Tots els ajuntaments catalans, excepte Barcelona i Girona, van constituir-se ahir amb els alcaldes feliços i contents de brandar la vara de comandament. Molts ho feien per primer cop desbancant eterns adversaris. Però quan dimarts es posin a fer feina, alguns pensaran si no hauria estat millor ser alcalde en una època de bonança econòmica i no haver d'agafar les tisores ja el primer dia.
La situació financera dels ajuntaments, que ja a finals del segle passat mereixia grans titulars als diaris però poques solucions, es va emmascarar durant els temps de la bombolla immobiliària gràcies a l'impost municipal sobre construccions i obres, que es xifrava en un 4% del cost del projecte i que gairebé ha desaparegut per la frenada del negoci del totxo. Les arques municipals tornen a estar limitades a ingressar cobraments per l'impost de béns immobles (IBI), el d'activitats econòmiques (IAE) i el de circulació de vehicles. En l'actual context de crisi, un alt càrrec de l'Ajuntament de Barcelona que ha volgut mantenir l'anonimat se sincera: "Hi ha ajuntaments, com per exemple Badia del Vallès o Santa Coloma de Gramenet, que limitats a aquesta moviments, per la manca de teixit econòmic de certes dimensions i per la despesa que generen, són tècnicament inviables".
Els alcaldes catalans, sobretot els dels municipis com Vic, Lleida i Tarragona, que jugaven fins fa pocs mesos amb la capacitat màxima d'endeutament del 110% dels ingressos i que ara han vist com l'Estat rebaixava el límit al 75%, no tenen ara mateix una fórmula única per quadrar una caixa que en un termini de dos anys haurà de tornar a pagar proveïdors en un màxim de 30 dies. Com abans. Si no ho fan, no podran demanar crèdits, com ja els ha passat enguany. Però, a la vista del que han apuntat en campanya o ahir mateix líders municipals de tots els partits com Josep Maria Vila d'Abadal (CiU), Josep Félix Ballesteros (PSC), Xavier García Albiol (PP), Oriol Junqueras (ERC) i Lluís Tejedor (ICV-EUiA) ja hi ha algunes pistes comunes que gaudeixen de certa unanimitat més enllà del color polític.
Polítics com a exemple
El més fàcil i popular és aplicar-se la retallada començant per un mateix, és a dir, que en el nou cartipàs municipal que s'anirà coneixent aquesta setmana a cada municipi hi haurà una sensible disminució de càrrecs i de dietes: Tarragona ja va anunciar ahir que passa de 15 a 11 carteres i Barcelona aprofitarà l'equip de govern curt de Trias, que agafarà la vara d'alcalde l'1 de juliol, per agrupar i aprimar responsabilitats, amb menys delegats i menys comissionats. Barcelona, però també hi ha unanimitat a Badalona, eliminarà despeses en protocol i publicitat en forma de campanyes, revistes, felicitacions de Nadal i altres elements d'autobombo.
El debat de la retallada no ha gosat encara ni gosarà entrar en el pantanós terreny dels serveis socials, tot i que els ajuntaments tenen una forta càrrega de responsabilitat en serveis de proximitat com la neteja o l'enllumenat, en què sí que s'hi pot ficar mà sense prendre mal. Però les atencions a la dependència o les beques menjador, en una època en què hi ha partits xenòfobs a l'espera d'aprofitar aquest element per enfrontar ciutadans, són intocables.
Subratllats aquests tres àmbits de càrrecs, publicitat i serveis socials sense mesures impopulars, els partits creuen que no farà tant de mal començar a parlar d'un augment moderat d'impostos, al qual només s'hi ha oposat el Partit Popular. CiU va ser un dels primers ajuntaments catalans que va acabar el mandat a Sant Cugat del Vallès proposant un augment d'entre el 4 i el 7 per cent de l'impost de béns immobles (IBI). A Barcelona, a través d'ICV, el debat va fins i tot cap a l'aparició d'un nou impost, la taxa turística, que ja s'aplica en la majoria de grans capitals del món als visitants, que representen e 15% del PIB de la ciutat.
No directament a la butxaca dels ciutadans però sí de les seves aficions, també arriba una forta caiguda de subvencions a entitats i associacions, que ja s'ha notat sobretot enguany amb denegacions massives per part d'ajuntaments governats pel PSC. CiU, ara que entrarà a molts d'aquests àmbits fins ara socialistes, ja s'ha manifestat a favor d'eliminar directament aquests ajuts i fer contractes programa.
