Enviat especial a EuskadiSi com ensenya alguna literatura, el clima reflecteix l'estat d'ànim dels personatges, aquesta haurà estat una setmana lluminosa per als ciutadans d'Euskadi. Ja tornarà el txirimiri . La treva d'ETA encara no és el final. Divendres al migdia, a la plaça d'Anoeta, a Guipúscoa, un grup de joves pren el sol a la terrassa del cafè Arkupe i un grapat de nens i nenes juguen sortint de la ikastola . La vida passa sense gaire entrebancs en aquest municipi de 1.800 habitants, en plena vall del riu Oria, prop de Tolosa, i governat per l'esquerra abertzale.
El Velòdrom d'Anoeta, a Donosti, és ja un referent de l'independentisme basc perquè allà Arnaldo Otegi va fer, el novembre de l'any 2004, la seva proposta de pau. El poble d'Anoeta no té res a veure amb aquell espai però pot ser un altre símbol: el de la incertesa de centenars de càrrecs locals de l'esquerra abertzale que no saben si la justícia els deixarà presentar-se a les eleccions municipals del mes de maig.
A la façana de l'ajuntament, una pancarta reclama l'acostament de presos al País Basc i Navarra. És de les poques senyals que, a primer cop d'ull, recorda que Acció Nacionalista Basca (ANB) té majoria absoluta en aquest indret plàcid envoltat de muntanyes. A les últimes eleccions municipals, l'any 2007, la formació va obtenir 606 vots, el 63% del total, i 7 regidors. El Partit Nacionalista Basc, que havia governat els quatre anys anteriors, es va quedar amb 237 sufragis, un 24,5%, i només dos llocs a l'Ajuntament, a l'oposició. Socialistes, populars i Aralar no van obtenir representació institucional. Ara, a quatre mesos de tornar a les urnes, la llista majoritària encara no ha començat a moure's perquè dubta que els tribunals els permetin tornar-se a presentar.
La resposta és a Madrid
Perplexos i escèptics, els regidors abertzales saben que s'apropen mesos moguts. Afirmen que el seu camí per allunyar-se d'ETA és irreversible, però admeten que els deures no estaran acabats a la primavera. Políticament ho pairan però personalment els dol que els seus veïns no puguin avaluar la feina que han fet.
"No puc concebre que ser alcalde sigui un delicte", afirma rotund Pedro Peñagarikano, l'alcalde d'Anoeta. Aquí tothom el coneix com a Periko. D'esquerres i independentista, professor de filosofia en un institut, assegura que no ha participat mai en l'alta política i que la seva vocació és la municipal. "En un poble com aquest, ets alcalde les 24 hores", explica mentre saluda en euskera alguns veïns, camí de la societat gastronòmica que comparteixen una vuitantena de socis. "Aquí encara es pot fumar", exclama satisfet. Els puros dels que dinen al local, un grup que treballa per les seleccions esportives basques, certifiquen el desafiament legal a la llei antitabac.
"Pel carrer la gent em pregunta si ens podrem presentar o no. Repetiràs? I jo els dic: però si Rubalcaba no em deixa!", i esclata a riure. "Ara diuen que potser no hi podrem ser [a les eleccions ] i la gent té curiositat, no vol tornar a la tensió d'abans". Es refereix a la legislatura del 2003 al 2007, quan la seva candidatura no va poder anar a les urnes, fruit dels processos d'il·legalització de les plataformes electorals que eren considerades l'herència de Batasuna, i en què va acabar assumint l'acaldia el PNB.
La crispació va ser constant i encara en queda un record tangible: les marques de pintura groga i vermella que van impactar contra la façana de l'ajuntament. L'alcalde d'ANB no l'ha fet repintar tot i que, en canvi, ha fet repassar les parets interiors del consistori. La situació aquells quatre anys provocava escenes estranyes. La festa major, a la plaça del poble, pagada amb diners públics, tenia una afluència d'assistents més que discreta. El mateix dia, les festes alternatives, organitzades per l'esquerra il·legalitzada en un dels barris del poble, bullien de gent. El 2007, quan la candidatura abertzale d'Anoeta va poder superar el filtre de la llei de partits i es va presentar a les eleccions, va tenir un dels millors resultats de la seva història.
O tot o res
Ara tornen els maldecaps, tot i que els centenars de regidors que manté l'antiga Batasuna són conscients que, a diferència de quatre anys enrere, aquest cop la decisió dels tribunals serà "blanc o negre". És a dir, no es tornaran a autoritzar algunes llistes i se'n prohibiran d'altres de les mateixes sigles: la nova marca electoral serà admesa o rebutjada sense mitges tintes. Cal recordar, a més, que el Congrés dels Diputats ja va aprovar un enduriment de la llei que contempla la denominada "incompatibilitat sobrevinguda": si després d'unes eleccions es prohibeix una formació, els seus càrrecs electes hauran de condemnar per escrit la violència i, si no ho fan, perdran la seva acta de regidor.
Per Peñagarikano el problema de fons és que aquesta situació enterboleix la feina del dia a dia del municipi, "el primer lloc al qual recorren els ciutadans quan tenen un problema". Ell, com la gran majoria d'alcaldes, també ha sentit de prop la clatellada de la crisi econòmica i com això ha fet baixar en picat les llicències d'obres, una de les principals fonts d'ingressos dels ajuntaments petits i mitjans. Segons diu, les aportacions del fons foral han caigut un 22% aquest any i això encara fa més difícil "quadrar els números tenint les mateixes necessitats o més". I tot plegat, amb el rerefons de no saber si la seva acció de govern acabarà d'aquí a quatre mesos o si pot proposar solucions a més llarg termini.
El que és evident és que el discurs de fons està perfectament coordinat amb el que defensen els portaveus de la formació a Euskadi. Per tant, les convulsions polítiques de Batasuna els acaben sotraguejant en l'àmbit local. Un exemple claríssim: quan el 2008 el Tribunal Suprem va il·legalitzar ANB, molts regidors es van quedar sense partit. L'alcalde explica que han hagut de treballar sense una estructura definida que doni suport al món municipal en temes com els que li treuen el son ara: la línia d'alta velocitat que passa per Anoeta i la seva convicció per implantar el sistema de recollida de deixalles porta a porta. Aquell 2008 "vam viure dies molt tensos perquè treballaves i no sabies si la teva feina tindria continuïtat", explica.
L'alto el foc d'ETA allunya la tensió als plens municipals, tot i que a Anoeta no es van arribar a debatre mai les "mocions ètiques" que impulsaven el PNB i el PSE. Ara pot néixer una nova etapa més assolellada i l'alcalde diu que a vegades encara és optimista.
