Adéu a les receptes gratuïtes
La Generalitat vol implantar una taxa per evitar excessos en el consum de medicaments. Els analistes reclamen una revisió de l'actual copagament farmacèutic, i a Europa hi ha varietat de models.
BARCELONA.El Govern ha de contenir la despesa i pensa que, en matèria farmacèutica, hi ha camí per recórrer. "La revisió del copagament de medicaments és ineludible i inevitable", exposa el professor Manel Peiró, coordinador de les activitats d'Esade al sector sanitari, en referència a la proposta de la Generalitat. L'executiu d'Artur Mas va plantejar dimarts la creació d'un "tiquet moderador de la demanda", una mena de peatge que el president també va definir com una "taxa dissuasòria sobre el consum excessiu de medicaments". Tot i que no ha detallat com l'aplicarà ni quins ciutadans afectarà, la intenció del Govern apunta a cobrar una quantitat per cada recepta expedida i no sobre el preu del fàrmac receptat. Catalunya analitza ara si pot executar la mesura en solitari o l'ha d'elevar al Consell Interterritorial de Salut i esperar la decisió de l'Estat.
El consum de fàrmacsCap altre estat europeu dispensa més medicaments que Espanya
L'estat espanyol és capdavanter a Europa en el consum de fàrmacs. De cada 100 euros gastats en sanitat, 20 es destinen a medicaments, i un 78% de les receptes es prescriuen a ciutadans que estan exempts de pagar. Salut esgrimeix amb xifres la necessitat de posar barreres al consum. Els metges catalans prescriuen 150 milions de receptes anuals. La memòria del 2009 de Farmaindustria, l'associació estatal de la indústria farmacèutica, recull que, amb càrrec a fons públics, es van dispensar 1.100 milions de receptes a l'Estat.
El copagament a l'EstatEls pensionistes n'estan exempts i la resta abonen el 40% del cost
A Espanya ja s'aplica el copagament sobre els medicaments finançats per l'administració. Els treballadors, tant si tenen feina com si estan a l'atur, paguen un 40% del cost del fàrmac, mentre que tots els pensionistes estan exempts de pagar. El conseller de Salut, Boi Ruiz, defensa la revisió del model, una tesi avalada per experts i patronals del sector sanitari -com la Unió Catalana d'Hospitals-, que proposen establir l'aportació dels ciutadans en funció del nivell de renda i la situació laboral. "La revisió del sistema clama al cel", exposa Jaume Puig-Junoy, professor d'economia i empresa de la Universitat Pompeu Fabra. "Té molt sentit actualitzar el model a la realitat econòmica", afegeix Anna García-Altés, economista de la salut. A Europa hi ha nombrosos exemples de copagament farmacèutic.
El copagament obligatoriFrança i Bèlgica només recepten gratis els fàrmacs més necessaris
En alguns països, l'estat només ofereix sense cost els tractaments més bàsics i efectius, com la insulina per als diabètics. El ciutadà paga una part o la totalitat dels medicaments no inclosos en la categoria dels més necessaris. En el cas francès, s'abona entre el 35% i el 65% del cost, a banda d'una taxa per fàrmac.
El copagament amb límitSuècia i Alemanya estableixen un màxim del cost facturat a l'usuari
A Suècia, el ciutadà paga pels fàrmacs i les visites mèdiques fins a arribar a un límit anual equivalent a uns 400 euros. A Alemanya, aquest topall està fixat en funció dels ingressos: els usuaris amb malalties cròniques paguen un màxim de l'1% de la seva renda, mentre que el llindar de la resta de ciutadans s'eleva fins al 2%. En la majoria d'estats d'Europa eximeixen els menors d'edat del copagament i vinculen l'esforç econòmic a la renda dels pacients.
El copagament evitableAlemanya i Holanda fan pagar la diferència si s'opta pel fàrmac car
El sector públic fixa un preu de referència per a un grup de fàrmacs que són terapèuticament equivalents o combaten una mateixa malaltia. Si el pacient en vol un de marca -més car-, paga la diferència entre el cost del fàrmac i el fixat per l'administració.
