Alemanya aixeca el veto als treballadors de l'Est

Berlín.D'ara endavant polonesos, txecs, eslovacs, hongaresos, eslovens, letons, lituans i estonians poden buscar feina als estats membres de la Unió Europea tan lliurement com preveu el mercat únic. Una gran notícia que arriba amb set anys de retard, perquè alguns països han mantingut fins ara notables restriccions. Concretament, Alemanya i Àustria van al·legar el 2004 que l'entrada de treballadors d'aquells estats aleshores recentment adherits a la Unió s'havia de fer amb limitacions. Però avui es posa fi a aquest període restrictiu.

La por a acollir l'arribada d'europeus de l'Est en massa va dur alemanys i austríacs a tancar les portes, i amb això també van quedar excloses excel·lents oportunitats de prosperitat. L'aleshores canceller alemany Gerhard Schröder no va dubtar a optar per una moratòria de set anys -la màxima permesa- per limitar l'entrada de treballadors advocant per la protecció dels assalariats alemanys, amenaçats per possibles competidors més barats procedents de l'Est.

Ara aquest període s'ha acabat i, tanmateix, les condicions subjacents han canviat totalment des del 2004. Alemanya ja no es preocupa del flux de treballadors procedents de Polònia, Txèquia, Eslovàquia, Hongria, Eslovènia o les repúbliques bàltiques. Al contrari, el país que ara lidera Angela Merkel està ansiós per rebre'ls amb la intenció de donar continuïtat al seu creixement econòmic.

El ministeri alemany de Treball i l'Agència Federal d'Ocupació veuen més oportunitats que riscos en l'obertura del mercat laboral als ciutadans veïns de l'Est. Els analistes econòmics donen suport a aquestes tesis. L'Institut d'Economia alemany (IW) no creu que hi hagi una onada incontrolable d'immigrants ni tampoc un dumping salarial (preus per sota del preu de mercat).

Segons els càlculs oficials hi haurà una forta arribada de treballadors de l'Est entre el 2011 i el 2012 que no es mantindrà en els anys següents. Fins a finals del 2012 es preveu que un total de 800.000 persones -sobretot polonesos, hongaresos i txecs- es desplacin a Alemanya per treballar. Després, l'afluència anirà disminuint. D'aquí al 2020 podrien accedir al mercat laboral alemany al voltant d'1,2 milions de nous treballadors, quantitat relativament petita en comparació a la dels anys 90, quan hi van arribar 3,3 milions.

Molts assalariats veuen l'obertura del mercat laboral amb escepticisme. Segons un sondeig de l'IW el 40% dels enquestats temen possibles conseqüències negatives de la lliure circulació de treballadors: tenen por que no augmentin els sous o que s'incrementi l'atur per la forta competència de la nova mà d'obra. Però experts com el director del mateix IW, Michael Hüther, creuen que la situació tindrà un doble efecte positiu per a Alemanya. "Amb l'actual progressió econòmica es necessita mà d'obra suplementària", diu Hüther, mentre raona que l'arribada d'immigrants qualificats pot atenuar la creixent falta d'especialistes.

Però potser Alemanya arriba tard per fer una bona selecció de personal qualificat de l'Est. La mà d'obra experta més dinàmica ja està treballant a la Gran Bretanya, Irlanda o Suècia, països que el 2004 van decidir no aplicar restriccions com Alemanya. "Aquella actitud nostra va ser un gran error", conclou Klaus Zimmermann, director de l'Institut per l'Estudi Laboral de Bonn.