Adéu multitudinari al president Barrera
La família de Barrera va poder copsar l'estima que els catalans senten per l'expresident del Parlament. Un Pujol cada cop més proper a les seves tesis independentistes, a més, el va erigir en exemple.
Barcelona.Per convicció, respecte o imatge, ahir era un dia en què s'hi havia de ser. I majoritàriament ningú va fallar. Polítics, personalitats i ciutadans van oferir a l'expresident del Parlament i històric dirigent d'ERC un multitudinari comiat. Més de 2.000 persones van visitar la capella ardent al matí i uns centenars més van deixar petita la sala Auditori del Parlament -on hi havia el cos- i la sala habilitada per seguir el funeral laic a la tarda.
Els més mobilitzats, òbviament, van ser els dirigents d'ERC, un partit que deu en bona mesura a Barrera el pont que va mantenir viva la formació entre la Guerra Civil i la Transició. Totes les faccions del partit van acomiadar el seu històric líder, l'actual i el futur president, Joan Puigcercós i Oriol Junqueras, l'actual i la futura secretària generals, Joan Ridao i Marta Rovira, la portaveu parlamentària, Anna Simó, l'històric Jordi Carbonell, diputats, regidors i fins i tot l'exsenador crític Carles Bonet. Tots van ser-hi.
I amb ells, ciutadans de totes les edats i estils van agrair a Barrera el seu compromís. Membres del Govern, com el seu portaveu, Francesc Homs, i dirigents de tots els partits també hi van desfilar. Fins i tot el PP hi va enviar el seu portaveu parlamentari, Enric Millo, i el líder de la xenòfoba Plataforma per Catalunya va acostar-se a la capella ardent en una visita no mancada de tensió. Artur Mas, malgrat que diumenge havia avançat que no hi assistiria a causa de la mort d'una de les seves germanes, va contradir l'anunci i es va afegir al seguici que acomiadava l'incasable independentista, tot i que no va intervenir a la tarda.
Una mort en un moment difícil
Un dels adéus més sentits va ser el de l'expresident Jordi Pujol. Saltant-se el protocol, va rodejar el fèretre després de resar i es va acomiadar de més a prop de Barrera. A ningú no li va estranyar que, més tard, en el funeral laic, Pujol destaqués l'exemple que pot suposar el desaparegut dirigent republicà, però sense amagar uns clars i forts ideals independentistes en un moment en què l'expresident s'està replantejant el seu projecte d'encaix amb Espanya. "[Barrera] ha mort en un moment difícil per al nostre poble", va assegurar Pujol, assenyalant la pressió econòmica, social, demogràfica i "sobre el seu autogovern i la seva identitat" que pateix el país.
Després d'identificar la "Catalunya lliure com a país, justa amb la gent, generosa" que Barrera somniava i per la que va lluitar, Pujol va afirmar que "ser fidels al seu missatge polític, social i nacional ens podia haver ajudat sempre, però més encara ara". "Sense complexos", va afegir, per si quedaven dubtes.
Més moderada, la presidenta del Parlament, Núria de Gispert, va lloar posteriorment la tasca de Barrera i va cridar a homenatjar-lo a ell i a altres lluitadors recentment desapareguts -com el també històric líder d'ERC Víctor Torres- treballant pel país que anhelaven. Per una "Catalunya rica i plena", va matisar.
Tanmateix, els centenars d'assistents volien més, i així com al matí havien intentat col·locar una estelada sobre la senyera que cobria el fèretre, van enllaçar els discursos amb crits a favor de la independència. Com el "Visca Catalunya lliure" amb què Barrera va culminar la seva primera intervenció com a president del Parlament i que va ser retransmesa durant l'acte. Ja llavors va recordar dues personalitats com els històrics Joan Sansa (UDC) i Josep Pallach (PSC-Reagrupament), morts abans de veure el Parlament reestablert. Com Barrera, no van veure el somni acomplert.
