Corresponsal a BerlínL' extrema dreta alemanya es belluga per carrers i governs regionals en busca de suport. També rastreja el miler de webs alemanyes -segons dades del 2009 de l'Oficina Federal de Protecció de la Constitució- que hi ha dedicades a continguts nacionalistes i sovint racistes. En un 2011 superelectoral, amb comicis en set dels setze estats federats alemanys, els partits ultradretans van desesperats a la recerca de vots que els sostinguin. El Partit Nacionaldemòcrata d'Alemanya (NPD) ja té representació parlamentària en antics lands de la RDA, com a Mecklenburg-Pomerània o Saxònia, i la Unió del Poble Alemany (DVU) en té a Bremen, però cap de les dues formacions té influència ni escons a escala federal. Tanmateix, no deixen de perdre simpatitzants i militants i per això, juntament també a causa de la seva precària situació financera, van aprovar fusionar-se el mes passat. Una unió, però, que no ha estat donada per efectiva per l'Audiència Provincial de Munic.
Les autoritats alemanyes intenten acorralar la ultradreta. No són inhabituals els debats sobre il·legalitzar l'NPD i la DVU que, certament, fan equilibris per mantenir-se al límit de la Constitució i rebre, de retruc, finançament de l'administració pública com qualsevol altra formació política democràtica. Més de la meitat dels ingressos dels dos partits d'extrema dreta procedeixen dels escons que tenen en parlaments regionals i en representacions municipals.
Alta delinqüència ultra
Cada any, el departament de Defensa de la Constitució -els serveis d'espionatge interior- registra milers d'actes de violència a Alemanya amb un rerefons d'extrema dreta. El 2010, el ministre alemany d'Interior, Thomas de Maizière, va admetre que el nombre de delictes amb motius ultres es mantenia "alt" i, tot i que no havia crescut, tampoc es podia procedir a cap cessament d'alarma: segons dades recollides durant tot el 2009, les últimes que s'han comunicat de manera oficial, es van produir 17.869 delictes i actes violents relacionats amb neonazis. La majoria van tenir a veure amb ofenses propagandístiques (13.280), altres van contenir un mòbil clarament xenòfob (351), i també es va lamentar una mort i cinc intents més d'assassinat.
Sobretot preocupen a les autoritats les connexions que fan a través d'internet els ultradretans. Blogs, Twitter, webs 2.0, ràdios per internet, vídeos amb continguts per mobilitzar i expandir ideologia neonazi. No és d'estranyar que a finals de gener la fiscalia de Coblença processés divuit responsables de l'emissora Ràdio Resistència per incitar a l'odi racial i crear una organització amb finalitat criminal. Els acusats, la majoria locutors, van emetre presumptament comentaris contra els estrangers i, com a mínim, 150 cançons neonazis prohibides per la llei alemanya. Tres dels detinguts van ser denunciats també per possessió d'armes de foc i per fer malbé un cementiri jueu prop de Coblença.
La passada tardor la policia federal alemanya va portar a terme també escorcolls massius en diferents locals de l'organització d'ajuda per a reclusos nacionalpolítics i propparents (HNG), que, amb 600 membres, és l'associació neonazi més gran del país. Segons dades del 2009 a Alemanya hi ha 195 organitzacions d'extrema dreta, que apleguen unes 26.600 persones. El govern alemany ha detectat, amb tot, un problema creixent pel que fa a associacions i ja s'ha llançat a combatre'l: la infiltració de neonazis en clubs esportius. Els investigadors observen que extremistes de dretes s'apunten voluntàriament a fer d'entrenadors per fomentar el racisme i aplegar nous membres ultres. En moltes zones rurals de l'est d'Alemanya, on escassegen les instal·lacions esportives, els ultres ho aprofiten per guanyar-se l'afecte dels joves que tenen especial necessitat de pertànyer a algun equip o associació, i alimenten alhora la ideologia nacionalista i racista.
La NPD es vol desmarcar
En estats de l'ex-RDA les autoritats temen alhora una més forta connexió entre les conegudes com a camaraderies lliures i la NPD. L'intent del partit d'aplegar nou personal els condueix a buscar complicitats entre aquests grups d'activistes neonazis. Tot i els esforços per netejar la seva imatge, el Partit Nacionaldemòcrata alemany no pot sostenir el pes de ser identificat amb el neofeixisme i té enormes problemes per mobilitzar suports. Per exemple a Baden-Württemberg, on hi ha eleccions el 27 de març, Janus Nowak, un dirigent local del NPD, subratlla la incapacitat d'obtenir una sola firma per dia, mentre que un altre membre del partit, Rudolf Schützinger, ha proposat pagar un euro a cada elector que faciliti una firma acceptable i no autentificada i dos euros per cada signatura autentificada.
Tots aquests detalls i molts altres es van saber fa deu dies arran d'una massiva filtració de comunicació interna del NPD. Uns 60.000 e-mails del partit van arribar a la premsa, i revelaven disputes internes, greus problemes financers i una ideologia marcadament racista en el si de la formació. Un membre del NPD hamburguès va posar el crit al cel perquè un altre tenia agregada al Facebook una amiga negra, per exemple. D'acord amb un altre dels correus interns, el partit ha de recórrer a l'ajuda de préstecs privats.
Per intentar assegurar-se algun escó en les eleccions regionals a Saxònia-Anhalt, el 20 de març, la NPD admet la necessitat de llançar una forta campanya electoral i no ha dubtat a deixar-se finançar per la butxaca d'Udo Pastörs, diputat del partit a l'estat federat de Mecklenburg-Pomerània, que ja ha estès un xec de 25.000 euros sota el nom de la seva dona. Això sí, la fidelitat al NPD té un preu: el 3,5% d'interessos en el préstec.
Possibles fusions de la ultradreta
Amb profunds problemes econòmics i desavinences internes, la ultradreta alemanya intenta reactivar-se amb una fusió del NPD i la DVU. Una aliança que ja ha creat, amb tot, els primers recels en la mateixa DVU, una mica més sanejada que el NPD en comptar amb el suport del seu fundador, l'editor bavarès Gerhard Frey. El president del NPD, Udo Voigt, és qui ha impulsat el procés de fusió després d'una successió de sancions administratives per irregularitats financeres que han deixat la formació prop de la fallida. Voigt afronta a més aquest dimecres un procés d'apel·lació en contra seva per incitació a l'odi racial i ofenses.
Paral·lelament a l'intent del NPD-DVU de sobreviure a un any amb una agenda atapeïda de comicis que va començar ahir amb eleccions a Hamburg, emergeixen petits partits populistes a rebuf de les tesis islamòfobes -convertides en bestseller - de l'exbanquer Thilo Sarrazin. És el cas de Pro-Deutschland i el seu derivat Pro-Colònia, que reben suport de l'extremista Partit per a la Llibertat d'Àustria (FPÖ), i d'una formació recent nascuda, La Llibertat, de l'expolític cristianodemòcrata (CDU) René Stadtkewitz, vinculat a l'ultra holandès Geert Wilders. Però tot i aquest impuls, cap partit d'extrema dreta alemany aconsegueix la puixança dels seus equivalents als països veïns.
Tot i que segons els sondejos més del 30% de la població alemanya està d'acord amb l'opinió que "els estrangers vénen per treure profit de l'estat social" i el 58,4% pensen que "els musulmans haurien de tenir restringida la pràctica de la seva religió a Alemanya" -per no citar un estudi de la Fundació Friedrich-Ebert que un de cada deu alemanys enyora un Führer-, les actituds populistes no donen punts als partits d'ultradreta. Ningú no pot tenir èxit més a la dreta de la CDU de la cancellera Angela Merkel o dels liberals del FDP si és sospitós d'estar connectat amb moviments ultres, com li passa al NPD-DVU. Tots dos desperten el trauma del passat nazi i creen un tabú. Per això no tenen un seguiment creixent i retallen el recorregut d'altres formacions populistes.
El neonazisme està observat amb lupa. El govern alemany destina aquest any 24 milions d'euros del pressupost públic a institucions que investiguin els moviments d'extrema dreta. Els ultres estan vigilats. Difícilment, però, es podran controlar sempre del tot.
