Alemanya rebaixa l'eufòria generada per l'eurocimera

BERLÍNDesprés de turmentosos mesos en què fins i tot es van alimentar els dubtes sobre la supervivència de la Unió Europea, la cimera de Brussel·les d'aquesta setmana ha tingut l'encert de demostrar a l'opinió pública que sí, que Europa viu i és prou forta per solucionar els seus propis problemes. La cancellera alemanya, Angela Merkel, sembla que per fi ha trobat el seu encaix i s'ha sentit líder europea. Els alemanys, almenys, han reconegut un nou perfil en la seva líder. No va ser fàcil ajornar la cimera europea, ni cantar les quaranta a Silvio Berlusconi, ni tampoc desfermar el debat sobre la reforma dels tractats europeus, i tot això ho ha fet Merkel.

Si bé Alemanya ha intentat evitar assumir un lideratge en solitari a Europa, ara, amb una França que pateix per la seva pròpia imatge internacional, Berlín reconeix que no li queda cap altre destí que dotar la UE d'una altra dinàmica. Per començar haurà de resistir la temptació de confondre interessos alemanys amb europeus. Sobre com ho aconseguirà, ja n'ha donat mostres en insistir amb èxit, malgrat una forta oposició -fins i tot interna-, que un canvi dels tractats de la UE no hauria de ser cap tabú.

La tàctica de Merkel de desaccelerar el ritme abans de sucumbir al pànic comença a ser efectiva. Se li atribueixen a ella els bons progressos per salvar l'euro durant l'última cimera a Brussel·les. "Berlín està especialment orgullosa perquè el BCE deixarà de banda mesures extraordinàries [com la compra de bons sobirans] per rescatar països altament endeutats", resumeix el Financial Times Deutschland. La idea de dotar el fons de rescat europeu d'una llicència bancària de moment també està descartada, com propugnava la cancellera, destaca el Frankfurter Allgemeine. "És increïblement difícil posicionar-se entre el contribuent alemany i els països més endeutats d'Europa, però fins ara Merkel ho està fent bé", avalua Die Welt.

Avís del ministre de Finances

Tot i aquests avenços, ahir el ministre de Finances, Wolfgang Schäuble, va aigualir l'alegria avisant que "encara queda molt per fer". La mà dreta de la cancellera va advertir que no s'han de tenir grans expectatives arran de l'última cimera a Brussel·les: "S'ha avançat un bon tros, però segur que no serà l'última reunió amb aquest tema damunt la taula", va indicar Schäuble a l'Spiegel, mentre pressionava Itàlia perquè apliqui més reformes. "No ajuda gens si només s'anuncien", va dir.

Encara va ser més crític Hans Werner Sinn, president del respectat institut d'investigació econòmica IFO. "Itàlia és un gran problema. Els seus preus han pujat més que a Alemanya des del 1995. I el deute públic és massa alt. Només serà possible salvar Itàlia si es paga el preu de la desestabilització de França i Alemanya", va dir Sinn a Die Welt.

Precisament l'IFO va publicar recentment que les empreses alemanyes han tingut a l'octubre, per segon mes consecutiu, més dificultats per aconseguir crèdits. Tot i que les restriccions bancàries continuen sent baixes, l'índex de confiança dels empresaris alemanys continua en retrocés. Ha caigut un punt i s'ha situat en els 106,4 punts.

Creixen les dificultats

Amb els clients europeus cada cop més insegurs, fins i tot algunes potents empreses automobilístiques alemanyes reconeixen dificultats. El benefici de Daimler al tercer trimestre va caure un 15%, fins als 1.360 milions d'euros. Tot i així, els experts no creuen que la crisi financera s'hagi estès encara a l'economia real de les empreses.

Sigui com sigui, el clima econòmic alemany continua marcat per la por. A les enquestes recents dos de cada tres alemanys diuen que dubten de l'euro. Els ciutadans cada cop tenen més por d'una hiperinflació i desconfien dels seus dipòsits a termini fix, durant dècades estimadíssims. Contínuament apareix a la premsa alemanya que, hi hagi o no hi hagi notícies d'Atenes i Roma, les cases de compra d'or continuen plenes de gent. A més, a Alemanya també s'han disparat les inversions en béns immobiliaris.