QUE COMENCI LA FESTA SALVATGE

‘El tigre que va venir a berenar’

On en mengen dos en mengen tres, això és el que marca l’etiqueta. Ara bé, suposo que a part o banda d’aquesta etiqueta deu quedar clar que no et pots presentar a dinar o a sopar, ni tampoc berenar, sense avisar amb certa antelació, ja que potser aquest dia hi ha un convidat especial o algú amb qui no comparteixes certes idees que cal compartir per poder menjar a ple. O no hi ha ningú a casa o, simplement, els amos de la casa volen seure a taula sense ser molestats. Però com que l’etiqueta de les bones maneres és la que és, per molt inesperada que sigui la teva presència, t’acabaran obrint la porta.

L’etiqueta de les bones maneres és la que es devia haver après de memòria la mare de la Sofia, la nina protagonista de l’entranyable, surrealista i en certa manera incòmoda història escrita i il·lustrada per Judith Kerr (Berlín, 1923) The Tiger who came to tea publicada per Kalandraka sota el títol, El tigre que va venir a berenar. La Sofia i la seva mare berenen a la cuina, un berenar que, per cert, fa ganes tastar: magdalenes, sandvitxos, te, pastissets, etc., quan de sobte toquen a la porta. Quan al 1968 algú tocava a la porta sense avís previ calia fer un acte de reflexió per esbrianr qui podia ser: deu ser el lleter, el repartidor de verdures, el pare? El primer i el segon no quadren amb l’agenda del dia i el tercer té les claus. Caldrà obrir la porta. Un tigre. Un tigre? Sí, benvolguts lectors, un tigre gran, pelut i de cara simpàtica que demana si el poden convidar a berenar perquè té molta gana. Quin dilema! Bé, l’etiqueta, passa, passa. I el tigre entra i s’ho empassa tot, tot, tot: primer els sandvitxos, després les magdalenes, després les galetes i el pastís i la llet i el te fins que la taula és ben buida i cal anar a la cuina per trobar qualque cosa més. El sopar que es cuina a les cassoles, el pollastre de la nevera, les llaunes del rebost, tota la llet, la cervesa i l’aigua del dipòsit. Panxa plena, el tigre gran, pelut, simpàtic i afamat, dóna les gràcies i se’n va.

Judith Kerr va néixer a Berlín el 1923, filla d’intel·lectuals jueus va haver de marxar del seu país, ja que el nom del seu pare, Alfred Kerr, figurava dins la llista negra de les autoritats nazis al 1933. Per això els seus llibres serien cremats per ordre de Goebbels a la crema d’Opernplatz. Al 1936, després d’haver passat per Suïssa i París, la família Kerr arribà a Londres, on Kerr inventaria, anys després, la història del tigre. Un personatge que, tot i que resulta simpàtic, no deixa de ser un tigre. Una presència inquietatant sobre la qual, segons el professor de literatura infantil Michael Rosen, s’hi projecta l’ombra de les autoritats nazis, ja que, com elles, entra, regira el que vol i se’n va sense cap explicació.

Un clàssic que desperta la curiositat i la rialla dels més petits i que no deixa indiferents als més grans. Bon profit.

FITXA DEL LLIBRE

‘El tigre que va venir a berenar’
Autor: Judith Kerr Il·lustrador: Devin Asch
Traducció: Marta Borràs
Editorial Kalandraka
Pàgines: 32

Més continguts de