CRISI NUCLEAR
Crònica 03/04/2011

Així es desmantellarà la central de Fukushima

Dani Revenga
3 min
La campana de protecció de Vandellòs II i, al seu costat, l'estructura de la central de Vandellòs I, en període de latència fins al 2028.

L'accident de Fukushima tindrà una segona part, que serà el desmantellament de la nuclear. La central s'haurà de tancar una vegada quedi resolta l'actual crisi. No és un procés fàcil ni curt. No es tracta de tancar i prou, sinó que primer s'ha de retirar tot el combustible radioactiu, posteriorment desmuntar les instal·lacions i, en últim terme, aixecar noves estructures de contenció i obrir un període de latència fins que la contaminació es vagi diluint. En total, poden passar fins a 40 anys perquè Fukushima passi definitivament a la història.

El precedent més pròxim el trobem el 19 d'octubre del 1989, quan a la central nuclear Vandellòs I es va declarar un incendi que va estar a punt de causar una catàstrofe radioactiva. Finalment, l'incident no va tenir conseqüències per al seu entorn. Però les instal·lacions van quedar seriosament afectades. Tant, que reparar-les era econòmicament inviable. Hifrensa, l'empresa propietària, va decidir tancar-la. Fins aquell moment havia generat 55.647 kilowats en 17 anys de funcionament. Una quantitat d'energia equivalent a la que consumeix Barcelona en el mateix període.

La radiació que acumulen les estructures i els terrenys on està ubicada una central nuclear fa que el seu tancament no sigui senzill. Cal passar per un delicat procés de desmantellament progressiu que inclou un període de 25 anys d'espera perquè els nivells de radiació del reactor decaiguin considerablement, fins que sigui possible fer-ne el desmuntatge final. No hi havia precedents a l'Estat espanyol, i molt pocs en l'àmbit internacional.

L'Empresa Nacional de Residus Radioactius, Enresa, es va crear l'any 1984 per gestionar tots els residus radioactius de l'Estat, tant els que provenen de la producció energètica, com els que generen altres indústries, la investigació o les unitats de radiologia dels hospitals. L'ens havia de ser també, a la llarga, el responsable del desmantellament de les centrals nuclears espanyoles, que en aquell moment encara tenien una llarga vida. Però l'incendi de Vandellòs I els va obligar a preparar molt abans del previst un projecte de desmantellament. "Era un repte assumir-ho en aquell moment, quan les referències en el context internacional eren escasses, però l'hem executat amb solvència", explica José Alejandro Pina, president d'Enresa.

L'evacuació del combustible

Abans que Enresa assumís la gestió de les instal·lacions, l'empresa propietària va descarregar i evacuar el combustible radioactiu de Vandellòs I. Aquest va ser el Nivell 1 del procés, que es va dur a terme entre els anys 1991 i 1997. Paral·lelament, Enresa va presentar el seu projecte de desmantellament l'any 1994, basat en un desmuntatge progressiu i que es comprometia a garantir la seguretat de l'emplaçament a llarg termini.

L'any 1998 comença el Nivell 2, ja sota la tutela d'Enresa. En aquesta fase es desmantellen les estructures de la central que envolten el calaix del reactor, en què es concentren els nivells de radiació més elevats. Aquesta zona queda confinada amb una nova estructura que té com a finalitat aïllar l'entorn de la contaminació i protegir el reactor. Aquests treballs tenen un pressupost de gairebé 95 milions d'euros i conclouen l'any 2003. La central està llesta per al denominat període de latència.

A partir d'aquí, les instal·lacions es vigilen permanentment, esperant que el temps faci baixar els nivells de radiació. Està previst que aquest procés duri 25 anys, fins al 2028. La previsió és que llavors les instal·lacions de Vandellòs I tinguin un 5% de l'activitat radiològica que tenien en el seu inici. Serà el moment en què es podrà començar el desmantellament definitiu del reactor i de l'estructura que el confina. Segons Enresa, en aquell moment els operaris que duguin a terme aquests treballs rebran unes dosis assumibles de radiació que no tindran conseqüències per a la salut. Els elements estructurals es traslladaran a algun lloc encara per determinar i els terrenys es consideraran totalment descontaminats.

Efectes territorials

El projecte ha deixat en el territori un important impacte econòmic. En les tasques de desmantellament de Vandellòs I hi han treballat unes 2.500 persones, tres quartes parts del seu entorn més immediat. Moltes de les empreses que hi han intervingut han desenvolupat tecnologies que s'aplicaran en el desmantellament d'altres centrals espanyoles, com és el cas de la de José Cabrera. A més, a l'emplaçament de Vandellòs I, Enresa va crear el Centre Tecnològic Mestral, el centre de recerca de referència a l'Estat espanyol per afrontar els futurs desmantellaments de totes les nuclears espanyoles.

Vandellòs manté en funcionament el segon reactor, mentre que a Ascó, també a les Terres de l'Ebre, hi ha un parell de reactors més. Aquest darrer municipi opta també a acollir el magatzem centralitzat de residus nuclears.

stats