BRUSSEL·LESEls països de la moneda única comptaran amb 700.000 milions d'euros en el fons de rescat, una eina que ha de servir com a tallafoc per a la crisi grega. És menys del que volien una majoria de socis i del que havien reclamat organismes internacionals, però Alemanya es va negar en rodó a posar més diners al fons d'estabilització per arribar fins al bilió d'euros, la xifra que s'havia posat fa mesos sobre la taula.
Els ministres de Finances de l'eurozona, reunits ahir a Copenhaguen, no van ser capaços de convèncer el titular alemany, Wolfgang Schäuble, de la necessitat de reforçar de manera contundent el tallafoc. Segons l'acord final, l'actual fons, dotat amb 440.000 milions, no desapareixerà del tot, com estava previst, i es fusionarà, en part, amb el nou fons, de 500.000 milions d'euros, que entrarà en funcionament a l'estiu. En una jugada d'autèntica arquitectura financera, els socis de l'euro sumaran a aquest nou fons 200.000 milions del primer. Tanmateix, la xifra és enganyosa perquè aquests diners ja s'han evaporat: es van utilitzar per als rescats d'Irlanda, Portugal i el segon de Grècia.
Per acabar-ho de maquillar, la xifra que es va presentar ahir com a final del fons de rescat és de 800.000 milions d'euros. Surt de sumar-hi els diners que va costar el primer rescat de Grècia, quan encara no s'havia creat el fons d'estabilització. Aquesta xifra és més rodona i és un autèntic gimy dirigit a la premsa nord-americana i, per descomptat, als mercats: traduït en dòlars és un bilió. Si no es podia arribar al bilió d'euros, com a mal menor s'ha aconseguit en dòlars. Almenys això és el que han pensat els dirigents europeus. Ara caldrà veure si aquest ball de xifres convenç els mercats i també si els països del G-20 consideren el reforç suficient. Havien posat com a condició per augmentar la dotació del Fons Monetari Internacional (FMI) que Europa augmentés el fons de rescat.
Mesura dissuasiva
Si calgués rescatar Espanya o Itàlia, els diners realment disponibles són 500.000 milions, una xifra que podria ser insuficient. En qualsevol cas, des de Brussel·les s'insisteix que el fons de rescat ha de ser un tallafoc que serveixi com a mesura dissuasiva. Per la seva banda, el Banc Central Europeu (BCE) va donar per bo el reforç del fons de rescat, però va llançar una advertència als governs de la moneda única: "Cap tallafoc no pot substituir les reformes estructurals que han de portar a terme els governs i la consolidació fiscal", va assegurar ahir Jörg Asmussen, membre del consell executiu del BCE.
