Crònica 01/07/2011

Als grups catalans ja els alimenten les molles i poca cosa més

Ferran Casas
2 min
Catalans i bascos Joan Ridao (ERC) conversant amb Ramón Jáuregui als escons del govern.

MadridL'epíleg de la legislatura estarà marcat per un pacte de ferro entre el PSOE i el PNB i CC, que ja s'ha fet valdre en la part central. Aprovaran el sostre de despesa i també els pressupostos si s'arriben a presentar. Uns i altres maregen la perdiu sobre si cal convocar eleccions a finals de novembre o a principis de març. Els nacionalistes bascos, que busquen temps perquè Bildu perdi l'empenta del 22-M, volen que ZP escuri la legislatura i somien en la primavera del 2012, digui el que digui Rubalcaba. Al PSOE dubten si els convé o no avançar uns mesos per arribar, atenció!, "almenys al centenar de diputats" (sí, sí, només 100 enfront els 169 actuals).

I en aquest context de lluna de mel i de supervivència pura i dura amb canaris i bascos, inèdit per ERC, ICV i, sobretot, CiU, que sempre havien tingut protagonisme quan el govern central de torn no tenia majories absolutes, els grups catalans esperaven ahir en el debat de resolucions èpoques més bones. Els nacionalistes, però, també el PSC amb una influència molt minvada al PSOE, es conformaven amb aprovar poques resolucions i que fossin d'escassa volada. Eren ben lluny del pa sencer d'Ovidi Montllor i els alimentaven les molles.

El primer dia de debat va deixar clar que la crisi d'Estat que, en teoria, havia provocat la sentència del Tribunal Constitucional sobre l'Estatut, era història, al marge que hagi fet més o menys sediment en la consciència nacional dels catalans.

Els grups catalans esperen a la legislatura que ve per veure el joc que s'hi dóna. La previsible majoria absoluta del PP donarà ales a la reivindicació, la confrontació i qui sap si a l'aposta pel dret a decidir que Artur Mas va presentar com a reclam per als sobiranistes.

Però encara mirant a aquesta legislatura i al pròxim període de sessions, un diputat del PSOE que les ha vist de tots colors (primer al govern, després a l'oposició i de nou al govern) constatava que els catalans "volen manar molt a Catalunya i bastant a Espanya, i ara això no pot ser". No pot ser, deia, perquè CiU s'instal·la a Madrid en una situació "poc corresponsable" i "numantina" en un moment en què "el vaixell es mou molt i Zapatero ha de fer més propaganda que pedagogia". Vaja, si fa o no fa, gairebé el mateix que diu el portaveu del Govern, Francesc Homs, quan cada dimarts jutja la feina d'oposició del PSC.

Sigui com sigui, CiU, ERC i ICV, que abans es barallaven per pactar el màxim de resolucions possibles i com més rellevants millor amb el PSOE, ahir es van fer fonedissos i tot el protagonisme va recaure en bascos i canaris, artistes del peix al cove.

stats