Per molt frescs, sans, de bona criança i molt ben educats que siguin; per molta tabarra que els hagin donat sobre la inevitabilitat del destí o per molt que el xef els hagi advertit de no parlar amb els clients, quan un dels ratolins de l’elegant restaurant L’Urpa Esmolada és a punt de ser engolit per Horaci Maxwell, potser acabi per deixar de banda tanta xerrameca i posi en marxa tota la seva subtilesa per... no servir d’àpat.
Horaci Maxwell és un gat elegant, no n’hi ha dubte: americana de pana, corbata i guardapit. Va a dinar tots els dies al mateix restaurant, un restaurant on les gates duen guants fins als colzes i els gats vesteixen amb corbata o corbatí; un restaurant on el maître Claudi fa una reverència als clients i on els músics toquen violins i violoncels. Tots els dies Horaci Maxwell dina a la mateixa hora, a la mateixa taula i del mateix menú: ratolí al forn, típic dels gats elegants. Però aquell és un dia diferent. Aquell dia plou i el senyor Maxwell ha estat ascendit a vicedirector de Control d’Eficiència a Tomàs, Benet i Farran i, per celebrar-ho, demana ratolí viu.
Un ratolí viu que, com tots els ratolins del restaurant L’Urpa Esmolada, és de bona criança i molt ben educat, tan educat és que dóna la bona tarda al seu client i li recomana que li posi un poc de sal i un poc de pebre i també li demana si no li sabria greu resar per ell o, si no, que ell mateix resi per ell una oració abans de ser... d’això... menjat. I, ja que hi som, també suggereix al senyor Maxwell que el degusti amb una bona copa de vi, vaja, aquesta era la seva il·lusió des de sempre, un Beaujolais d’entre els anys 78 i 85 seria una excel·lent elecció.
Entre tanta conversa al senyor Maxwell se li comença a fer costa amunt això de clavar la forquilla al ratolí, potser ha confraternitzat massa amb el menjar (ja li deia la mare que no ho fes) o potser s’està fent major. La qüestió és que no pot fer-ho, així que, li suggereix l’educat ratolí, i si s’embena els ulls i compta fins a tres? Un, dos i...
El ratolí del senyor Maxwell (Editorial Juventut, 2004), escrita per Frank Asch i il·lustrada per Devin Asch, és un àlbum il·lustrat de to marcadament narratiu tant des del punt de vista textual com visual. Les il·lustracions mantenen un estret lligam tant amb el text com entre si mateixes, de manera que la creació de significat depèn de la interacció entre ambdós llenguatges. No us oblideu, per tant, de llegir les imatges, podreu esbrinar en quina època i ciutat ens trobam i, sobretot, posau-vos al lloc del ratolí, segurament nosaltres hauríem fet el mateix.
FITXA DEL LLIBRE
‘El ratolí del senyor Maxwell’
Autor: Frank Asch Il·lustrador: Devin Asch
Editorial Joventut
Pàgines: 32
Edat recomanada: a partir de 8 anys
