Era previsible que davant la impossibilitat de sindicats i patronal d'arribar a un acord, els canvis que aprovés el govern no agradarien a ningú. De fet, la reforma realitzada tampoc recull la principal proposta del món acadèmic: el contracte únic. Hi ha, però, alguns aspectes positius a destacar. En primer lloc, les mesures que fomenten la flexibilitat interna, és a dir, que dins de cada empresa, treballadors i empresari puguin prendre els acords necessaris per continuar mantenint l'activitat econòmica i evitar així més destrucció de llocs de treball. En segon lloc, els nous límits a la ultraactivitat dels convenis i l'afavoriment de més descentralització de la negociació col·lectiva, aspectes que, fins ara, dificultaven l'ajust salarial a les condicions econòmiques reals. Ara bé, el foment de l'ocupació (de dones i joves) a través de subvencions i, sobretot, la reducció dels costos d'acomiadament són mesures molt més discutibles tant per la seva racionalitat econòmica com pel seu impacte social.
