CONSELL DE MINISTRES
Crònica 12/11/2011

Aena podrà vetar les decisions de Catalunya al Prat

La Generalitat celebra que el consell rector del Prat, aprovat pel govern espanyol, tingui una majoria catalana. No obstant, Aena manté capacitat per bloquejar qualsevol decisió del nou organisme.

Ignasi Pujol
3 min
L'estendard del prat La terminal T1 del Prat, inaugurada el 2009, és la principal porta d'entrada i sortida de l'aeroport barceloní.

Barcelona.El consell de ministres va aprovar ahir la creació dels consells rectors dels aeroports del Prat i Barajas, organismes que s'encarregaran de vigilar els nous -i privats- gestors de totes dues instal·lacions. El consell del Prat -igual que el de Madrid- tindrà una majoria de representants de les institucions locals. Concretament cinc dels nou vocals del consell rector seran designats a Catalunya (la Generalitat tindrà dos representants; l'ajuntament de Barcelona, un; un altre correspondrà a l'àrea metropolitana, i el món econòmic designarà l'últim). Els altres representants, així com el president del consell, seran nomenats per Aena.

CiU i PSC van afanyar-se a celebrar la majoria catalana en el consell rector. El conseller de Territori, Lluís Recoder, va qualificar d'"històrica" la majoria catalana. "Que el màxim òrgan que tindrà l'aeroport per controlar el concessionari sigui un òrgan amb una majoria d'institucions catalanes és un fet molt significatiu i una novetat històrica", va afegir. La candidata del PSC als comicis del 20-N, Carme Chacón, va qualificar de "magnífica notícia" la decisió del seu govern.

Podria dir-se que d'aquesta manera tots poden sentir-se còmodes, però la realitat és que quan els socialistes catalans han parlat durant els últims anys de tenir un pes "determinant" en la gestió del Prat, i quan la federació nacionalista s'ha referit a una participació "majoritària", no estaven parlant del resultat escenificat ahir.

Dos terços dels vots

El document del consell de ministres apunta que qualsevol acord del consell rector requerirà el vot favorable de dos terços dels vocals. És a dir, es necessitaran sis vots per tirar endavant qualsevol proposta. Això, en la pràctica, atorga a Aena el dret de vetar qualsevol decisió. En alguns casos -com en una hipotètica rescissió del contracte de concessió- caldrà els vots de tres quartes parts del consell.

"Més dret de veto tindrà la part catalana", va afirmar ahir a l'ARA un portaveu del ministeri de Foment, incòmode amb el concepte de veto. "Es tracta que ningú pugui imposar res pel seu compte", va agregar.

Al marge de l'aritmètica, el catedràtic d'economia aplicada de la UB Germà Bel va mostrar-se "més preocupat per les atribucions d'aquest consell, que són pròpies d'un organisme supervisor". I és que de la llista de funcions assignades per Aena als consells rectors se'n deriva que aquests ens actuaran més aviat com a validadors de l'activitat de la concessionària i del concedent (la mateixa Aena). En cap cas el consell rector podrà intervenir en l'adjudicació de la gestió del Prat, malgrat que quedarà constituït previsiblement durant el mes de febrer, abans que es resolgui el concurs per a la gestió (l'executiu espanyol va retardar tres mesos, fins al 31 de gener, la data límit de presentació d'ofertes).

Correspondrà al consell autoritzar préstecs a la concessionària, supervisar la conservació de la infraestructura i la qualitat del servei de l'adjudicatari. En altres casos, com en la fixació de tarifes o la definició del pla director de l'aeroport, el consell només podrà opinar.

Influència limitada

Germà Bel va criticar que la part catalana podrà decidir sobre temes "no gaire importants" i "sempre d'acord amb Aena". El catedràtic lamenta la impossibilitat d'influir, segons el seu parer, en la política d'inversions, en la fixació de preus i en l'assignació de slots (permisos d'aterratge i enlairament).

El portaveu de Foment va afirmar que les inversions les fixarà el concessionari i Aena; les tarifes aeroportuàries les marcarà el gestor amb les aerolínies i els slots, per normativa comunitària, no es poden negar a cap companyia si hi ha disponibilitat.

La Cambra de Comerç de Barcelona va valorar positivament la majoria de representants catalans al consell rector i ja va avançar que proposarà un candidat per al seient del món econòmic.

La casualitat va fer que el consell de ministres d'ahir coincidís amb un acte a l'escola de negocis Iese per commemorar la trobada del 22 de març del 2007, quan un miler d'empresaris van reclamar la gestió individualitzada del Prat i més vols intercontinentals en l'acte que va situar el debat sobre el Prat en l'agenda política.

Queda un gran interrogant per resoldre. El PP va pressionar per retardar el concurs per la gestió del Prat i Barajas i si accedeix a la Moncloa, com apunten totes les enquestes, hi ha dubtes que els populars tirin endavant el procés tal com l'ha dissenyat el ministre José Blanco. L'executiu de Mariano Rajoy podria optar per reformular el concurs i privatitzar els aeroports d'Aena en lots que incloguin aeròdroms més petits. Amb un escenari diferent, el paper del consell rector encara resultaria més confús.

D'altra banda, Blanco va dir ahir que l'increment del trànsit i la contenció de les despeses d'Aena permetrà que aquest any tingui beneficis, cinc anys abans del que es preveia. El Prat ha tancat els deu primers mesos de l'any amb 29,51 milions de viatgers, quantitat que ja supera la xifra de tot el 2010.

stats