A Alemanya el problema són els bancs
Les caixes d'estalvi espanyoles són, des de fa mesos, els nens problemàtics d'Europa. El juliol passat, cinc de les set entitats que van suspendre els testos d'estrès bancari de la UE eren caixes espanyoles, a més d'un banc grec (ATEbank) i el nacionalitzat institut de crèdit hipotecari alemany Hypo Real Estate (HRE). El decret llei del govern espanyol que obliga les caixes a convertir-se en bancs no ha estat una sorpresa sinó una exigència dels països que deixen enrere la recessió. La cancellera alemanya, Angela Merkel, és la primera que ha aplaudit, en la seva flamant visita d'abans d'ahir a Madrid, l'striptease financer a què s'han sotmès les caixes espanyoles. ¿Però com estan les entitats bancàries al seu país? ¿Quina és la salut del sistema financer de la locomotora europea?
Alemanya també té més que malmesa la seva estructura creditícia però, contràriament al que passa a Espanya, no són les caixes d'estalvis ( sparkassen ) les que estan més estigmatitzades, sinó els landesbanken , els bancs regionals.
Les sparkassen no provoquen cap maldecap a Merkel. Controlades pel sector públic i més dedicades al servei de les comunitats i indústries locals, tenen uns balanços bastant transparents. Són molt conservadores en el crèdit immobiliari -el client ha d'aportar el 30% de capital propi- i no tenen negocis internacionals, amb la qual cosa mai han estat les més exposades a les toxicitats de la crisi mundial. "El 2010 hem presentat uns resultats clarament més positius que els del 2009", ha subratllat aquesta setmana Heinrich Haasis, el president de les caixes d'estalvis alemanyes.
Una xarxa de caixes
Les sparkassen , juntament amb els governs regionals, són propietàries dels landesbanken . Actualment hi ha 430 caixes d'estalvis alemanyes. A través del DekaBank, el seu fons de capitalització, es poden absorbir fàcilment les unes a les altres sense que hi hagi pràcticament comunicació externa. L'organització en un sistema en xarxa permet mantenir una estructura descentralitzada i un enfocament regional, aprofitar economies d'escala, reduir costos i compartir serveis de suport, marca i màrqueting, entre altres avantatges.
Les primeres sparkassen es van fundar a Hamburg a partir del 1778. La primera federació regional es va constituir un segle després, el 1881. El 1924 hi va haver una fusió de les organitzacions nacionals en una única confederació. I els anys 90 van ser fonamentals: amb la caiguda del Mur de Berlín es va iniciar la tasca d'unificar les caixes d'estalvis a Alemanya i, després de moltes fusions, el nombre es va reduir a gairebé la meitat. Avui hi ha 430 sparkassen , mentre que el 1990 n'hi havia 770. Fa poc més d'un any s'hi comptabilitzaven 250.000 empleats, 15.000 menys que cinc anys enrere.
Tot i que no es té constància que les caixes alemanyes -que controlen al voltant de dues terceres parts dels dipòsits del país- hagin tingut dificultats durant la crisi, amb el seu negoci, gairebé reduït a la banca privada i al finançament local, no van ser capaces de reflotar els bancs regionals, dels quals són propietàries. Quatre d'aquests bancs van quedar molt malmesos.
El gran problema d'Alemanya és el seu sistema bancari. Dividides en tres grups (caixes d'estalvis, bancs cooperatius i instituts privats), les entitats no estan a l'alçada de les empreses i de la seva creixent economia. Justament, el domini de les sparkassen en el negoci de clients particulars provoca que una part essencial del sistema no tingui cap base segura en el mateix sector. Els bancs privats han desaprofitat des de fa molt temps la possibilitat d'entrar en el negoci de particulars. Si ho haguessin intentat, haurien aconseguit, en competència amb les caixes i els bancs cooperatius, resultats més positius que els haurien estat molt útils per no quedar tan exposats al risc durant la crisi.
En vista de les seves pèrdues, els landesbanken freguen, en canvi, la desesperació. En això es podrien comparar a les caixes d'estalvis espanyoles. La situació és tan dramàtica que el comissari europeu de Competència, Joaquín Almunia, ha donat un ultimàtum a l'entitat pública de Renània del Nord-Westfàlia (WestLB) per presentar un pla de reestructuració abans del 15 de febrer. Altres bancs com el BayernLB, l'HSH Nordbank i l'HRE també són pressionats per sanejar-se. En això Alemanya també ha de fer els deures. Urgentment.
