Alemanya tanca una base per la violència a l'Afganistan

BERLÍNL'escalada de violència per la crema de llibres de l'Alcorà en una base de l'OTAN ha acabat forçant les autoritats alemanyes a accelerar la retirada de la base de Talokan, que comptava amb uns 60 soldats. Estava ubicada en un petit campament enmig de la ciutat, d'uns 200.000 habitants. Estava previst que al març aquest grup de militars abandonessin la zona perquè les forces de seguretat afganeses assumissin més responsabilitat, però la protecció alemanya a Talokan s'ha hagut de retirar abans del que estava planejat. Dijous van atacar la petita base germànica llançant-hi pedres i es va confirmar que és molt difícil salvaguardar-la en aquests moments tanta virulència.

Almenys dotze persones van morir ahir en diversos punts de l'Afganistan pels avalots del quart dia de la crisi, que ha estat el més sagnant després de la profanació de l'Alcorà en una base nord-americana. Els treballadors van sorprendre dos soldats cremant llibres sagrats, cosa que va desencadenar una onada de protestes. Aquesta setmana ja hi ha hagut dotzenes de morts i ferits. A la província occidental d'Herat els violents aldarulls van deixar 7 morts i 65 persones ferides, segons el portaveu del governador provincial, Muhajidin Nuri. A la capital afganesa, Kabul, els enfrontaments van provocar almenys un mort i tres ferits. Un altre manifestant va morir a la província de Baghlan.

Davant la vulnerabilitat de la base de Talokan, el comandant alemany de la regió del nord de l'Afganistan va desplaçar els seus soldats a uns 70 quilòmetres, cap a Kundus, on l'exèrcit germànic té un campament més gran.

Al maig van morir diverses persones a causa d'un atac de manifestants a la base de Talokan. Van ser ferits dos soldats alemanys i quatre guàrdies afganesos. Setmanes després, a la mateixa localitat es va produir un atemptat amb bomba contra el palau del governador i van morir, entre d'altres, el cap de policia del nord de l'Afganistan i dos militars alemanys.

Una guerra polèmica a Berlín

Una cinquantena de soldats germànics han mort des de la primera missió el 2001 a l'Afganistan. Pocs joves militars alemanys sabien què significava una guerra abans d'aterrar-hi. A mitjans dels 90, 50 anys després de la Segona Guerra Mundial, Alemanya es va disposar a tornar a lluitar militarment als Balcans. A Kosovo encara hi ha tancs de l'exèrcit alemany, però de conflictes asimètrics -el que els experts assenyalen com a "noves guerres"-, les tropes alemanyes, abans d'implicar-se en l'Afganistan, només en sabien alguna cosa pels llibres.

La guerra afganesa és ben diferent de la missió dels Balcans, també per Alemanya, que és el país que més soldats hi ha enviat després dels EUA i el Regne Unit. A banda del cost humà i econòmic, aquesta guerra també ha passat factura política a Berlín: el 2010 el llavors president alemany Horst Köhler va dimitir per l'enrenou d'unes declaracions en què assegurava que Alemanya hi intervenia per garantir els interessos econòmics del país.