The New York Times / Abbottabad (Pakistan)Els dos homes que allotjaven Ossama bin Laden en aquesta ciutat tan tranquil·la d'Abbottabad eren uns veïns modèlics, molt amables amb la gent i als quals els agradava passejar i jugar amb els nens pels camins rurals del voltant de la casa. Tots dos, de nacionalitat pakistanesa, van ser els homes més fidels al líder d'Al-Qaida i el van acompanyar fins al final: van morir amb ell.
Però més enllà d'això, la resta de detalls segueixen sent un misteri. Pels veïns s'ha pogut saber que es feien anomenar Arshad Khan i Tareq Khan, tot i que un policia pakistanesa va afirmar que Arshad era només un sobrenom i que portava un passaport fals. Malgrat que les autoritats americanes els han descrit com a germans, en realitat eren cosins i rondaven els trenta, segons un dels seus veïns, Qassim Khan, que viu a la casa del davant i el pare del qual havia treballat de guardià del complex durant anys.
Els dos confidents estaven casats i tenien fills -tres Arshad i quatre Tareq-, segons la mare d'una família que viu en un carreró a només cent metres de la casa i que va preferir no donar el seu nom perquè no se la identifiqués. Formaven part de l'ètnia paixtu, de la regió de Charsadda, al nord-oest de la regió fronterera amb l'Afganistan, i es van instal·lar a Abbottabad fa set anys. No se sap encara quin lligam tenien amb Bin Laden i com el van arribar a conèixer.
Custodiats a l'hospital
Després de l'atac de dilluns a la matinada, en què es va matar Bin Laden i quatre persones més, els militars pakistanesos van escortar un grup de gent que vivia a la casa fins a l'hospital de la ciutat, segons fonts oficials del país. El nombre de persones que es van endur indica que una dona i dos nens del grup formaven part de la família de Bin Laden. Un oficial va dir que una de les filles del terrorista es trobava en estat crític i que estava hospitalitzada. "Tots es troben en mans segures i se'ls està tractant tal com estipula la llei", va dir dimarts el ministre d'Exteriors pakistanès en un comunicat.
La família Khan era molt rica en comparació amb els botiguers, grangers i refugiats afganesos que vivien al voltant de la casa. Però eren generosos, fins i tot estranyament massa. Durant la construcció del complex van pagar 200 rupies, una mica més d'un euro i mig -el doble del salari mitjà- als paletes, i van fer una gran donació per a la construcció de la mesquita del veïnat, segons Naheed Abassi, un taxista i granger de 21 anys que diu que va participar en la construcció de la casa.
Tot i això, els homes no tenien xofer i, una vegada es va haver acabat de construir la casa, no van contractar cap vigilant. Tenien dos cotxes, un totterreny vermell força gran i un jeep blanc marca Suzuki.
Van donar diferents arguments per explicar d'on els venia la riquesa. Un va dir que tenia un hotel a Dubai, que dirigia el seu oncle i que li enviava diners, i l'altre va dir que treballava en un negoci de canvi de divises. Quan se li va preguntar a Abassi, el granger, si creia que els Khan havien lluitat en la Jihad a l'Afganistan, va fer una ganyota. "Mai vam tenir-ho clar -va dir-. Les úniques vegades que interactuaven amb nosaltres era quan treien els seus nens a jugar. Mai ens van dir per què havien vingut a viure aquí".
La casa es diferencia de la resta perquè té uns grans murs de formigó acabats amb filferro. Però si s'ha de jutjar per la resta de detalls, no hi ha gaires canvis. Al cap i a la fi és una casa sense complicacions, amb tres pisos pintats de color blanc, una terrassa tancada i un annex bastant alt que bloquejava la vista dels veïns. Tenien vaques i un búfal en un terreny contigu a la part sud, on també hi havia una bassa i la casa d'uns guàrdies. En aquesta zona és on va aterrar d'emergència un dels helicòpters de la missió dels SEALS de la marina nord-americana, que després es va fer explotar. A la part nord del complex, un conjunt d'arbres alberguen un bonic jardí.
Els cosins Khan van comprar la terra i construir la casa fa set anys, segons Abassi. Recordava l'any perquè justament la seva família va construir casa seva al mateix temps. Un funcionari de seguretat també va assegurar que la casa es va construir el 2004, poc més enllà dels límits en què es troba l'Acadèmia Militar Kakul.
Estricta separació entre sexes
Les dones del barri van assenyalar que a la casa les esposes vivien en completa purdah , és a dir, hi havia una separació estricta entre sexes. Les dones no se sociabilitzaven ni visitaven altres cases. Mai van sortir del complex si no anaven en cotxe, acompanyades dels seus marits i amb burca. A part de les mullers dels propietaris, les dones asseguren que també van veure una altra dona al cotxe, que seria una tieta de la família.
"Una de les coses que ens va cridar més l'atenció de la casa eren aquests murs tan alts", deia Sahir Ahmed, que treballa per una companyia farmacèutica d'Abbottabad. "I la família tampoc tenia una rutina diària. Preferia viure dins del complex la major part del dia. Aquí els nens acostumen a sortir de casa unes vint vegades durant tot el dia, però ells només eren fora uns cinc minuts al dia". A més a més, la família mai va convidar a ningú a casa seva, tot i anar a totes les pregàries de la mesquita i els funerals dels veïns.
Però la majoria dels veïns acceptaven la privadesa, fins i tot el secretisme, de la vida dels Khan. Com a paixtus de Peshawar, a prop de la frontera amb l'Afganistan, entenien que provenien d'una família molt tancada i que clausura les dones. A la regió, les famílies viuen en fortaleses per evitar els intrusos.
L'home que coneixia millor els estrangers era Shemrez Khan, un pagès que vivia en una casa de totxos al davant de la porta principal del complex i que va ser detingut just després del raid pels militars pakistanesos, deia el seu fill. Shemrez Khan va treballar durant anys per a la família com a vigilant mentre es construïa la casa. Però un cop les obres es van acabar, va tornar a llaurar els camps al voltant de la propietat. Tot i això, mai en va visitar l'interior, assegura el seu fill.
