Albert Tomàs: "Moltes vegades per apagar un foc has de fer un contrafoc"

BarcelonaAlbert Tomàs presideix el sindicat Metges de Catalunya, majoritari entre els facultatius, que ha cridat a la vaga 16.500 professionals. L'aturada, que es farà dimarts i dimecres, evidencia el divorci dels metges amb el Govern. El sindicat demana la recuperació del pressupost del departament de Salut del 2010, anterior a la retallada.

La vaga és l'única sortida?

La vaga és el fracàs d'unes negociacions. No tenim gens de ganes de fer vaga, però quan les posicions per part de l'administració són immobilistes i s'està posant en perill el sistema sanitari públic català, el sindicat acaba mobilitzant els seus afiliats.

Hi ha metges, però, que no comparteixen la conveniència de la vaga.

No obliguem a ningú a fer vaga. Estem fent un acte de responsabilitat. Entenem que amb l'aturada provocarem afectacions als pacients, que la convocatòria arriba en període electoral i que plantegem la vaga en un moment de precarietat econòmica dels companys, però els pressupostos de la Generalitat s'estan confeccionant ara. Si tenim alguna possibilitat de poder influir per modificar les partides pressupostàries de Salut, aquest és el moment.

Alguns professionals argumenten que l'aturada es pot interpretar només com una demanda laboral.

Entenc que el company que és metge i afiliat a CiU, i a més s'ho creu, pensi que anem a buscar diners. Només volem tornar a la situació que teníem fa dos anys. I estem disposats a oferir terminis còmodes per complir-ho. Demanem començar a recuperar llistes d'espera, llits tancats o centres d'atenció primària que no obren a la nit. Seria suïcida demanar diners en un moment en què tothom s'estreny el cinturó.

A la resta de sindicats no els ha agradat que hagin convocat la vaga.

Tenim el dret de convocar una vaga i no hem de demanar permís a ningú. La falta d'acord a l'Institut Català de la Salut (ICS) va ser la gota que va fer vessar el vas. I, el dia d'avui, la resta de sindicats continuen sense firmar un acord. Tampoc som tan lluny de la realitat.

No haurien tingut més força junts?

Possiblement. Si ja ens costa posar-nos d'acord nosaltres, seria complicadíssim que ens haguéssim d'entendre amb quatre sindicats més.

Els usuaris entenen que s'agreujaran les llistes d'espera quirúrgiques i de proves diagnòstiques.

Tenen raó i demano disculpes per endavant. Tenen la garantia absoluta que no quedarà cap malalt d'urgències, ni oncològic, ni ingressat a planta per atendre. I també tenen el compromís que els endarreriments que es produeixin per aquesta vaga s'intentaran recuperar tan aviat com sigui possible. Ara bé, també perjudica la població que hi hagi 58 centres d'atenció primària tancats a la nit, 1.500 llits sense utilitzar i que el 31 d'octubre els hospitals de l'ICS s'aturessin parcialment, i això s'ha de dir. Nosaltres tenim la culpa que hi hagi gent en llista d'espera des de fa sis o vuit mesos? La culpa és del que ha aplicat les mesures. Ara afegirem gravetat al problema. Però moltes vegades per apagar un foc has de fer un contrafoc.

Salut afirma que el que demanen és "impossible", perquè implica no acceptar que estem en crisi.

En un context de crisi, no podem reclamar un millor tracte per al pacient? La meva feina és cuidar el pacient, i la del Govern aconseguir els recursos perquè ho pugui fer.

Entén que els metges cobren poc?

Poquíssim. Els metges d'atenció primària que contracten per 25 hores són mileuristes. La població té una visió esbiaixada de la professió mèdica. Vinculem la figura del metge a la d'una persona rica. El 80% dels metges percep entre 25.000 i 60.000 euros anuals. I quan acaba la seva jornada laboral, cada persona és lliure de fer el que vulgui.