REVOLTES AL MAGRIB I EL PRÒXIM ORIENT
Crònica 16/03/2011

Alemanya bloqueja una intervenció militar a Líbia

Després de dues jornades de treball, el ministre d'Afers Estrangers francès, Alain Juppé, va anunciar ahir en roda de premsa que no hi havia acord entre els països del G-8 per intervenir militarment a Líbia.

Cristina Rivas
3 min
Combatents rebels es retiren de la ciutat d'Ajdabia, després de l'entrada ahir de les forces de Gaddafi, en direcció a Bengasi.

Corresponsal a ParísFrança no va poder convèncer els països més industrialitzats sobre la necessitat d'intervenir militarment a Líbia a l'última reunió del G-8 a París. No hi ha consens per crear una zona d'exclusió aèria sobre el país, on les forces de Gaddafi recuperen ara el terreny guanyat pels rebels. La ferma oposició alemanya va ser el principal obstacle per fer avançar la proposta, que tampoc no semblava emocionar els Estats Units. Rússia, també contrària a la intervenció, es va mantenir inamovible.

Juppé havia expressat oficialment dilluns la posició francesa: "Una operació militar urgent es fa necessària per defensar la població civil líbia". França comptava per a aquesta iniciativa amb tot el suport del Regne Unit. La prioritat franco-britànica era presentar un projecte consensuat de resolució al Consell de Seguretat de les Nacions Unides. Intent fallit.

Abans de les conclusions finals, el representant de la diplomàcia alemanya havia declarat a la premsa que no veia que una intervenció militar fos la solució per acabar amb la violència a Líbia: "Hem d'actuar amb cautela a la zona -afirmava Guido Westerwelle-. Creiem que una acció militar podria debilitar el moviment democratitzador al nord d'Àfrica". A més, el ministre alemany es mostrava "molt escèptic" sobre una zona d'exclusió aèria. Es tornava a evidenciar la divisió europea que ja s'havia viscut a Brussel·les divendres passat. La Lliga Àrab avala la intervenció per inutilitzar l'aviació de Gaddafi, una iniciativa que comptava amb el suport de França i la Gran Bretanya, però que no ha estat benvinguda per tots els socis dels països més industrialitzats del món i Rússia. Alemanya s'ha mostrat especialment reticent a la idea des del primer moment.

El règim de Gaddafi s'ha d'acabar

"Estem d'acord a demanar al Consell de Seguretat que incrementi la pressió sobre el coronel Gaddafi". Alain Juppé, que feia de portaveu del G-8 com a representant del país amfitrió, subratllava que tots els membres del grup de les economies més avançades coincideixen en la voluntat de posar en pràctica noves sancions perquè la violència a Líbia acabi i ha fet referència a una pròxima discussió a les Nacions Unides.

França s'ha hagut de conformar, doncs, amb una tèbia declaració de "bones intencions" que queda lluny de les seves propostes de bombardejos selectius sobre punts estratègics claus per a la contraofensiva de les forces de Gaddafi. Segons el ministre d'Exteriors francès, la comunitat internacional no podrà frenar Gaddafi sense l'ús de la força.

Quan li van preguntar sobre quines mesures concretes es pensaven dur a terme per ajudar els rebels, Juppé va suggerir la creació d'una zona humanitària protegida per a la població civil i un possible embargament per mar. A més, el ministre va recordar la importància que es reconegui el Consell Nacional de Líbia com a únic interlocutor legítim.

Juppé marca un nou estil

"Tots estem d'acord a saludar els canvis al món àrab. Són una oportunitat i no un risc". Amb aquesta frase, Juppé marcava un gir respecte a la política de la seva antecessora, Michèle Alliot-Marie, que va dimitir el mes passat per la seva vinculació amb el règim de Ben Ali a Tunísia. La gestió d'Alliot-Marie va ser durament criticada pel seu paper ambigu davant les revolucions a Tunísia i Egipte. Juppé és l'home fort de Sarkozy per "salvar" la bona reputació de la diplomàcia francesa i se'n surt amb habilitat i mostrant en tot moment una posició clara de simpatia pels moviments democratitzadors: "En tot cas, ara no se'ns pot retreure que actuem massa tard", assenyalava ahir.

stats