Corria l'any 2000 i un Pujol en plena entesa amb el PP es resistia a plantejar la reforma de l'Estatut. L'argument era que hi havia espai per a la millora de l'autogovern sense necessitat de canviar el marc estatutari. El catedràtic Enric Argullol ho va plasmar de manera sistemàtica al llibre Desenvolupar l'autogovern (Ed. Empúries), però amb la reforma de l'Estatut aquelles receptes quedaven aparcades. El seu esperit, però, va renéixer amb la sentència del TC, per bé que en boca d'uns altres protagonistes. Ara era el PSOE qui ens prometia d'apedaçar l'Estatut a través d'instruments jurídics i polítics diversos. Calia mirar d'aturar l'onada d'indignació desfermada a Catalunya però aquelles promeses, venint d'un Zapatero que ja feia temps que havia decidit plegar veles en relació amb Catalunya, sonaven poc creïbles. I, mesos després, d'aquells traspassos no en sabem res. Però no ens n'hem de sorprendre: hem après que tot projecte d'avenç nacional que passi per la bona voluntat del govern espanyol és poc més que xerrameca per entretenir el personal.
