BarcelonaNou capítol en el procés de reforma del model aeroportuari espanyol, rara avis en el context dels països de l'OCDE. PSOE, CiU i ERC van aprovar ahir al Congrés de Diputats una moció impulsada per la formació independentista que insta el govern espanyol a garantir el pes "determinant" de les institucions catalanes (Generalitat, ajuntaments i entitats empresarials) en la gestió del Prat.
Però la lletra petita de la moció que arriba l'endemà de la reunió Mas-Zapatero a la Moncloa, deixa entreveure algunes ambigüitats i vaguetats sobre la reforma. Què ha canviat respecte a la proposta formulada pel ministre de Foment, José Blanco, el desembre passat? Segons el full de ruta de Blanco, Aena, el gestor aeroportuari espanyol, segregaria l'activitat de navegació aèria i col·locaria fins al 49% del seu capital entre inversors privats. D'altra banda, Aena se seguiria encarregant de la gestió de la majoria dels 47 aeroports de la seva xarxa de manera directa o a través de filials. Però amb dues importants excepcions: el Prat i Barajas passarien a mans d'un gestor privat.
En aquell esbós la participació de les institucions catalanes quedava relegada a decisions com la coordinació dels accessos aeroportuaris, els aspectes mediambientals o de planificació. I el més important segons els experts: l'assignació de slots (permisos d'aterratge i enlairament) i la fixació de tarifes -els dos pilars d'una política comercial pròpia- continuaria sota el control del govern.
Noves societats
La principal novetat de la moció aprovada ahir és la creació de dues societats que s'encarregaran de licitar el concurs per a la gestió del Prat i Barajas i de seguir l'evolució de les concessions, en lloc de fer-ho directament Aena, com preveia l'esquema inicial. En aquestes empreses hi tindrien una "participació determinant" les institucions de Catalunya i Madrid respectivament.
El text no concreta el percentatge de participació de la part autonòmica. Això arribarà quan s'elaborin els estatuts de les noves societats, segons va explicar ahir el portaveu adjunt de CiU al Congrés, Pere Macias, que va qualificar l'acord com un "avanç importantíssim". Joan Ridao (ERC) va titllar-lo d'"històric". La moció va ser defensada també pel BNG, mentre que el PNB es va abstenir i el PP s'hi va oposar.
Tot i parlar de "llibertat tarifària" la moció admet que el sistema de "preus privats" no afectarà els serveis que es considerin "prestacions patrimonials públiques", com les taxes per sortida de passatgers, càrrega o estacionament d'avions, a més de les taxes de navegació aèria. "Els slots és un tema que encara no està resolt", afegeix Macias. És a dir, la liberalització es limitaria a les tarifes d'aparcament, del handling (serveis de terra) i els cànons de les concessions comercials i publicitàries. La moció demana també l'actualització dels criteris per definir els aeroports d'interès general, que és una manera de desencallar el traspàs de Girona, Reus i Sabadell.
Joaquim Nadal (PSC) va denunciar que el govern català ha fet una "doble renúncia": "A tenir majoria absoluta en els òrgans de decisió del Prat i a acceptar ser només determinants a l'hora de fixar a qui es donaria la concessió", cosa que situa el govern de CiU en una posició "més feble" que la que mantenia el tripartit. "És evident, doncs, que en la reunió amb el president Zapatero Mas no va plantejar cap reivindicació, sinó que simplement es va limitar a sumar-se a un model ja dissenyat", va dir Francesc Vallès (PSC).
