Anna Roig: "No firmaré en la meva primera diada"
El primer Sant Jordi d'Anna Roig com a escriptora serà el malson de qualsevol debutant: no firmarà cap llibre. Però no per falta d'interès dels lectors, sinó per culpa d'una agenda promocional implacable i les seves obligacions professionals.
La cantant de Sant Sadurní, que l'any passat va publicar amb L'Ombre de ton Chien l'àlbum Bigoti vermell , ha debutat fa uns mesos en el món literari amb Tan de veritat com les coses que penso, les coses que m'invento i les coses que he somiat , un recull d'apunts per a cançons, històries i textos diversos que formen un tot amb les il·lustracions de la seva amiga Clara-Tanit Arqué. És un llibre il·lustrat per a adults, una rara avis editorial, extensió natural del seu univers musical.
El primer, la promoció
Malauradament, la carrera musical de Roig s'interposa en la seva activitat com a escriptora. "No firmaré cap llibre en la meva primera diada -diu compungida-. Hem decidit prioritzar la promoció del grup". Al migdia té una cita a l'escenari de TV3 per interpretar una cançó i fer una entrevista, cap a la una és el torn d'anar a Catalunya Ràdio i a les dues farà un petit concert de tres cançons a l'escenari de COMRàdio del Palau de la Virreina. La promoció acaba en aquest punt, però no les seves obligacions. "Els dilluns treballo a l'escola municipal de música de Martorell i no em puc saltar les classes, perquè a partir de l'1 de maig marxem de gira per Alemanya i llavors ja me'n saltaré prou, de classes", explica Roig.
"No sóc gaire de Sant Jordi -afegeix-. I aquest any no tinc previst regalar cap llibre, cosa que em distancia una mica d'una festa que és per als enamorats. Però m'hauria agradat viure l'experiència d'estar en una paradeta i veure si ve la gent". Això sí, no descarta que algun lector se li acosti durant els concerts del matí o, fins i tot, que algú aparegui per classe perquè li firmi el llibre. "Seria divertit..."
Josep Cots: "Si no acompanyo cap autor, és un dia per a mi"
Fa 28 anys que Josep Cots va fundar Edicions del 1984 i viu Sant Jordi des de les trinxeres del sector editorial. Avui li espera un dia més aviat tranquil, comparat amb els dies de Sant Jordi dels últims anys. "Quan he hagut d'acompanyar els autors de l'editorial he anat de bòlit i no he fet més que pencar i anar amunt i avall", explica Cots.
Enguany, l'editor ha concentrat les firmes dels autors en llocs propers als domicilis respectius. És el cas de Sílvia Alcàntara, autora d'un dels llibres més venuts del Sant Jordi del 2009, Olor de colònia , que firmarà exemplars de La casa cantonera en diferents punts de Terrassa, i també de Maria Dolors Millat, que farà el mateix en un parell d'indrets del Pallars amb Quirat i mig , la seva primera novel·la.
Anar a veure "el fricandó"
Lliure d'obligacions laborals, Cots començarà el dia amb una visita ràpida al notari i, com que és ben a prop de la rambla de Catalunya, de passada aprofitarà per "veure el fricandó que hi ha per allà". Després marxarà cap a l'editorial a preparar un parell de cobertes de llibres que surten al maig i, arribada l'hora de dinar, se'n tornarà cap a casa. "Si no haig d'acompanyar cap autor, Sant Jordi el celebro com un dia per a mi", diu. Després de dinar, Cots sortirà a voltar amb la seva dona per llibreries ("tot i que estan massa plenes") i passejarà pel centre de Barcelona copsant l'ambient de la rambla de Catalunya, el passeig de Gràcia i la plaça de Catalunya. Sense ruta fixa, és probable que l'editor es deixi caure per l'Ateneu, per veure què s'hi cou, però abans que es faci de nit posarà rumb cap a casa.
En qualsevol cas, Cots no pensa descuidar les tradicions de Sant Jordi. "Regalaré cinc roses a cinc persones diferents i també dos o tres llibres. Un serà L'home invisible , de Ralph Ellison, però els altres encara els he de triar".
Jordi Coca: "Serà el meu retrobament amb Sant Jordi"
Novel·lista, poeta i dramaturg, autor respectadíssim de les lletres catalanes, Jordi Coca es va afartar fa uns anys de veure la festa del llibre convertida en "una cursa de mediàtics" i va fer un cop d'estat a la tradició: va renegar de la comercialització embogida de Sant Jordi i va optar per obrir les portes del seu estudi durant la jornada a tothom qui volgués una firma. La iniciativa va ser un èxit i Coca va dedicar més llibres que mai. "La idea va ser tan ben rebuda entre els mitjans que, intentant defugir els escriptors mediàtics, jo mateix em vaig convertir en el més mediàtic de tots", recorda.
La coherència va portar Coca a no repetir l'experiència, així que en els últims anys, en arribar Sant Jordi, l'escriptor marxava de Barcelona i no en volia saber res, de la festa del llibre. Però enguany és diferent. "Amb el tema de la crisi, l'editorial m'ha fet arribar la necessitat de donar suport als llibreters i he acceptat de participar-hi una altra vegada. Ara bé, no aniré a 25 llocs a firmar". L'itinerari de Coca durant Sant Jordi no és, de fet, gaire estressant. A primera hora del matí té una entrevista a la ràdio. Més tard passarà un moment per l'Institut del Teatre i a la una firmarà a Laie exemplars del seu últim treball, la novel·la En caure la tarda . En acabar té el tradicional dinar que organitza Edicions 62 per als seus autors i a les sis la segona i última sessió de firmes del dia, a la llibreria La Central. A quarts de vuit l'esperen les càmeres de TV3 i a quarts de nou posarà fi a la ruta fent una copa en el còctel que s'organitza al Dry Martini.
"Serà el meu retrobament amb Sant Jordi -afirma Coca-. Però m'ho prenc com un acte de solidaritat amb els diferents col·lectius del món del llibre. Si fos per mi, no ho faria". Tot i el desacord de Coca amb el Sant Jordi, la jornada té cada any un interès afegit per a ell: és l'aniversari de la seva dona. Així que, en acabar la jornada, celebrarà la diada dels enamorats amb un sopar romàntic en parella.
