Solidaritat mallorquina a les portes de l’infern
Dos voluntaris hi col·laboraren assistint els refugiats sirians a l’illa grega de Lesbos
Palma“No hi ha cap dia que no hagi plorat, però molt ha de canviar perquè jo no torni aquí”. Així resumeix Joan Bernat l’experiència d’una setmana assistint els refugiats sirians que arriben a l’illa grega de Lesbos. El solleric va ser una de les moltes persones que es van commocionar amb la imatge del petit Aylan Kurdi, el nin de tres anys trobat mort en una platja turca el 2 de setembre passat. A diferència de la majoria, Joan va decidir fer qualque cosa. D’aquesta manera va néixer l’associació Sóller amb els refugiats.
Joan Bernat ha viatjat amb Carme Borràs, companya solidària a l’associació Somnis Reciclats. “En Joan em va dir que venia tot sol; els meus fills ja tenen edat d’estar sols així que vaig pensar: doncs jo vénc”, explica.
A peu de platja
Joan i Carme s’han dedicat principalment a l’assistència a peu de platja als refugiats. “És on hi ha més feina. Els ajudam a baixar de les barques, els donam roba eixuta i canviam els infants de daltabaix abans que arribi l’ACNUR (l’Agència de l’ONU per als refugiats) i se’ls endugui a registrar-los al campament”, diu Bernat.
Cada barca sol portar una seixantena de persones, generalment apilotades. “Has d’estar al 100% perquè n’arriben moltes de cop i hi ha molts nins”, diu Borràs. “Quan tens el nin en braços, li crides ‘plora, plora, punyetes, plora’, perquè està tot blanc i no reacciona. Quan sents que plora et sents molt bé”, afegeix.
“Arriben amb hipotèrmia i molta por”, afegeix Bernat. Els refugiats solen ser abandonats a la deriva. “Quan són un bocí enfora, agafen el més espavilat i li diuen: ‘Tu, agafa el motorí’. A vegades, fins i tot l’encanonen”, assegura. “Els diuen ‘recte’ o ‘cap a aquell llum’ i van cap allà”, afegeix. Mentre els voluntaris s’afanyen a socórrer els nàufrags, grups “molt ben organitzats” de grecs es dediquen a desballestar les barques.
Gran negoci en temporada baixa
L’illa de Lesbos va ser el punt d’entrada a la Unió Europea d’uns 450.000 refugiats l’any 2015. Una pressió insuportable per als 90.000 habitants de l’illa. Almenys, aparentment.
“Els grecs no diuen res. Per ells, som un negoci boníssim”, diu Joan. La venda de flassades i roba s’ha disparat, i l’hostaleria està fent l’autèntic agost amb els milers de voluntaris i refugiats. Molts d’ells, remarca, són gent de classe mitjana que ho ha deixat tot i arriba a Europa amb molts doblers. L’hostaleria fa un gran negoci i infla els preus descaradament als nouvinguts, assegura.
Incident diplomàtic
La gran quantitat de voluntaris no només reporta beneficis, també són font de maldecaps per a les autoritats. Més de 80 ONG fan feina a l’illa, i Joan creu que les autoritats volen reduir-ne la presència. “Aquests dies es parla que n’obriran un registre i que només permetran treballar a les més conegudes”.
“Saps què passa? Que jo ara vénc, me’n vaig, explic el que he vist, que això és una puta vergonya, veus que el camp de refugiats és patètic, que només funciona gràcies al voluntariat. La seva part, l’administrativa, és penosa. Poden tenir un infant de tres anys tot banyat fent coa set hores per fer el tràmit dels papers”, declara, tot indignat.
Aquesta setmana, les autoritats ja han detingut tres voluntaris espanyols, de PROEM-AID, precisament l’organització amb què col·labora Sóller amb els refugiats. “La guàrdia costanera és molt estranya aquí.”, diu Joan. “Hi ha un protocol, però aquests dies hi ha hagut un canvi de guàrdia i ha canviat tot”, assenyala. “Amb boca petita, es comenta que volen que partim”.
Preparant la propera
Els dos mallorquins tornaran avui a casa. Per qüestions laborals, només han pogut compartir l’experiència una setmana. “El que sap més greu és pensar el que els espera. Arriben fotoperiodistes de Macedònia i n’expliquen històries terribles”, diu Joan.
Carme vol visitar ara el camp de refugiats de Calais, a França. Abans, però, vol descansar un poc. “Aquests dies he dormit entre dues i quatre hores diàries. I quan dorms, només et vénen barques”, diu.
Somnis i malsons que es mesclen a mig camí entre la guerra i la incertesa del futur immediat.
