BilbaoEl 20 d'octubre ETA va fer un gest històric decretant l'abandonament de les armes sense condicions polítiques, però exigint a Espanya i França un final dialogat. Uns dies després començava la campanya, la primera sense l'amenaça terrorista. El PSOE i l'esquerra abertzale, les dues forces implicades en els últims processos, havien de sortir-ne beneficiades. Però a poques hores de la fi de la campanya, només Amaiur, l'àmplia coalició progressista i independentista, treu rèdit de la pau.
Alfredo Pérez Rubalcaba, que el 2006 va estar implicat -juntament amb Jesús Egiguren, president del PSE, i José Luis Rodríguez Zapatero- en el procés de pau, podia alçar la bandera, però no ho ha fet. Ara que la cosa ha caigut com fruita madura un cop el sector polític (Arnaldo Otegi) de l'esquerra abertzale s'ha imposat del tot al militar, Rubalcaba, en la pitjor campanya de la història recent del PSOE, deixa el tema en segon pla. Ahir, en el míting central del PSE a Barakaldo, no va referir-se a la pau. El seu gran mèrit, explica el seu entorn, és que per primer cop es faci campanya no només en llibertat, sinó també sense el protagonisme d'una ETA "derrotada".
Empaitant la pilota sense èxit
El candidat del PSOE està immers en una campanya de combat econòmic i social. Un partit en què Rajoy ha aconseguit adormir una pilota que ell empaita sense èxit míting rere míting. Avui, a Màlaga, acompanyat per primer cop en campanya de Zapatero, apel·larà amb més força que ahir a una gran mobilització de totes les generacions socialistes per un resultat digne.
El segon dia de campanya, a Sevilla, van ser els dos ex, Felipe González i Alfonso Guerra, els que van posar ETA en campanya. No només penjant medalles a Rubalcaba, sinó donant a entendre que el PP hauria volgut boicotejar l'anunci d'ETA. Allò no va tenir impacte en les enquestes i per això els socialistes es limiten a repetir que "no és el mateix" el PSOE que el PP per sortir de la crisi. I tampoc per acabar d'assegurar la pau, "que no és irreversible".
Ho va recordar ahir mateix Patxi López, a qui aquests dies el PNB acusa amb tota la seva artilleria d'estar "perdut en la caravana del PSOE" i més pendent de Rubalcaba que d'Euskadi. El lehendakari va prometre a Rubalcaba repetir el triomf del PSE el 2008 i va fer vots perquè el PSOE governi: "Necessitem un govern que ajudi a un futur en pau i tolerància i per això no és el mateix Rubalcaba que Rajoy". El triomf, va assegurar, arribarà perquè faran servir "la pau conquerida".
La fi de la Transició a Euskadi?
En la fi de la violència no només vol pescar vots Amaiur. El PNB també intenta treure el cap enmig d'un èxit col·lectiu que comença a normalitzar un País Basc que busca acabar la seva llarga i imperfecta Transició. S'atribueixen ser la "ròtula" entre els radicals i l'Estat. I el PP, a Euskadi en versió endolcida de la mà d'Antonio Basagoiti, reclama que sense la pressió policial dissenyada per Aznar no haurien callat les pistoles sense concessions. La fermesa és, per Basagoiti, coherent i rendible.
I si Rubalcaba no dorm pensant en la situació interna del PSOE l'endemà del 20-N, a Euskadi tothom mira al 2013, cap a les autonòmiques que acabaran amb un Parlament anòmal per l'exclusió abertzale i que ha permès a López ser lehendakari. L'Euskadi multipartita va camí de consolidar quatre blocs, i tots prenen posicions. Els uns per retenir el govern, els altres per conquerir-lo o reconquerir-lo. Fonts de l'esquerra abertzale expliquen que si no hi ha concessions de Rajoy, "només els èxits electorals poden actuar com el bàlsam que previngui possibles escissions" d'una ETA que ho ha deixat, però que ni s'ha dissolt ni s'ha desarmat.
El PNB, que té coll avall recórrer a CiU per formar grup al Congrés si no obté cinc escons, és un partit amb urgències. Josu Erkoreka, portaveu a Madrid i possible candidat a lehendakari, admetia a l'ARA la inquietud per la irrupció d'Amaiur. A la tradicional competència del PSOE i el PP, ells hi sumen la lluita entre abertzales. Ahir al matí, en un luxós hotel del nou Bilbao, el PNB va reunir representants de la patronal basca, del BBK, d'Euskaltel i de les cambres de comerç. Eren pocs, però triats. Fins i tot davant seu va haver d'explicar que als bascos els afecta el que passi a Madrid i que hi ha "qui se'n desentén i renuncia a influir", en referència a Amaiur, que podria passar-los davant gràcies a sumar un escó per Navarra als quatre o cinc bascos. "El que diem d'ells és perquè ens ho pregunten, no per cap obsessió. I no és res comparat amb el que ens han arribat a dir aquests anys per fer política a l'epicentre de les tortures acusant-nos de col·laboracionistes i no sé quantes coses més", s'exclamava Erkoreka.
El discurs del PNB, l'indissimulat lobi basc a Madrid, és clar: "L'esquerra abertzale anirà dos o tres dies al Congrés per aixecar el puny o fotre algun crit", diagnostica el seu líder Iñigo Urkullu. Però en seran una colla, perquè tenen clar que ara els toca convertir pau en vots.
