The New York Times / Karbeyaz (Turquia)El govern turc ha començat a crear un segon campament per a refugiats sirians després que més de 2.500 persones creuessin la frontera els últims dies i que les Nacions Unides exigissin a Damasc que aturi la repressió sagnant que ha obligat la seva població a fugir del país. Des de la seu del Consell de Drets Humans a Ginebra, Navi Pillay, l'alta comissionada de les Nacions Unides en la matèria, va demanar a Síria que aturi "l'assalt contra la seva pròpia gent". Al mateix temps, el Consell de Seguretat de l'ONU a Nova York debatia una resolució presentada dimecres pel Regne Unit i França condemnant la repressió del règim del president Baixar al-Assad i demanant l'entrada d'ajuda humanitària i d'investigadors al país.
"És absolutament deplorable per a qualsevol govern sotmetre el seu poble utilitzant tancs, artilleria i franctiradors. [...] Insto el govern sirià a posar fi a aquest atac als drets humans", va dir Pillay en un comunicat. Segons els informes de què disposa l'ONU, més de 1.100 persones han estat assassinades i unes 10.000, detingudes.
Homes armats vestits de negre
Es compten per centenars els refugiats sirians que han fugit cap a Turquia d'ençà dels violents enfrontaments armats que van tenir lloc la setmana passada a Jisr al-Xugur, una ciutat del nord del país, molt propera a la frontera turca.
Alguns explicaven que havien vist homes armats amb fusells i vestits de negre que obrien foc contra civils per dissoldre les protestes, sense avís previ. D'altres estan acampats en prats erms, a tocar de la frontera, mentre esperen també el moment idoni per creuar la línia.
"La situació és molt difícil, a Jisr al-Xugur. Hi ha forces de seguretat amb armes pesants i tancs per tot arreu", va dir un home d'uns 50 anys, dret al costat de la tanca del nou camp de refugiats turc de Yayladag. Un policia turc va demanar-li que entrés a dins, i l'home va obeir-lo, però just abans d'entrar al campament va dir: "Som molts els que venim cap aquí, és impossible quedar-se allà".
El primer ministre turc, Recep Tayyip Erdogan, va expressar ahir a través de la ràdio estatal turca la seva preocupació per l'increment de la violència en els 800 quilòmetres de frontera amb Síria, i va voler tranquil·litzar el món assegurant que pensa seguir permetent l'entrada de refugiats al seu país. En aquestes condicions "ens seria impossible tancar les fronteres", va afirmar el primer ministre, que també va explicar que havia parlat amb el president sirià, Baixar al-Assad, fa quatre dies, i que li havia transmès la "preocupació" amb què segueixen els esdeveniments des de Turquia.
Els sirians van començar a creuar la frontera a l'abril, poques setmanes després de l'inici de les protestes contra Al-Assad al març. Des de llavors s'han aprofitat d'uns controls fronterers molt relaxats que fan molt porosa la frontera.
Amb tot, res no és senzill, un cop creuada la línia. Ni tan sols aquells que han entrat a Turquia legalment tenen assegurat el fet de poder trobar els seus familiars o amics. "Com puc estar segur que aquests sirians que miren d'entrar no són espies del règim?", pregunta un alt càrrec policial turc, vestit de civil, a l'altra banda de l'entrada principal del camp de Yayladag. Més enllà, dins del camp, desenes de persones -homes, dones i criatures- vaguen entre arbres i tendes de campanya. Els més petits juguen en un gronxador.
"La policia militar acaba de registrar unes 55 persones que han entrat a la meva terra", va explicar Siddik Donmezer, un granger de 42 anys del cantó turc de la frontera. Sobre la situació a Jisr al-Xugur, l'home va afegir que "les forces de seguretat del règim solen tallar l'electricitat i irrompen a l'atzar a l'interior d'alguns domicilis per buscar nois, i un cop els detenen ja no en tornen a saber res".
Disfressats de militars
Els detalls sobre què passa realment a Jisr al-Xugur encara són difícils d'obtenir. El govern va denunciar recentment que grups "terroristes" havien atacat les forces de seguretat després de vestir-se de militars i d'infiltrar-se a les seves files. L'oposició, en canvi, va assegurar que es tractava de l'exèrcit, que havia obert foc contra els soldats que havien desertat o que es negaven a disparar als civils.
Per la seva banda, l'agència de notícies oficial del govern, Sana, informava dimecres que "terroristes" vestits de militars s'havien filmat a ells mateixos cometent crims per perjudicar la reputació de l'exèrcit. I afegia que havien arribat a falsificar una fossa comuna molt a prop d'un edifici de les forces sirianes.
En una entrevista telefònica, l'advocat sirià pro drets humans i professor visitant a la Universitat George Washington de la capital nord-americana, Radwan Ziadeh, va contradir Sana quan va afirmar que "aquests grups armats són l'exèrcit sirià, que mata els seus propis homes perquè es neguen a obrir foc". El règim "no diu la veritat per mantenir la disciplina dels militars contra el poble", va afegir Ziadeh.
