Crònica 02/11/2011

Andrea Motis: "És bàsic que el professor sàpiga fer estimar la música"

Talent Si algú pensa que tots els joves estan desorientats no coneix Andrea Motis (Barcelona, 1995). Té molt clar el que vol: dedicar-se a la música. Aquest dissabte, al Teatre Coliseum de Barcelona, actuarà al costat del seu mestre i amic Joan Chamorro

Elisenda Roca
3 min
Andrea Motis és una jove que sap molt bé el que vol. Aquest dissabte actua al Coliseum amb el seu mestre i amic Joan Chamorro.

La nostra conversa flueix com una jam session. A mesura que anem parlant, m'adono que l'Andrea té sensatesa i sensibilitat, motivació i talent, passió i ganes d'aprendre. Diu que no es posa mai nerviosa. Un cop, abans de tocar al programa del Buenafuente, com que la feien esperar molt, va aprofitar per fer els deures de l'escola. Al seu MP3 escolta jazz i música celta. De vegades li diuen Andruky i Joan Chamorro li diu Cherokee perquè és fan de Winton Marsalis.

Quan et preguntaven: què vols ser quan siguis gran, què deies?

Que no ho sabia, fins que m'hi he trobat. Feia primària i estudiava a l'Escola Municipal de Música de Sant Andreu. M'agradaven moltes coses, no una cosa concreta. Ara ja ho tinc clar. La música és el que m'omple.

Comences als set anys?

Sí, tocant la trompeta. I als onze vaig començar saxo. De fet, feia dansa clàssica, patinatge, bàsquet, però vaig deixar-ho tot per centrar-me en la música. No podia fer tantes coses, tenia massa feina, no arribava a tot, perquè sempre vull donar-ho tot per fer-ho tan bé com pugui. La mare em va dir: "Andrea, no pots estar així d'estressada! Ets petita i no cal. Tria una cosa". I vaig triar la música.

Tocar la trompeta no és gens fàcil.

Els dos primers anys van ser durs. Em feia mandra, ho volia deixar perquè no pots fer el que vols: és difícil, no tens tècnica. Quan t'adones que ja pots fer una escala, lligar les notes, fer una cançó, i una altra de més complicada…

T'animes a seguir.

Sí. Tot és mèrit del Toni Gallart, el meu professor de trompeta. És un d'aquells profes enrotllats. És molt important el professor. Si no tens algú que et motivi i t'engresqui, malament. He tingut molta sort. El Joan Chamorro era el professor de saxo i el director de la Sant Andreu Jazz Band, que ha sortit de l'escola. Arran de la banda vaig començar a cantar.

Només tenies tretze anys!

Sí. El Joan va dir: "Aquesta banda sona molt bé, però trobo a faltar que algú canti. Donaria un color diferent. Qui té ganes de cantar?" Però ningú s'hi animava perquè ens feia molta vergonya. I em va dir: "Prova-ho". Vaig cantar Basin street blues. Així vaig començar a cantar.

Com va anar que aquest estiu Quincy Jones et convidés a tocar amb ell a The Global Gumbo All Stars?

El Joan va venir a casa dient que Quincy Jones havia vist vídeos nostres i volia que toqués amb ell al Festival de Peralada. Allà sí que vaig passar molts nervis. Quan estic amb el Joan i els músics que conec em sento molt segura, però allà havia de tocar amb gent amb qui no ho havia fet mai: l'Esperanza Spalding, l'Alfredo Rodríguez, la pianista, de només nou anys, Emily Bear… Quan els sentia, pensava: què hi faig jo aquí? Vam tocar quatre temes perquè triés. Quincy escoltava atentament, i, finalment, li devíem agradar perquè els va triar els quatre!

Cantes molt bé en anglès.

El meu anglès, a banda d'estudiar-lo, és d'escoltar les cançons que m'agraden. La Montse, l'ajudant del Joan, és filòloga i molts cops em corregeix. Estic contenta perquè ha vingut una banda de Washington i els he entès bé i he pogut parlar amb ells.

A quin institut estudies ara?

Faig el batxillerat artístic musical a l'Institut Oriol Martorell. M'agrada estudiar. Amb els meus nous companys tenim molta afinitat perquè compartim l'interès per la música. Després, voldria estudiar a Nova York, fer la carrera allà.

Recomanaries als pares que els seus fills estudiessin música de ben petits?

No sabria què dir-los. Si els meus pares, els primers dos anys, m'haguessin fet cas, ara no estaria fent música. Crec que és bàsic que el professor, més que ensenyar, sàpiga transmetre, fer estimar la música. I si no t'agrada, hi ha moltes altres coses. Tinc amigues entusiasmades amb la natació sincronitzada. El més important és fer el que t'agrada.

T'agradava el jazz abans de dedicar-t'hi?

A casa escoltàvem música popular catalana, cançons infantils. Al meu pare li agradava molt el jazz i posava discos que a la meva germana i a mi no ens deien res. Ara, som nosaltres les que posem els mateixos discos i ens encanten! La meva germana petita té 13 anys i és la guitarrista de la Sant Andreu Jazz Band.

Com gestiones l'allau de crítiques tan positives?

La gent pot percebre que tot ha vingut de cop, però no ha sigut un boom. Ha estat una cosa molt progressiva, aconseguida de concert en concert. L'èxit ha estat un treball de grup. Em sento molt a gust veient que la gent aprecia el que fem.

El primer disc Joan Chamorro presenta Andrea Motis ha estat un èxit. Hi haurà aviat un segon disc?

Sí. Hi ha dues discogràfiques importants que hi estan interessades. Puc avançar-te que Frederick Carlquist, que és amic del Joan, hi col·laborarà. Serà el primer disc amb el meu nom i em fa molta il·lusió.

stats