D’on surt l’extravagant idea que totes les nines volen ser princeses? És més, qui és que diu que totes les princeses són rosses i que totes volen esser salvades per un príncep blau i fort i valent? Per què no una princesa amb un tocat asiàtic o africà? I quin avorriment que el príncep, un cop rescatada la princesa, se l’emporti al castell; bé podrien anar de viatge a BCN. I per què la princesa necessita un príncep? Si hi hagués més Olivies i Ians Falconers pel món, se’n necessitarien ben pocs de prínceps blaus!
“Per ser com els altres sempre hi som a temps”, m’ho predicava la padrina que, crec, devia anar a la mateixa classe que l’àvia de l’Olivia, ja que ella també sembla que ho té ben clar. Ara bé, no us penseu que és tan fàcil això de prendre consciència de la pròpia identitat i de qüestionar constantment totes les tendències, tant les més progres com les més retro. Però no hi ha res a fer, és una qüestió de caràcter. Un caràcter que de vegades pot provocar acidesa d’estómac i d’altres tornar-nos vanitosos. A l’Olivia del gran creador Falconer li provoca una crisi d’identitat: No sé què vull ser quan sigui gran! Quan totes les altres van amb volants roses per l’aniversari de la Pippa, ella va de marinera amb un toc molt xic parisenc; quan totes van de l’estil ballarina clàssica amb tutús roses i tots els complements, ella, de Martha Graham (quasi res!); per Halloween, ella de porc senglar i les altres, no ho endevinau? De princeses! Però no es tractava de fer por?
En fi, constantment diferent–diferent–diferent... No és d’estranyar que demani a la mare que la tranquil·litzi amb un conte i quin millor que el de la Caputxeta Vermella? Si no pot ser tot sencer perquè és tard i és ben hora d’anar a dormir, almenys la part en la qual tots acaben devorats... No hi ha res més anestesiant que els mals dels altres per tenir dolços somnis. Res, al final, és hora de dormir i ella queda sola amb els seus pensaments, cosa que fa encara més por que esser devorada per un llop transvestit... podria ser infermera i curar els malalts o adoptar orfes com Els Tres Bandits o periodista o... ja està! Ella serà...
Ian Falconer (Connecticut, 1959) gaudeix d’allò que se’n pot dir un bon currículum dins el món de l’art: ha estudiat art a la Universitat de Nova York, a la Parsons School of Design i a l’Otis Institute. Ha treballat, amb David Hockney, en el disseny d’escenografia i vestuari per diferentes òperes i, a més d’haver publicat més de deu àlbums il·lustrats protagonitzats per la irreverent, inconformista i intel·ligent Olivia, és també conegut i reconegut per les seves col·laboracions a The New Yorker.
FITXA DEL LLIBRE
‘L’Olivia i les princeses’
Autor: Ian Falconer
Editorial: Andana editorial
Pàgines: 38
Edat recomanada: de 5 a 99
Preu: 14,50
