB, Alberto Pons, va dir aquest mes de març passat des d'un congrés internacional sobre creuers celebrat a Miami que el creixement que està experimentant el port de Palma és “espectacular.” Tant és així que els ports de les Illes esperen cloure l'any amb prop d'1,8 milions de passatgers i 700 escales, més que cap any anterior.
Anàlisi dels impactes
L'activitat dels creuers “aparentment dóna beneficis, però quan es massifica també té impactes negatius”, ha dit el diputat socialista Jaume Garau. Per això el Parlament ha aprovat per unanimitat instar el Govern de les Illes Balears a fer un estudi per analitzar de manera detallada els impactes que genera, ja sigui pel que fa al comerç, ja sigui pel que fa al benefici econòmic que arriba a les poblacions i ports que reben aquest tipus de turisme. “Cal una anàlisi detallada i a partir d'aquí poder fer propostes amb més futur i base”, ha dit Garau.
De fet, més enllà dels impactes sobre el medi ambient relacionats amb l'increment de la pressió humana i la massificació evident que pateix el centre de Palma, només genera l'1% del total de les vendes del comerç mallorquí, segons dades de la patronal del petit i mitjà comerç, Pimeco. Segons el seu informe del 2014, la despesa dels creueristes de base i d'escala es xifrà en 22,5 milions d'euros. El 24% efectuà les seves compres a les botigues de 'souvenirs' i el 29%, en comerços generalistes. Dels creueristes amb base al port de Palma, un 7% va realitzar les compres en botigues de 'souvenirs' i un 12%, a generalistes. “Molt menys important del que sovint se’ns presenta”, digué en el moment de la seva presentació el passat mes de març el president de la patronal, Bernat Coll.
En qualsevol cas, tots aquests aspectes i més són els que haurien de ser objecte de l'estudi que el Parlament vol que el Govern encarregui. L'impulsor de la proposició ha dit que voldria que l'elaboràs la Universitat de les Illes Balears.
Tot i que tots els grups parlamentaris han donat suport a la proposta, el diputat del grup popular, Álvaro Gijón, ha criticat que els partits progressistes vulguin fer estudis dels creuers mentre la setmana passada rebutjaren una proposició no de llei defensada per PP, El Pi i Ciutadans sobre l'ecotaxa. El popular ha titllat Garau de “manca de coherència”. La crítica ha estat secundada pels diputats d'El Pi i Ciutadans. El diputat de MÉS per Menorca, Josep Castells, s'ha defensat assegurant que la proposta d'aquest estudi sobre l'ecotaxa no era més que una “estratègia dilatòria” i el mateix Jaume Garau ha recordat que el 2001 ja es feren múltiples estudis sobre l'impost turístic.
