Així s'enfonsa un país

Durant anys, de Barcelona estant, he hagut de suportar la cantarella de la decadència catalana enfront de la puixança d'un País Valencià que, de la mà del PP, semblava una mena de tigre asiàtic mediterrani. Que si la Copa Amèrica, que si la Fórmula 1, que si el Papa... Durant un temps semblava que tot passava a València. I és veritat: per a alguns tot passava allà. Per al Bigotes, per exemple, sempre a punt per cobrar sucoses comissions, i per als directius de l'empresa Emarsa, que carregaven a l'erari públic fins i tot els paquets de tabac (per no parlar de les famoses traductores romaneses). La ressaca de la crisi, però, està sent molt dura per a l'autoestima dels valencians. La taxa d'atur, el millor indicador del drama actual, és del 24,7%, 3 punts per sobre de la mitjana espanyola i només per darrere d'Andalusia, Canàries i Múrcia (i per davant d'Extremadura!). Aquest és el producte d'una gestió que s'hauria d'ensenyar a les facultats d'economia pública com el camí més ràpid per enfonsar un país.