"Quan s'acaben les paraules, ens calen més paraules". Montserrat Tura citava el seu oncle Jordi Solé Tura, que ahir va rebre l'homenatge del Parlament. L'exconsellera defensava la paraula, el valor de la paraula en seu parlamentària, l'endemà que una minoria intolerant l'hagués intentat segrestar. Tot i que havia estat assenyalada amb una creu pintada a l'esquena pels manifestants, Tura insistia en la paraula, que ahir va recuperar tota la seva força en el ple.
El Parc de la Ciutadella era buit, estranyament buit, sense gent passejant. Encara hi havia els Mossos, per si tornaven els indignats , però no van aparèixer. A fora, la normalitat encara no havia tornat. Només havien tornat els alumnes de l'institut que hi ha dins el parc, que dimecres van tenir un dia de festa inesperat. Es respirava una sensació de calma tensa, l'endemà d'un dia tens i trist. A dins, a la retina de molts diputats encara hi havia la imatge de joves increpant-los, insultant-los o escopint-los. Qui més qui menys tenia una aventura per explicar.
Durant la sessió de control al Govern semblava que els partits havien entès la dimensió de la gravetat dels fets i es va fer una certa pinya en la defensa de les institucions catalanes. El cap de l'oposició, el socialista Joaquim Nadal, va renunciar a preguntar al president i va fer una intervenció institucional denunciant que la "dignitat institucional de Catalunya va estar en risc, cosa que no havia passat en 31 anys", però es va congratular que no haguessin aconseguit el seu objectiu i va convidar Mas a "treballar plegats" per defensar les institucions. El president de la Generalitat va correspondre al gest fent-lo extensiu a tots els grups parlamentaris, als quals va agrair el seu "comportament digne sense excepcions, el seu sentit institucional, el tancament de files i la seva altesa de mires". Va ser un bon exemple, segons el president, que també va citar les forces de seguretat i els mitjans de comunicació, de com es pot defensar amb "ungles i dents" les institucions catalanes i el diàleg com a mètode davant de persones que es comporten com a "cafres".
Però aquesta unitat va ser un miratge, perquè minuts després va reaparèixer el regat curt partidista. El mateix PSC que dins el ple feia pinya amb el Govern, una estona després feia una roda de premsa en què criticava l'operatiu policial, com també van fer ERC i ICV. Els mateixos partits que van criticar la càrrega de la plaça de Catalunya lamentaven ahir que dimecres no hi hagués un dispositiu "més eficaç". Tot i així, ningú va demanar caps, tothom es va contenir, i a la tarda Felip Puig es va reunir amb tots els grups.
Malgrat les explicacions, la polèmica sobre el dispositiu policial continuarà en comissió parlamentària. Un alt càrrec del Govern, tot passejant pels passadissos de la cambra, mirava de trobar una possible explicació: qualsevol actuació policial dels Mossos és sempre objecte de debat perquè a Catalunya encara hi ha gent que quan veu la policia veu els grisos, en lloc de veure el blau dels Mossos d'Esquadra. La seva tesi és que quaranta anys de franquisme han deixat una cultura antipolicial molt arrelada que fa que l'agredit automàticament sempre sigui el bo i el policia sistemàticament el dolent. És com si encara reescriguessin Raimon. Al meu país la policia no sap què ha de fer: o pega poc o pega massa. Si pega poc, és ineficient, si pega massa, és un escàndol.
