DAMASC REPRIMEIX LES PROTESTES
Crònica 27/08/2011

Al-Assad respon amb foc real a la pressió

Desenes de milers de manifestants van tornar a sortir ahir al carrer a les principals ciutat de Síria. Tot i l'augment de la pressió internacional des de la caiguda de Gaddafi, el règim d'Al-Assad respon atacant.

Mònica Leiva
4 min
La resposta pacífica de la capital Més de set mil persones es van manifestar ahir al barri de Douma, a Damasc, durant l'últim divendres del Ramadà. La imatge és una captura del Youtube de la protesta contra Al-Assad, prèvia a la repressió policial amb foc real. 01. El president sirià, Baixar al-Assad, en una reunió dimecres a la capital amb un grup de clergues musulmans.

Barcelona."Adéu, Gaddafi! Ara és el teu torn, Baixar!" A la llum dels nous lemes corejats als carrers sirians, l'aparent col·lapse del règim de Muammar al-Gaddafi a Líbia ha donat una nova empenta moral els detractors del president Baixar al-Assad. Convençuts de la victòria, cada cop més sirians vencen la por, però el règim continua en peu, desafiador, castigant sense pietat qualsevol mostra de dissidència.

Desenes de milers de persones van tornar a sortir ahir als carrers de Síria, durant l'últim divendres de pregària del Ramadà. Aquest mes sagrat per als musulmans s'ha convertit en el més sagnant des de l'inici de les revoltes. Des del març, ja són més de 2.200 els morts civils i desenes de milers els ferits, desapareguts i represaliats. I ahir el degoteig de víctimes va tornar-se a incrementar. Almenys 16 civils van morir víctimes de la repressió de les forces de seguretat sirianes. Set mil persones van manifestar-se pacíficament en un barri de Damasc mentre Qatar enviava un nou avís a Al-Assad perquè aturés la seva resposta a les revoltes amb foc real.

A dia d'avui, una intervenció militar estrangera a Síria -considerada "contraproduent" pels mateixos activistes- continua sent improbable. Però amb la caiguda de Gaddafi i el blindatge que l'Aràbia Saudita ofereix als també amenaçats règims del Iemen i Bahrain, Síria ha passat a ocupar el centre de l'atenció mediàtica i política mundial. Mentrestant, els aliats del règim comencen a aconsellar-li diàleg i l'oposició, dividida, no aconsegueix organitzar-se en un Consell Nacional Transitori que, com a Líbia, pugui servir de plataforma per derrocar el règim.

Els detractors, optimistes. A Síria no es donen les condicions per a la lluita armada

Com a la resta de països revoltats, com més és resisteix el règim a desaparèixer, més es radicalitzen les demandes dels detractors i augmenta la seva impaciència, i disminueix, en paral·lel, la seva preocupació pel tipus de nou ordre polític que pugui acabar imposant-se. Encoratjades per les creixents mostres de desconfiança dels aliats d'Al-Assad, les crítiques dels països àrabs i, més recentment, per la caiguda de Gaddafi, les manifestacions han pres un caire especialment massiu aquest mes del Ramadà. L'exèrcit sirià, desbordat, ha represaliat poblacions als quatre punts cardinals. A diferència de Líbia, el poble sirià expressa la seva disconformitat de manera majoritàriament pacífica tenint en compte els constreyiments geogràfics i la superioritat militar de l'exèrcit i les forces de seguretat lleials a Al-Assad. La caiguda de Gaddafi no ha modificat aquesta realitat.

En paral·lel, segueixen incrementant els actes públics -bàsicament als bastions de Damasc i Alep- en suport d'Al-Assad a mans dels seus nombrosos simpatitzants i de les diferents institucions. Davant la falta de solució política i la inacció de l'oposició, creix la por a l'enfrontament civil.

L'oposició s'encalla. A diferència de Líbia, a Síria hi falta un lideratge rebel

Formada per grups amb prioritats molt diverses, l'oposició política siriana a l'exili està sota pressió, superada per la magnitud dels esdeveniments, i fortament debilitada per la desconnexió geogràfica i per dècades de persecució. Encoratjats inicialment pel suport internacional rebut i pel patronatge de Turquia, diverses dotzenes de representants continuen debatent a Istanbul quina hauria de ser la composició d'un Consell Nacional Transitori (CNT) sirià que, com a Líbia, pugui servir primer, per transferir la legitimitat internacional i el poder; segon, per actuar com a mecanisme de coordinació d'una estratègia per derrocar al règim -ja sigui armada o pacífica-, i tercer, oferir una garantia del nou escenari polític a assolir.

En aquest sentit, el consens dels opositors continua sent clau per trencar l'actual statu quo i assolir en un futur pròxim la pacificació de Síria, un país que compta amb una riquesa ètnica i religiosa excepcional que amenaça de convertir-se en un obstacle polític insalvable.

Augmenten les sancions. Les maniobres diplomàtiques ofeguen, sense matar

A diferència de Líbia, els actors occidentals consideren, de moment, que una intervenció militar a Síria tindria més costos que beneficis. Això fa pensar que, en l'escenari actual, la pressió internacional seguirà augmentant en forma de sancions econòmiques, mentre que seran els països àrabs aliats de Washington -liderats per l'Aràbia Saudita i Qatar- els que exerceixin pressió directa sobre Damasc mitjançant els seus poderosos mitjans de comunicació, els seus aliats regionals i la seva preeminència en els organismes polítics regionals com la Lliga Àrab, que té previst reunir-se avui en sessió d'urgència per debatre la situació síria. Sens dubte, l'augment de la pressió diplomàtica jugarà en els següents mesos un paper important, especialment si l'oposició aconsegueix erigir un CNT amb legitimitat popular i reconeixement regional, capaç de deslegitimar internacionalment el règim.

El règim es replega. L'Iran convida obertament Síria a canviar d'estratègia

Tot i voler projectar una imatge de fortalesa que l'allunyi de l'estela de Tunísia, Egipte i Líbia, Damasc fa moviments a la desesperada. Els esforços d'Al-Assad -que deposa i nomena per por a complots- se centren a evitar la divisió del seu exèrcit, l'únic garant del seu poder, quan creixen les veus crítiques dintre del mateix partit Baas i al món àrab. Fins i tot l'Iran, que tem perdre el seu aliat estratègic, ha començat a pressionar Damasc perquè adopti mesures polítiques rellevants. Una altra mostra de feblesa.

stats