The New York TimesLes protestes que sacsegen aquests dies el món àrab tenen un denominador comú: Al-Jazira. L'agressiva cobertura dels incidents que ha ofert la televisió per satèl·lit qatariana ha escampat els ànims i emocions dels insurgents d'una capital a l'altra.
Al-Jazira ha estat aclamada al territori per fer de catalitzador de la revolta a Tunísia en fer conèixer les primeres informacions. El canal podria haver-ho desestimat després que les faccions polítiques més occidentals del Líban i Cisjordània incendiessin les furgonetes i delegacions de la televisió durant aquesta setmana, acusant-los d'incentivar una revolta contra ells.
En molts sentits, és el moment d'Al-Jazira. No només pel rol que assumeix, sinó també perquè el canal ha contribuït a donar forma a un relat irat contra l'opressió dels governs àrabs recolzats pels Estats Units (i contra Israel també) des del seu naixement fa 15 anys. Aquest relat fa temps que és inherent al canal gràcies al gran èmfasi que fa del sofriment àrab i de les crisis polítiques, i als programes d'entrevistes partidaris, els bàners sensacionalistes de les notícies i les imatges dures que les acompanyen.
Sense Al-Jazira no hauria passat
"La idea que hi ha una lluita comuna a tot el món àrab és una cosa que Al-Jazira ha ajudat a crear", deia Marc Lynch, un profesor d'estudis del Pròxim Orient de la Universitat George Washington que ha escrit moltíssim sobre els mitjans àrabs. "No són els causants d'aquests esdeveniments, però és gairebé impossible imaginar-se que això passaria sense Al-Jazira".
Els partidismes i interessos amagats d'Al-Jazira són cada cop més visibles a través de les seves notícies. Se l'acusa de donar suport a Hezbol·lah al Líban i a Hamàs a Gaza a través de la seva cobertura, i d'estar en contra dels rivals libanesos i palestins. El seu corresponsal al Líban es va convertir en un líder partidari de l'aixecament durant la caiguda del govern de Hariri. I els més crítics especulen amb què la trama libanesa es va inclinar davant els interessos diplomàtics de l'emir de Qatar, el seu patró, que en un inici va restar importància a les protestes a Egipte. Al-Jazira ha actuat com un parallamps des del 2003, quan els funcionaris nord-americans la van acusar de simpatitzar amb Sadam Hussein i la insurgència que va créixer a partir de la caiguda del règim. Des de llavors, tant els detractors com els simpatitzants de la cadena s'han escampat per tot el món àrab.
Aquesta setmana, Mahmud Abbas, el president de l'Autoritat Palestina, va acusar Al-Jazira de distorsionar les seves posicions, incitar a la violència i provar de destruir-lo políticament. La cadena havia emès una recreació amb actors sobre els papers palestins. Les imatges mostraven Abbas i els seus aliats oferint concessions a Israel. El programa va desembocar en dures manifestacions de la població contra l'Autoritat Palestina a Gaza i, en resposta, els seguidors d'Abbas van assaltar la seu d'Al-Jazira a Ramal·lah.
Des de l'inici de la revolta a Egipte Al-Jazira no ha parat de repetir per Twitter que és l'única cadena que retransmet sense censura.
