LA RESPOSTA DE DAMASC
Crònica 11/01/2012

Al-Assad manté l'actitud desafiadora

El president sirià no canvia d'estratègia. Després de 10 mesos de protestes segueix atribuint la revolta a una "conspiració estrangera". En un discurs televisat Al-Assad va prometre ahir més reformes.

Ricard G. Samaranch
3 min
"UNA CONSPIRACIÓ ESTRANGERA"
 Al-Assad va fer ahir un discurs inesperat de 100 minuts en què  va tornar a donar les culpes a "una conspiració estrangera".

EL CAIRETot i la persistència de l'aixecament popular contra el seu govern, Al-Assad va reiterar ahir que no pensa dimitir perquè creu que compta amb el suport de la majoria dels sirians. "Governo per la voluntat popular. I si deixo el poder, serà per la voluntat del poble", va dir amb to solemne en un discurs d'uns 100 minuts a la Universitat de Damasc.

En la seva quarta aparició pública des de l'inici de la revolta, al març, el president sirià va tornar a negar qualsevol mena de legitimitat a les demandes de l'oposició i va atribuir la inestabilitat i la violència que pateix el país als actes de sabotatge de "terroristes" i a "una conspiració estrangera". Tot i que no va mencionar cap país concret, va donar a entendre que l'Aràbia Saudita finança els desertors de l'exèrcit amb el suport dels EUA i Israel.

Una victòria "propera"

Amb una actitud desafiadora Al-Assad va assegurar que la victòria contra els enemics de Síria és "propera" i va prometre duresa en la lluita, si bé va negar que les forces de seguretat hagin rebut ordres d'obrir foc contra manifestants pacífics, tal com han afirmat nombrosos testimonis. "La nostra prioritat és recuperar la seguretat de què hem gaudit durant dècades, i això només es pot aconseguir colpejant els terroristes amb mà de ferro", va reblar el mandatari sirià, que va ser interromput en diverses ocasions pels aplaudiments del públic.

A més del bastó, Al-Assad va utilitzar la pastanaga de les reformes polítiques per dividir l'oposició i estovar una comunitat internacional que es planteja noves sancions contra el seu règim. Aquest cop el president va prometre un referèndum per al mes de març amb la finalitat d'aprovar una reforma constitucional que posi fi al sistema de partit únic regit pel Baath, en vigor durant les últimes quatre dècades. Posteriorment, abans de l'estiu, se celebrarien eleccions lliures.

Les promeses de reforma del líder sirià, que es va declarar disposat a incloure al seu govern "totes les forces polítiques" del país, van ser rebudes amb mostres d'incredulitat per part de l'oposició a l'exili. El líder del Consell Nacional Sirià, Burhan Ghalioun, va destacar que l'actitud del president mostra que "es fa enrere en la seva promesa [d'aplicar] el pla de la Lliga Àrab". D'acord amb aquesta proposta de mediació, Damasc hauria d'aturar la violència contra els dissidents, retirar l'exèrcit de les ciutats i posar en llibertat els presoners polítics.

En una reunió de la Lliga Àrab celebrada dilluns al Caire, el cap de la missió d'observadors desplegats a Síria va concloure que el règim està complint només parcialment els seus compromisos amb el pla de la Lliga. Per això els estats membres van decidir reforçar la missió i demanar a l'ONU suport en la formació de la delegació. Aquesta postura va decebre l'oposició, que demana la retirada immediata dels observadors en considerar que no han pogut treballar per culpa del control dels seus moviments a què els sotmet el règim i que ni tan sols s'ha reduït la repressió.

Precisament, la Lliga Àrab va ser un dels blancs principals dels atacs d'Al-Assad, que va acusar la institució d'estar al servei d'interessos estrangers i d'haver traït l'esperit del nacionalisme àrab. Així mateix, es va burlar de les seves demandes de democratitzar Síria. "Són com un metge que fuma i, amb una cigarreta a la boca, diu al pacient que deixi de fumar", va dir referint-se sobretot a les monarquies del Golf.

L'ONU: 40 morts al dia de mitjana

El vicesecretari general de l'ONU, Lynn Pascoe, va declarar ahir davant del Consell de Seguretat a Nova York que la repressió del règim està causant "una mitjana de 40 morts diàries". Segons l'ens, han mort almenys 5.000 persones des de l'inici de la revolta.

stats