El lideratge europeu d'Alemanya s'ha esquerdat amb la crisi grega. Els interessos del país de la cancellera Merkel no coincideixen necessàriament amb els de l'eurozona. Això és normal. El que no ho és tant és que en moments tan difícils no hi hagi cap acte de generositat pel bé de la UE. La negativa obstinada d'Alemanya als eurobons és un bon exemple. Esclar que n'hi ha per a tothom. El problema de Grècia no passa per plantejar més mesures. S'han d'implementar les que ja han estat aprovades. No es tracta de vendre's el país a pes, sinó que els representants de la troica (CE, BCE i FMI) surtin convençuts de les seves inspeccions. I també és cert que s'ha de generar creixement. No n'hi ha prou amb mesures d'austeritat. La possibilitat de desencallar part dels fons de cohesió que li toquen a Grècia representa un altre exemple.
