Els analistes més optimistes, entre els quals hi ha especialistes com Gilles Kepel o Jean-Pierre Filiu -l'últim el podeu llegir avui a l'ARA-, fan la següent valoració: Ossama bin Laden va morir políticament molt abans de la seva execució física. Va morir, concretament, el dia en què van començar a Tunísia les revoltes del món àrab i es va comprovar que els ideals que les animaven no tenien res a veure amb la religió i sí amb el desig de democràcia, justícia, llibertat i treball. Aquestes revoltes tanquen el cicle -una dècada obscura, segons Kepel- que va obrir George Bush quan va declarar la guerra de civilitzacions després de l'atemptat de l'11-S, i obren la porta a una nova manera de veure les relacions amb el món musulmà, sobretot des dels EUA.
També segons la mateixa visió optimista, amb la mort física d'Ossama bin Laden, Al-Qaida perd la seva força operativa i l'organització s'anirà diluint fins que desapareixerà. Això, esclar, no significa que s'acabi definitivament l'activitat terrorista, però sí que a partir d'ara desapareix la franquícia Al-Qaida com l'hem conegut fins ara.
Una de les regions on Al-Qaida té en aquests moments més força és el nord d'Àfrica, on l'any 2007 es va crear l'Al-Qaida del Magrib (AQMI), quan Abdelmalek Droukdel va decidir posar-se al servei de Bin Laden i internacionalitzar les seves activitats terroristes que, fins aleshores, feia sota les sigles del grup salafista GSPC, nascut d'una escissió del GIA algerià. En aquests moments, el grup AQMI encara té al seu poder quatre francesos del grup de set persones que va segrestar el setembre del 2010, tots treballadors del grup Areva. També la versió optimista ens diu que els segrestats no seran utilitzats per venjar Bin Laden, perquè l'AQMI els necessita per cobrar el rescat i perque la seva supervivència -i no la ideologia o la propaganda- és el motiu que alimenta al Magrib els segrestos d'occidentals.
Un desig de revenja
Altres veus, però, com és el cas de l'especialista algerià Mohamed Mokedem, diuen que l'AQMI és ara mateix l'única organització capaç de venjar de manera ràpida la mort d'Ossama bin Laden i que això els podria decidir a matar algun dels segrestats, i demostrar que mantenen viva la seva força ideològica. Novembre passat Droukdel va dir, referint-se als segrestats, que qualsevol negociació la conduiria personalment Bin Laden. ¿Tindrà, ara, la temptació de convertir el Magrib en l'epicentre de la jihad planetària i proclamar-se el substitut de Bin Laden? És difícil d'imaginar que se'n surt, tenint en compte el fracàs de la implantació al territori, on l'AQMI viu cada dia més aïllat, amb l´única complicitat del bandolerisme local. Però això no vol dir que no es decideixi a fer una demostració de força.
Tampoc l'equació que fonamenta la visió optimista -segons la qual Obama és un canvi de cicle i Ossama bin Laden forma part de l'època Bush- és tan lluminosa com sembla. Perquè ho fos realment, l'atac contra Bin Laden s'hauria d'haver fet seguint les normes de l'estat de dret, sobretot quan aquest món que es desperta contra els dictadors ho fa amb l'esperança de la democràcia i es vol treure de sobre les puces de la justícia divina i les guerres santes o de civilització.
